El Profeta

El Profeta

• Esquema

Primer pas: Documentació general o catalogació

-Catalogació: Títol

Autor

Cronologia

-Ressenya breu al voltant d’aquest vocabulari bàsic:

Tècnica ( talla, fosa, forja...).

Material (pedra, fusta, marbre, metall...).

Formes( exempta, relleu) .

Dimensions( mesures de l’escultura).

Tipologia( dempeus, bust, retrat, orant, sedent, jacent, eqüestre, grup...).

Cromatisme( monocroma, policroma).

Lloc( lloc actual i originari).

Segon pas: L’anàlisi formal

-Composició( proporció, eixos de simetria, llum).

-Ritme( repòs, moviment, equilibri entre moviment i repòs...).

-Temps( moment anecdòtic, voluntat d’eternitat).

-Estil( estil de l’autor de època, precedents i consegüents).

Tercer pas: La interpretació

-Contingut i significació : Tema (conscient: títol i història, si es figurativa o no. Font del tema i interpretació del tema, elements de l’imaginari que tradueixis).

Recepció (encàrrec de l’obra, aquí s’adreça l’obra).

-Funció: (decorativa, lúdica, religiosa, il•lustrativa, propagandística, commemorativa...).

-Explicacions: ( Relació entre la forma i l’època històrica, raons de la finalitat, altres aspectes...).

• Comentari de l’escultura

Aquesta escultura s’anomena “El profeta” i fou realitzada per Pablo Gargallo. Autor nascut a Maella l’any 1881 i mori a Reus l’any 1934.

Pablo Gargallo va emigrar amb la seva família, l’any 1888, a Barcelona, on es van instal•lar. Allí va estudiar a l’Escola de Llotja i es va relacionar amb el grup d’artistes i arquitectes modernistes que freqüentaven el cafè “Els Quatre Gats”. El Modernisme va influir fortament en les seves primeres escultures.

L’any 1903 Gargallo va viatjar per primera vegada a París, on s’instal•là finalment l’any 1923.El contacte les avantguardes parisenques i, més concretament, amb Picasso, va propiciar un canvi d’orientació en la seva obra. L’escultor es va aproxima al Cubisme i a l’Expressionisme i es va mostrar sensible també a la influència de l’art primitiu. En aquesta línia, a partir de làmines primes de metall, creà escultures caracteritzades pel joc entre el volum i el buit.

L’obra fou creada l’any 1933 amb guix i l’any 1936 torna a ser realitzada però amb un altre material, bronze.

La tècnica utilitzada en la seva realització fou la fosa. Aquesta tècnica també anomenada buidatge, consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins a l’estat líquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda l’obra a la vista. Una de les tècniques específiques de la fosa és l’anomenat mètode de la cera perduda, molt emprat per aconseguir obres amb una fina capa de material.

El material en que esta

...