El Catalanisme

EL CATALANISME

Cal diferenciar entre el catalanisme cultural i el catalanisme polític. Té els seus orígens en la renaixença (catalanisme cultural), el federalisme català, en alguns punts del carlisme. Tot això ens porta al catalanisme polític.

Catalanisme cultural:

Renaixença:

Moviment literari i cultural que va sorgir a Catalunya a partir del 1930 en el marc del romanticisme Europeu (recupera el pensament medieval). A l’estat Espanyol ens trobem en una monarquia centralitzadora i uniformista.

Neix amb la finalitat de recuperar la llengua i els senyals d’identitat Catalans, però no hi ha espiracions polítiques. Uns dels primeres documents que ens permet situar-la en aquests inicis és : “Oda a la Patria” de Bonavantura Carles Aribau (1833) i Joaquim Ribó Ors, en referència a recuperar el català com a llengua literària.

Aquest moviment en els seus inicis, és un moviment elitista (conservador), destinat a la gent culte i s’utilitza un català culte i antic. Uns dels primers actes amb molt ressò va ser la recuperació dels Jocs Rurals (1859), on es feia servir el català culte i van tenir el màxim esplendor als anys 70. Amb figures com Angel Guimerà i Jacint Verdaguer.

D’altre banda, també hi havia altres institucions que s’afegeixen aquest moviment, com la universitat de Barcelona o l’Ataneu Barcanonès. És en aquestes institucions on trobem historiadors com Victor Balaguer (fa estudis sobre el passat medieval) o també juristes Duran i Bas (va fer estudis sobre el decret civil català. Paral•lelament a aquets tenim la renaixença de caire popular (defensora del català que es parla al carrer), aquest moviment va permetre que arribes a una part més gran de la població amb autors o escriptors com Frederic Soler-Serefí Pitarra (va escriure molts pastorets) i també Anselm Clavé (va crear les caramelles), apart d’aquests autors, tenim també publicacions de caire popular que ajudaven a la recuperació catalana com la campana de Grècia, la Tramuntana o l’esquella de la torratxa.

La renaixença com a moviment no va tenir molt d’èxit per diverses raons: L’evolució social que succeeix a Catalunya (diferents a la resta de l’estat) ja que Catalunya es converteix en el motor espanyol l’altre part d’Espanya estan amb el sector primari.

La burgesia Catalana estan allunyats del poder polític espanyol. També té èxit perquè estem en una època on es busca centralisme cultural i polític i per tant els catalans s’hi oposaven. Un tercer element que també li va donar força va ser el romanticisme. També, la fragmentació dels grans imperis i l’aparició de nous estats, és a dir, nacionalistes (dret dels pobles per decidir el seu propi govern).

Catalanisme polític:

És una doctrina política que afirmava la personalitat política de Catalunya i defensava la necessitat de la descentralització administradora de l’Estat espanyol, és a dir, un estat liberal centralitzador i uniformització.

Les bullangues, van ser els primers moviments populars per la centralització i uniformitat que es volia imposar. Sobretot es van produir a Catalunya, que també reivindicaven contra el mal estar, la misèria i dels inicis de la industrialització. Una de les més conegudes era Jemanisa del 1843.

Partit Republicà federal:

A finals de la dècada dels 60, apareix una organització política, anomenada Partit Republicà Federal, liderat per Pi i Margall. Defensors del sufragi universal. Eren d’àmbit estatal i tenia com a base els medis urbans (gent de la ciutat  petita burgesia i proletariat). Defensaven el federalisme (repartiment dels poders entre els diferents òrgans de poder estatal, regional i municipal) i el republicanisme (forma de govern que defensa la República i per altre banda el laïcisme (esta laic no confessional) i el sufragi universal amb amplitud de drets individuals i col•lectius.

Pi i Margall, defensa que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica, a més també l’estat Espanyol com la unió voluntària dels diferents pobles o regions del federalisme.

L’any 1869 els principals impulsors d’aquest partit es van reunir a Tortosa i van signar un pacte  Pacta de Tortosa, entre altres hi havia Pi i Margall i Valentí Almirall, on es van comprometre a construir un estat federal però tenint en compte o respectant la particularitat que defensava la corona Espanyola (confederació).

Restauració borbònica:

L’any 1875, a nivell estatal, apareix la Restauració Borbònica, i tot allò perdrà suport polític i també suport social i es disgregarà i hauran de passar uns anys fins els anys 1880 que apareix una altre figura del republicanisme i federalisme anomenat Josep Mª Vallès i Ribot i Valentí Almirall es desmarcarà d’aquet federalisme defensat per Pi i Margall.

Vallès i Ribot, l’any 1883 va presentar un projecte de constitució de l’Estat Català dins de la federació Espanyola on els plantejaments eren; crear un Estat català sobirà que establiria un pacte amb la resta de regions espanyoles (concepte de federalisme) on Catalunya tindria les seves competències, es parlaria d’un exèrcit català i d’un poder judicial, legislatiu i executiu (corts bicamerals). Paral•lelament Pi i Margall, també presentava aquest projecte Estatal, però posava molt més èmfasi amb la política popular de caire reformisme i reivindicatiu (moviment obrer català/ classe obreres).

Valentí Almirall, durant el sexenni democràtic,

...