CATALANISME

SITUACIÓ DEL CATALANISME S. XIX

Amb anterioritat al segle XIX no existia una “nació” catalana, com tampoc existia una nació espanyola, i durant el segle XIX les identitats comunitàries van tenir un caràcter molt variable. Les diferents constitucions del nou Estat liberal espanyol del vuit-cents van definir Espanya com una nació única, amb les Corts com a úniques dipositàries de la sobirania nacional (compartida només amb la monarquia). Així, l’Estat liberal va suposar la consolidació d’un model d’organització estatal basat en el centralisme polític, administratiu, jurídic, militar i econòmic. Durant aquesta situació a catalunya sorgia el sentiment "catalanista" fragmentat en varis partits com l'anticentralisme, el federalisme, el regionalisme i finalment el tradicionalisme.

En el cas del anticentralisme, la paraula en sí ja afirma que s'oposava en contra del centralisme del govern español i destacaven per les bullangues (revoltes populars). Era molt actiu sobretot en la Dècada Moderna (1844-1854).

Per part del federalisme, dirigit per Pi Margall, buscava la divisió de l'Estat amb les federacions i la formació d'un govern propi amb els consegüents drets per a cada federació. Hi destaca sobretot Valentí Almirall sent el principal impulsor del catalanisme polític i així adquirint una severa importància en el segle XIX.

Continuant amb el regionalisme, defensa la identitat regional sense renunciar per això al caràcter nacional d'Espanya. Hi destaca la burgesia agrària industrial que formà la lliga Regionalista demanant una autonomia política i aministrativa per a Catalunya. A posteriori, s'uní el Centre Nacional Català amb la Unió Regionalista així formant una Lliga Regionalista amb influència de comerciants, d'industrials i altres per a dissoldre la corrupció i ineficàcia del sistema centralista de la Restauració i d'aquesta manera fer un reformisme politic.

Finalment un tradicionalisme polític després de formar part del antic Clero català associat al carlisme, van formar part del liberalisme més conservador. Es podria destacar un movment intel·lectual i cultural a Vic anomenat Vigatanisme al capdavant de Josep Torras i Bages.

Aquests partits o bé grups polítics la seva finalitat era la descentraltzació de l'Estat espanyol per tal d'aconseguir drets que necessitàven i de manera automàtica revivint el sentiment catalanista que vivien formant un propi govern. Tot i això cada grup polític tenia els seus ideals i es manifestaven de manera diferent de cada ún per tal d'aconseguir aquest objectiu.

EL FEDERALISME

Durant el segle XIX l’esquerra serà federal, de fet tot el pensament democràtic i progressista beurà necessàriament d’aquesta font. El federal Josep Narcís Roca Farreras plantejà, per primera vegada a Catalunya, la idea d’una Catalunya independent fa més de 100 anys. És durant la I República (1873-74) que hi ha varis intents, encapçalats per Josep Anselm Clavé, de proclamar l’Estat català dins una República federal espanyola. Però les forces clericals i reaccionàries ho impedeixen. La proclamació de la II República (1931) torna a ser una proposta federal. Macià i Companys són hereus d’aquesta tradició federal i amb l’impuls de la classe obrera catalana aconsegueixen recuperar per a Catalunya les institucions de la Generalitat, anihilades l’any 1714. L’Església catalana i la dreta tornaran, altra volta, a destruir les llibertats nacionals.

El 1869 un grup de federalistes catalans van signar el Pacte Federal de Tortosa que impulsava un Estat federal Espanyol que tingues en compte les arrels històriques catalanes. Un d’aquests membres va ser Valentí Almirall, figura cabdal en la definició del catalanisme polític i principal impulsor d’aquest

...