David De Donatello

DAVID DE DONATELLO

1. Identificació de l’obra

Ens trobem davant una escultura que rep el nom de David¹, la cronologia és del 1440, la seva ubicació actual és al Museu de Bergello, Florència i l’estil al qual pertany és la escultura del Renaixement, més concretament cap a la quarta dècada el Quattrocento.

La seva autoria se li atribueix a Donatello (1386-1466), l’escultor més representatiu de la escultura Quattrocentista italiana². Va ser deixeble de Ghiberti fins que va arribar a superar-lo, i també era el protegit de Brunelleschi (amb qui va estudiar les ruïnes clàssiques de Roma).

És un renovador de tota l'escultura europea, i sobretot de la tècnica de la fosa en bronze. D'altra banda, es va desviure per l'estudi de l’ésser humà com a centre i raó de ser de l'Univers. L'ésser humà és tractat en tota una gamma de caràcters i valors, intentant penetrar la seva psicologia.

2. Anàlisi-descripció de l’obra

El material de construcció de l’escultura és el bronze i la tècnica escultòrica emprada és la fossa, una tècnica molt complicada i que ja era utilitzada en el món clàssic, on es torna a recuperar la utilització d’aquest metall. La tècnica consisteix en: fer un motlle (el qual està buit per dins- i s'aboca el bronze fos a l’interior; un cop realitzat el reblert del metall fos, s'espera a que es refredi per trencar el motlle que el cobreix; finalment, el pas del cisell és on s'allisa, es poleix la superfície i es perfecciona els detalls com ara els cabells, ulls, etc.

La forma escultòrica és exempta o de bust rodó ja que es pot veure des de tots els angles, dempeus, monocromàtica i grup escultòric encara que l’altra cos es tracti d’un cap.

La escultura ens mostra a un David molt jove (en l’adolescència) amb una postura molt elegant i relaxada, el seu cos es troba completament nu excepte per el barret i el calçat que li arriba fins als genolls. La seva cara és molt bella i harmònica, amb unes faccions suaus però definides³ i la seva mirada es dirigeix al cap del seu enemic als seus peus. Els seus cabells són llargs, un tors suau que pot arribar a semblar-se al de una dona, a la seva mà dreta porta una espasa amb la qual ha tallat el cap, a l’esquerra una pedra que ha utilitzat per fer caure a l’enemic i finalment la seva cama esquerra es troba sobre el cap Goliat amb una posició de contrapposto.

Té un eix de simetria vertical que es troba al mig de l’escultura i que es pot establir des del cap de David fins a la basa. Les seves proporcions són naturals, seguint en cànon, es troba en repòs però no és del tot estàtica, té una gran expressivitat i la seva postura és de contrapposto (heretada dels clàssics grecs) molt marcat, que sembla estar inspirat en la famosa corba praxiteliana que Donatello deu d’haver conegut a través de còpies romanes de Praxíteles. També en trobem dos triangles, un de gran que va des del braç dret fins al final de l’espasa i el segon que és més petit el braç esquerre que es recolza sobre el seu maluc4.

L’escultura va ser feta per ser col•locada en el centre del pati del Palaci Medici, però des de 1495, amb l’expulsió de Piero de Medici, l’estàtua va ser traslladada a la Plaça de la Signoria.

La superfície esta finament polida, això s’ha aconseguit gràcies al bronze que és quasi negre i la llum incideix en el tors i la cama dreta de David, mentre que la part esquerra del cos queda a les fosques.

Aquesta escultura pertany a l’estil de l’escultura del Renaixement i per ser més concrets, al Quattrocento. Aquesta etapa es caracteritza per:

- Representació del cos humà i sobretot en el cos nu.

- L’antropocentrisme.

- Es comença a deixar de banda l’anonimat en les obres i apareix el taller del mestre (rep encàrrecs dels clients).

- Tornen a les proporcions i per tant el cànon de 9-10 caps.

- Imiten els models de l’antiguitat i sobretot el grec i romà en arquitectura i escultura.

- La representació de la naturalesa i de temes mitològics des de un punt cristià.

- Es pinta la figura humana independentment del que representi.

- En la pintura van aplicar la perspectiva i la profunditat.

- L’art té major qualitat que el Trecento.

- És un art de línies més pures que el seu predecessor europeu, el gòtic, sent de menor mida i simplicitat.

...