COMENTARI UN TIEMPO DE GUERRA

NOM: Arnau Martín Vallcorba  NIU: 1600232          ASSIGNATURA: FONAMENTS DEL MÓN MODERN   GRUP: 2   CURS: 2020-2021

RESSENYA: UN TIEMPO DE GUERRA (LAURO MARTINES)

1. FITXA TÈCNICA

TÍTOL: Un tiempo de guerra.

SUBTÍTOL: Una historia alternativa de Europa 1450-1700.

AUTOR: Lauro Martines.

LLOC DE PUBLICACIÓ: Barcelona.

EDITOR/EDITORIAL: Crítica.

ANY DE PUBLICACIÓ: 2013.

COL·LECCIÓ: Sèrie Major.

NOMBRE DE PÀGINES: 341.

2. L'ESCRIT

INTRODUCCIÓ I AUTOR 

En primer lloc, caldria realitzar una breu biografia sobre l'autor del llibre que analitzarem "Un tiempo de guerra" per entendre qui és la persona que ha desenvolupat tal obra.

Lauro Martines (Chicago 1927) és un historiador i assagista americà: va estudiar a la prestigiosa universitat de Harvard (Estats Units) i també es va dedicar a ser professor de la universitat de Califòrnia abans d'establir-se a Londres, lloc on ha publicat nombrosos llibres, articles i assaigs sobre el camp on és expert i ha estat reconegut mundialment, la Itàlia renaixentista. De les seves obres les més reconegudes han estat "The Social World of the Florentine Humans"  i "Violence and Civil Disorder in Italian Cities 1200-1500", entre d'altres. 1

DESENVOLUPAMENT SOBRE L'OBRA RESSENYADA

Tractant ja sobre el llibre que analitzarem, "Un tiempo de guerra", hem de destacar que l'obra el que  intentaria seria fer una visió i un recorregut sobre quina era la vida i les situacions que estaven patint les diferents societats europees durant l'Edat Moderna, a banda d'aprofundir en aspectes econòmics, bèl·lics i polítics, una època la qual les guerres mai cessaven i on els temps de pau, quasi no existien. L'objectiu és mencionat al pròleg, que és una introducció sobre el que ell ha realitzat, on també explica quins seran els temes i l'argument del llibre, a banda de destacar quin és el seu propòsit principal.  També és important destacar que no és un llibre pur d'història on l'autor explica de manera continuada un sol o diversos fets, però sempre englobats dins d'un mateix aspecte sinó que també podem trobar, per exemple, en nombrosos apartats com els soldats i els militars d'algunes regions d'Europa, en època de guerra, havien de passar gana i disposaven de penúries econòmiques i molts d'ells, i encara més exèrcits sencers, eren víctimes de tots aquests factors en les quals milers de batalles i conquestes no es van poder dur a terme de la millor manera possible per alguns exèrcits a causa d'aquesta conseqüència, per la pobresa que hi havia en temps de guerra.

A partir del pròleg s'inicia el capítol primer "Mosaico bélico" que es divideix en catorze subcapítols, en el que l'escriptor esmenta, en cada un d'ells, diferents relats, sobretot de caràcter violent, d'una extensió més o menys breu sobre alguns episodis que han ocorregut durant saquejos, campanyes o batalles bèl·liques amb un clar protagonista en cada un dels subcapítols i on m'ha fet la sensació que l'autor ho anava explicant i comentant tot com si l'obra es tractés d'una novel·la històrica, ja que aconsegueix que el lector es pugui capficar dins la història que l'autor està explicant i pel llenguatge que utilitza, a banda que durant la majoria del llibre resulta clar i entenedor, que fa la sensació d'això que estava comentant. Seguidament, en el segon capítol "Soldados, plebeyos y nobles" Martines comença a centrar-se l'atenció en la imatge dels soldats i també dels nobles i fa especial esment en com en l'Edat Moderna com que els estats europeus, o la gran majoria, estaven endeutats i/o empobrits els nobles de les nacions començaven a realitzar actes de reclutament per l'exèrcit, és a dir incorporaven a l'exèrcit de manera obligatòria diferents tipus de persones (artesans, funcionaris, jornalers) perquè anessin a la guerra perquè als estats els hi faltaven oficials i militars per combatre a les guerres. També es fa menció especial a les soldades i al tema econòmic dels soldats i els militars, és a dir el salari que normalment se'ls atribuïa i de quina manera saquejaven nombrosos poblats i ciutats per aconseguir menjar, beguda, diners i joies per després vendre-les i aconseguir beneficis.

Tant en el tercer capítol com en el cinquè l'historiador destaca l'atenció, majoritàriament, en la recol·lecta de saquejos i assetjaments que van succeir durant el segle XVI i que la història mai els ha considerat importants, quan sempre han tingut una certa repercussió pels conflictes i els fets posteriors i el llenguatge, el to i sobretot el relat que ha emprat Martines per descriure'l és fantàstic, ja que a banda d'analitzar l'evolució de totes les campanyes i batalles que es produïen a cada ciutat, destaca una visió interna dels exèrcits tant els que es disposaven a saquejar i conquerir territoris com els que defensaven els pobles i les ciutats.

Durant el quart capítol es fa menció especial en la creació de les noves armes que es van utilitzar en els conflictes bèl·lics de l'Edat Moderna, destacant nombrosos exemples de batalles on els diversos instruments de guerra van anar evolucionant de manera clara i evident, com per exemple el sorgiment de la pólvora, dels fusells que van deixar enrere les catapultes i les altres eines pròpies de l'Edat Mitjana, i sobretot d'altres més desconegudes històricament, però que van resultar ser molt importants i decisives també. Seguidament, en l'apartat número sis, l'autor presta atenció als exèrcits, en el sentit d'explicar quines eren les seves condicions de vida en temps de guerra, com passaven la majoria de tropes d'Europa gana pel fet que els nobles, com que estaven immersos en la pobresa no podien pagar els sous d'ells i per tant havien de saquejar (també cal destacar que molts exèrcits van ser víctimes de diferents malalties com la pesta i van patir nombroses baixes) i sobretot, l'autor posa un exemple important en aquest mateix capítol i en altres, quan els soldats anaven a destrossar o a conquerir ciutats, fossin quines fossin, i havien de passar per aldees obligaven als camperols que hi vivien allà a allotjar-los i a sobre els hi havien de servir menjar, beguda, i els seus millors llits. També, Martines destaca de quina manera es transportaven les tropes i els soldats quan anaven a la guerra, ja que ho feien mitjançant cavalls i també carros i és curiós analitzar que durant les travesses cap a les ciutats que els exèrcits anaven a saquejar i conquerir les famílies dels qui combatien també anaven amb ells, igual que prostitutes i altre tipus de persones, cosa que resultava un avantatge per tots.

...