HISTORIA DE ESPANYA

1. INTRODUCCIÓ

Durant el primer terç del segle XX, la singularitat i potencialitat econòmica que tenia la Gran Bretanya va ser substituïda per la dels Estats Units. Aquesta important substitució estava vinculada a una gran transformació energètica i tecnològica, amb la Segona revolució Industrial, que va trobar el seu inici en la introducció de l’electricitat i el petroli com a fonts d’energia i amb la incorporació de noves formes de producció en cadena com a nou sistema fabril. Amb això, la resta d’economies industrialitzades van prendre aquest país com a model i de la mateixa manera es van a anar desenvolupant i creixent.

Tradicionalment, Espanya ha estat un país on el pes agrari n’era el factor més important. Durant el primer terç del segle XX, l’economia espanyola es va caracteritzar per una tendència general al creixement, però amb una lenta transformació de la seva base econòmica i social, per tan d’anar reduint les distàncies econòmiques amb la resta de països més desenvolupats. En el cas de Catalunya, va créixer a un ritme molt més elevat que la resta del país, tot i que va anar perdent la seva hegemonia en el sector tèxtil. Malgrat aquest creixement, Espanya presentava una notable dualitat ja que presentava zones molt industrials i competents i també extensos territoris en els que es desenvolupava una agricultura molt poc desenvolupada amb grans desigualtats.

2. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

Durant el primer terç del segle XX, Espanya va iniciar un procés de transició demogràfica, principalment per la davallada de la taxa de mortalitat a causa de la immensa millora de l’alimentació de la higiene en la població. Aquest notori creixement també es va veure influenciat per la baixada de la mortalitat infantil i per l’augment de l’esperança de vida. Com a immediata conseqüència, la població espanyola va créixer i poc a poc es va anar produint un descens de la natalitat. No obstant, la modernització de la demografia va tenir un retard respecte la resta de nacions més avançades.

Un altre aspecte important demogràficament a Espanya en aquella època va ser el gran creixement de les migracions interiors: un nombre important de persones es va desplaçar cap a les zones on l’economia era més moderna i avançada, com a les ciutats de Madrid, Barcelona (principals centres industrials), Bilbao i Sevilla que rebien població de llocs menys eficients com Castella, Múrcia i Andalusia. Les migracions interiors van comportar la intensificació de l’urbanització ja que una bona part de la població va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans del país. Per aquest motiu les ciutats grans van créixer notablement d’igual forma que altres ciutats arran d’haver esdevingut centres industrials o miners. Durant aquesta època les migracions a Catalunya van ser molt intenses, igual que passava amb les emigracions a ultramar a causa d’una economia en què l’ocupació creixia més que la població. Per això, un nombre important de població jove va emigrar principalment a l’Amèrica Llatina.

3. ENDARRARIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA

Amb una agricultura orientada sobretot al conreu de cereals, oliveres i vinya i amb una ramaderia bàsicament ovina, Espanya va viure la crisi cerealista molt més fortament que la resta dels seus països. La crisi principal i immediata d’aquesta greu crisi va ser l’arribada de productes de països amb una agricultura extensiva més competitiva. Aquesta competència va provocar una baixada dels preus amb la consegüent reducció dels ingressos i la caiguda dels beneficis, que de forma natural va arribar a provocar agitacions pageses i altres problemes socials. Aquesta crisi va anar acompanyada d’una crisi de viticultura, que va ser molt més notòria a Catalunya com a causa principal de la plaga de la fil•loxera,

...