Resumen Filosofia Presocratica Socratica I Platonica

PRESOCRÀTICS

THALES DE MILLET

El primer filòsof de nom conegut és THALES de Milet, que viu a finals del s.VII i principis del s.VI aC. (630-546 aC.). Forma part del grup dels set savis de Grècia.

Possiblement no va escriure res; però se li atribueix una astrologia nàutica, en vers. Aquest llibre servia per orientar els pilots dels vaixells en la mar, fent ús del famós Teorema de Thales.Thales és un físic, els seus contemporanis mai no li diuen "filòsof". Físic, per a un grec, és un investigador de la natura amb mètodes racionals.

En el camp de la filosofia, Thales és el primer a plantejar-se el tema de l’Arkhé, és dir, el tema de l ́estructura material del món. L’Arkhé de Thales és l’aigua. En un dels seus fragment diu: "Déus i coses divines naixeren de l ́aigua". Aquesta frase pot semblar banal o absurda. Però al darrera hi ha una qüestió important. Thales és el primer a dir-nos que el món pot ser explicat a través d'un element físic natural com és l'aigua. Per primera vegada s'intenta explicar la natura sense utilitzar ni l'al.legoria ni la fàbula

ANAXIMANDRE DE MILLET

ANAXIMANDRE de Milet fou deixeble de Thales (s.VI a.C., 610-547 aC.). És el primer autor que té una intuició metafísica sobre l ́Univers. Va ser també un científic i descobridor, i va construir un rellotge d'aigua (gnomón). Va ser també el primer a mesurar el perímetre de la Terra a partir del moviment del Sol i va descobrir els solsticis i equinoccis.

En el camp de la filosofia, Anaximandre planteja la qüestió de l'Apeiron (l'indeterminat o indefinit). És el primer a dir que l ́arkhé no és un element físic concret (l ́aire, aigua,..) sinó quelcom indeterminat com una certa potencialitat inscrita en les coses que, de fet, no és matèria, sinó la capacitat d ́arribar a ser matèria.

PITÀGORES

Amb Pitàgores, nascut a Samos i emigrat al sud d'Itàlia, es dóna un segon naixement de la filosofia. No es preguntava pels elements bàsics o principis de la matèria com féu Tales de Milet, sinó per l'estructura o forma del món.

Per entendre el món cal matematitzar; cal anar més enllà dels sentits. L'estructura o forma del cosmos és matemàtica; amb el llenguatge dels nombres es capta l'ordre, l'harmonia i la bellesa del cosmos. És en aquest sentit que consideren els nombres com l’Arkhé de l’Univers.

La comunitat pitagòrica adoptà la visió dualista (creença òrfica) de la natura humana, es a dir, la dicotomia ànima-cos: l'ànima està presonera dins del cos i viu repetides reencarnacions.

Es cercava la purificació de l'ànima tant a nivell ascètic com a nivell intel·lectual. La purificació o alliberament consisteix en trencar el cicle de reencarnacions. Com? Amb la comprensió dels mathémata o nombres. Els secrets del cosmos, reservats als iniciats, són de caràcter numèric.

HERÀCLIT

Heràclit creu que l’argé és el foc, i que degut a això, tota la realitat està en continu moviment: Panta rei, tot flueix

El foc també és símbol del Logos, un principi racional universal que organitza la realitat en termes contraris o antitètics (Dialèctica)

El Logos fa que tot fenomen derivi cap al seu contrari: el jove es transforma en vell, el dia en nit, la salut en malaltia, el calent en fred ...

La realitat és aquest moviment cíclic i etern, en què inici i fi coincideixen, i per això té una estructura harmònica i ordenada

PARMÈNIDES

Escriu el Poema de Parménides, on distingeix els dos camins del coneixement: La via de la veritat (via de l’ésser) i la via de l’opinió (via del no ésser). La via de la veritat (o de la raó) ens ensenya que l’ésser és, i que el no-ésser no és.

La via de l’opinió (o dels sentits) ens diu el contrari: que el no-ésser és, i que l’ésser no és. Aquesta via, que accepta el canvi, és enganyosa.

Qui va per la via correcta, entén que l’ésser és, i que és immòbil, únic, continu i etern. Per tant, el canvi no existeix, (contrari a Heràclit)

Parmènides estableix la identitat entre veritat, pensament i ésser. El discurs racional ens porta necessàriament a la veritat: És una mateixa cosa ser i pensar

DEMÒCRIT

Demòcrit, conegut en l'antiguitat com el "filòsof somrient", per la seva èmfasi en el valor de l’alegria, va ser un dels dos fundadors de la teoria atomista antiga. Va elaborar un sistema originat per Leucip, el seu mestre, en una visió materialista del món natural.

Els atomistes van sostenir hi ha petits cossos indivisibles (els àtoms) que composen tota la realitat i que aquests es mouen en un espai buit infinit. Dels antics filòsofs materialistes de la naturalesa, que no es basen en algun tipus de teleologia o finalitat per donar compte de l'aparent ordre i regularitat en el món, l'atomisme va ser el més influent. Fins i tot el seu principal crític, Aristòtil, va elogiar Demòcrit per argumentar a partir de consideracions apropiades per a la filosofia natural.

SOFISTES

La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat.

Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora, i cobraven per fer-ho. L’ideal grec és el de bastir una ciutat dominada per la saviesa, i els sofistes són l’expressió d’aquest ideal.

Els sofistes s'interessen essencialment per l’home (és a dir el ciutadà) i per problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessen sobretot pel problema de la convivència.

Defensen una teoria relativista sobre el món, consubstancial amb la democràcia. Per als sofistes, tot són opinions.

La sofística constitueix una expressió de democràcia i de la tolerància, en la mesura que la democràcia significa pluralisme de les opinions

...