Orígens I Consolidació Del Catalanisme

Orígens i Consolidació del Catalanisme (1833-1901)

El catalanisme és un moviment de reivindicació nacional catalana que es començà a definir políticament a partir de la segona meitat del segle XIX, durant la Restauració. L’objectiu d’aquest era defensar els valors històrics i culturals de la Catalunya dins un marc de redefinició de les relacions polítiques amb l’Estat Espanyol. És a dir, buscar un poder polític propi. L’aparició d’aquest sentiment catalanista s’inicià amb la Renaixença, moviment que cal situar en el context europeu de la difusió del Romanticisme i de la irrupció dels nacionalismes.

D’aquest sentiment catalanista en van sorgir dues tendències, una de conservadora (monàrquica i catòlica) i una de progressista (republicana i laic).

El catalanisme progressista

Valentí Almirall un dels dirigents federals més destacats de Catalunya, va trencar amb Pi i Maragall l’any 1881 i es decidí a impulsar una acció política específicament catalana “Lo catalanisme”:

• Almirall, utilitzant com a medi de difusió el Diari Català, fundat l’any 1882, va donar a conèixer els jocs florals.

• Al 1880 va promoure el Primer Congrés Catalanista, que pretenia aplegar totes les tendències catalanistes diverses, des dels partits d’esquerres fins a partits monàrquics conservadors. El 1883 es van celebrar el Segon Congrés Catalanista, en el qual es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya.

• El 1882, es crea el Centre Català, que és la primera organització cultural i política amb un programa reivindicatiu. Amb l’objectiu de reivindicar: la llengua, el dret civil, la divisió comarcal i el proteccionisme.

• Redacten el Memorial de Greuges, el 1885, després de convocar un míting a la Llotja de Barcelona. Donant lloc al primer manifest polític unitari del catalanisme. El projecte, però, va fracassar. D’una banda, representava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana, més monàrquica. D’altra, tenia un comportament social més feble que el republicanisme federal, la qual cosa en limitava les bases populars.

El catalanisme conservador

A la dècada de 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador:

- La Lliga de Catalunya (1887)

Les diferents opinions dins els partits del Centre Català van fer inevitable una escissió la qual va portar a la formació d’un grup conservador que defensava millor els interessos de la burgesia, la Lliga de Catalunya (1887). Aquesta tenia el suport d’homes com Narcís Verdaguer, Lluís Domènech, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba. En el Missatge a la Reina Regent (1888), demanaven autonomia per a Catalunya. Davant l’èxit del manifest de l’any anterior, el 1889, mitjançant la campanya del Dret Català van aconseguir la primera victòria del catalanisme podent fer canviar la redacció del Codi Civil.

- El Catalanisme Catòlic

El vigatanisme, un moviment cultural i intel•lectual impulsat en gran mesura pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic, va estar defensat, entre altres, per Josep Torres i Bages (bisbe de Vic) qui volia un catalanisme amb arrels cristianes defensant la Tradició Catalana i una Catalunya conservadora. L’apropament del clero català al catalanisme va estar liderat per Jaume Collell i el Bisbe Morgades, en un intent de cristianitzar el moviment.

- Unió Catalanista (1891)

El 1891 es va constituir la Unió Catalanista, que va aconseguir fer una associació de grups polítics i culturals. Va tenir suport important a la Catalunya rural i va afavorir a la difusió de noves iniciatives degut a la seva gran amplitud geogràfica.

El 1892, la Unió va convocar una assemblea de delegats a Manresa amb l’objectiu d’aprovar

...