Glossari D'Historia D'Espanya

GLOSSARI D’HISTÒRIA D’ESPANYA

Absolutistes Partidaris de mantenir el sistema de monarquia absoluta pròpia de l’Antic Règim.

A les Corts de Cadis els diputats absolutistes es van configurar com a una tendència política definida enfrontada als liberals, els quals els va anomenar també servils.

Afrancesats Denominació donada pel poble als col•laboradors i partidaris de José I i de Napoleó.

Van ser sobretot polítics i intel•lectuals il•lustrats, que van considerar l’oportunitat de portar a terme a Espanya l’obra reformista iniciada durant el regnat de Carles III i que el seu successor, Carles IV, havia interromput.

Anarquisme. Bakuninisme Ideologia que basa els seus principis en la substitució de l’autoritat i jerarquia de l’Estat per la solidaritat i recolzament mutu dels individus i grups socials.

Propostes ideològiques que han existit des de l’antiguitat però que reben la seva formulació política i revolucionària en el període contemporani.

Anarquisme individualista, proposat per Godwin, Proudhon i Stirner en defensa de l’individu enfront dels abusos de l’Estat.

Anarquisme col•lectivista o bakuninista, fundat pel pensador rus M. Bakunin i enriquit per Kropotkin, que aspira a l’establiment d’una societat sense Estat, sense propietat privada i sense classes socials.

Altres formes anarquistes de lluita social: acció directa, pacifisme o acció sindical.

Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, (1864-1876) Organització de la classe obrera fundada a Londres, que tenia per objectiu la lluita internacional de la classe obrera per a la consecució de millores, laborals, socials, polítiques i, en definitiva, per la seva emancipació.

Des de molt aviat van sorgir dues tendències, l’encapçalada per Marx, partidària d’una organització i de la creació de partits obrers, i la dirigida per Bakunin, que propugnava el federalisme i l’absència d’autoritat.

L’enfrontament d’aquestes tendències va provocar l’escissió de la Internacional i, juntament a la repressió posterior a la insurrecció de la Comuna de París, la dissolució de la AIT.

Autarquia Política econòmica a través de la qual es pretenia aconseguir l’autosuficiència d’un país enfront de l’exterior.

És característica de la 1ª etapa del franquisme, amb una clara influència del nacionalsocialisme alemany i del feixisme italià.

Bolxevics Sector majoritari del Partit social-demòcrata rus que es va escindir en 1903, sota la direcció de Lenin. Eren partidaris del protagonisme del proletariat en la revolució i de la creació d’una dictadura de partit.

Van dirigir la presa del poder a la Revolució d’Octubre de 1917 i al 1979 van passar a constituir el Partit Comunista.

Brigades Internacionals Cos de voluntaris estrangers que van participar a la Guerra Civil espanyola, del costat republicà.

Van ser convocats a la lluita pel Komintern, a proposta del Partit Comunista francès i basant-se en un antecedent similar que s’havia donat a la Revolució Russa.

La seva proposta era ajudar la República a partir de voluntaris de tots els països, fossin comunistes o simplement lluitadors antifeixistes per la causa de la llibertat.

Cabila En àrab, tribu. Tribu de beduïns o berebers.

Camarilla Denominació donada al grup d’homes de confiança de Ferran VII que l’aconsellaven en les decisions polítiques, i que van constituir un govern a l’ombra.

El nom designava en origen l’avantsala de la cambra reial, on Ferran VII es reunia amb ells.

Cantonalisme Moviment polític que es va donar a Espanya durant la Primera República, i que pretenia dividir les diverses zones de la Península en Estats sobirans, a la manera de la Confederació Helvètica.

Les seves influències procedien del republicanisme federal més radical i del moviment obrer.

La sublevació cantonal va esclatar el juliol de 1873, davant la lentitud en la implantació d’un règim federal i va acabar quan la ciutat de Cartagena es va rendir a l’exèrcit després del cop militar del general Pavia, el gener de 1874.

Carta Atorgada Constitució que emana directament de l’autoritat reial, elaborada per notables designats per aquesta autoritat.

Les Cartes atorgades van ser característiques del període de la Restauració a Europa. A Espanya són exemples d’aquest tipus de documents l’Estatut de Baiona de 1808 i l’Estatut Reial de 1834.

Cadastre Registre de les propietats dels veïns de cada poble per a la recaptació d’un impost proporcional a la riquesa.

El seu origen està a l’impost introduït per Felip V a Catalunya en substitució dels impostos existents. A la Corona de Castella es va introduir a mitjans del segle XVIII.

