Comercio Y Transporte S.XIX

Comerç i transports

El comerç

Ja hem anat veient, al llarg de l’anàlisi de la industrialització espanyola, que un procés de revolució industrial ben organitzat exigeix una bona connexió entre la producció i el consum. També, de la mateixa manera, els consumidors han de trobar fàcilment i a bon preu els productes que necessiten. Per tant, hi ha d’haver un mercat nacional ben articulat, de manera que els diversos productes d’unes regions arribin a les altres fàcilment i a un bon preu.

És d’aquí d’on sorgeix l’interès de crear una xarxa de comunicació ben feta (en aquest cas ferroviària), ja que el mercat espanyol del S.XIX, arrossegava el problema de la dificultat en els transports. Al final del segle però, ja hi havia una bona circulació de les mercaderies a l’interior de la Península, encara que a l’exterior, sempre fou deficitari per la diferència entre els productes exportats i els importats.

Es pot parlar de dos grans períodes pel que fa al comerç del segle XIX:

• La primera meitat va ser una etapa de contracció, marcada per les guerres i la pèrdua de les colònies americanes.

• Des del 1850 i fins al final del segle, el comerç es va expandir, tot i que va tenir etapes de desenvolupament, sobretot a partir del 1870, amb l’exportació de vi i també de teixits i de minerals.

El vi, farina, blat, panses, taronges, plom, mercuri, suro, oli i calçat van ser els productes d’exportació de més valor; i la despesa més gran en importació van ser les fibres tèxtils, materials per a la construcció, productes alimentaris i químics, combustibles i teixits.

A Catalunya, el nombre de comerciants era molt elevat i el comerç hi va prosperar durant la segona meitat del segle, el port de Barcelona va anar substituint el de Cadis com a centre comercial de l’Estat: al començament del segle XX el 42% del comerç espanyol d’importació es feia a través de Catalunya. A més a més també va prosperar gràcies als mercats de Cuba i les Filipines;

Doc.14: La companyia de tabacs de Filipines

Aquest document, parla sobre la creació el 1881 a Barcelona d’una societat anònima amb la intenció del conreu, la compra, la fabricació i la venda de tabac a les Illes Filipines, com també l’adquisició de terrenys, l’explotació i el conreu per obtenir-ne tabac i altres productes agrícoles i l’establiment de tota mena de fàbriques i de tallers. A més a més, la companyia podia fer tota mena d’operacions de banca, crèdit, comissió i comerç sense cap limitació i també podia fer tota sola, per compte de tercers o en participació amb altres entitats, a Espanya, a Ultramar o a l’estranger, qualsevol mena d’operacions financeres, agrícoles, industrials o immobiliàries,

...