Caudillo Dirigent polític i militar.

El nom sorgeix al segle XIX a Amèrica del Sud, per a denominar els dirigents que van sorgir després del moviment independentista.

A Espanya és un dels títols o apel•latius que va tenir Franco durant el seu mandat.

Cens Recompte periòdic de població, elaborat per les autoritats administratives, amb l’objectiu de conèixer el creixement i distribució de la població.

Compromissari Persona elegida pels electors per a que realitzi en el seu nom l’elecció d’un representant polític.

Sistema d’elecció indirecta.

Concordat Tractat de dret públic internacional entre un Estat i la Santa Seu (Vaticà).

Els representants del Papa i del corresponent Estat poden firmar acords sobre assumptes eclesiàstics (p. ex: finançament del culte, el dret matrimonial, l’ensenyament de la religió) o simplement regular les relacions entre ambdues parts.

A Espanya, a l’època contemporània, s’han signat en 1851, 1953 i 1979.

Conferència d’Algesires Conferència internacional celebrada al 1906, amb la finalitat d’organitzar el repartiment de zones d’influència al nord del Marroc.

França i Espanya van obtenir una posició privilegiada gràcies al recolzament d’Anglaterra, que volia reduir al màxim la presència alemanya a la regió.

Constitució Conjunt de lleis o principis fonamentals que regulen les grans línies del comportament i del procediment dels poder públics i de les relacions entre aquests i els ciutadans.

Els principis que estableix la constitució són superiors a totes les normes legals existents.

Són un fenomen polític modern que sorgeix a partir de les revolucions burgeses.

Les constitucions actuals emanen de la sobirania popular exercida a través dels seus representants a las Corts o Parlaments.

Consums Impostos de tipus indirecte, és a dir, aquells que gravaven els aliments i articles de consum.

Considerats discriminatoris per les classes baixes, van ser criticats pels reformistes. Les Corts de Cadis van plantejar la seva substitució per un sistema impositiu directe. La seva abolició va ser una constant en el projecte polític dels progressistes.

Corporativisme Teoria econòmico-social que propicia la formació d’organitzacions d’obrers, patrons i professionals per sectors de producció, dirigits pels grups o classes que dominen l’Estat

Encara que el seu origen va estar als moviments obrers i sindicals del segle XIX, el seu auge l’aconseguí al període d’entreguerres dins dels règims totalitaris.

A Espanya va ser adoptat, primer pel general Primo Rivera i després per la Falange i el franquisme.

Corts Són l’òrgan legislatiu i representatiu de la nació, i en ocasions exerceixen també una tasca de control del Govern.

El model liberal de Corts s’inaugura a Espanya amb les Corts de 1812.

Als textos constitucionals espanyols ha predominat el model bicameral composat per dues cambres, Congrés i Senat, excepte a las constitucions de 1812 i 1931, que contemplaven un model unicameral.

Crisi de subsistència Terme utilitzat per a denominar les crisis econòmiques de l’Antic Règim

Es caracteritzaven per la pujada dels preus dels productes agraris a conseqüència de les males condicions climàtiques, de les plagues o de les guerres.

Aquesta pujada de preus incidia negativament a l’alimentació de la població i en les condicions de vida i a vegades la fam s’estenia generant mortaldats catastròfiques.

Democràcia orgànica Sistema polític del règim franquista, que plantejava la participació dels ciutadans a través de la família, el sindicat vertical, el municipi i d’altres corporacions.

Desamortització Principi bàsic del pensament liberal en matèria d’agricultura. És el conjunt de mesures que van posar en marxa els governs burgesos per alliberar les terres dels vincles jurídics que n’impedien l’alienació i venda.

Dictadura Institució política que va sorgir a la República romana, com a una magistratura plena de poders, de caràcter extraordinari i temporal.

Actualment, s’anomena així el règim polític que concentra tots els poders en mans d’una persona o un reduït grup, que exerceix el poder al marge del sistema constitucional, legislant sense comptar amb el Parlament i suspenent en gran mesura els drets individuals.

A l’Espanya contemporània reben aquest nom els períodes de 1923 a 1930 (Dictadura de Primo de Rivera) i de 1939 a 1975 (Dictadura del General Franco)

Delme Impost en espècie, pagat pels pagesos a l’Església, i que en els seus orígens suposava una desena part de la collita.

Al segle XVIII la proporció inicial s’havia alterat i a molts llocs es pagava una quantitat superior al 10% de

...