Guerras de cuba

1ª Fase (Guerra Deu Anys):  

La Guerra dels Deu Anys (1868-1878), va ser la primera guerra d'independència cubana contra Espanya. La guerra va començar amb el Crit de Yara pronunciat per Carlos Manuel de Gespes el 10 d'octubre de 1868, en la seva finca La Demajagua, que reuneix als independentistes cubans llests a revoltar-se, i allibera als seus esclaus convidant-los a unir-se a la seva lluita contra el colonialisme espanyol, pronunciant el Manifest de la Junta Revolucionària de l'Illa de Cuba. Així s'iniciava el període revolucionari de Guerres d'Independència de Cuba, que no triomfaria fins al sorgiment de la República el 20 de maig de 1902. La Guerra dels Deu Anys va acabar deu anys més tard amb el Pacte del Zanjón (o Pacte de Zanjón), on s'estableix la capitulació de l'Exèrcit Llibertador cubà enfront de les tropes espanyoles. Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals d'aquesta guerra: la independència de Cuba, i l'abolició de l'esclavitud, per la qual cosa aquest pacte va ser protestat per diversos líders cubans al capdavant d'Antonio Maceo, que després de la Protesta de Baragúa van tractar de reprendre la guerra, encara que sense èxit.

2a Fase (Guerra Chiquita):

El 24 d'agost de 1879, en els camps cubans van tornar a escoltar-se els trets redemptors, que pretenien conquistar la veritable pau amb independència i abolició de l'esclavitud, que s'havia frustrat amb el Pacte del Zanjón; començava la Guerra Chiquita, una nova etapa alliberadora del poble cubà. La Guerra Chiquita va ser un moviment armat que no va arribar a aconseguir caràcter nacional i en la pràctica, va constituir la suma de diversos alçaments en determinades zones d'Orient i Les Viles, sense un pla únic ni vincles entre si, i va ser liderat per CalixtoGarcía.

3ª Fase (Guerra d’independència):

La Guerra d'Independència de Cuba (1885-1889), suposarà la culminació d'una llarg i costós conflicte per aconseguir la independència de l'illa. Aquest moviment independentista estarà promogut i dirigit pel Partit Revolucionari Cubà, les bases del qual va fixar el poeta José Martí en 1892. Es pretenia aconseguir la independència de Cuba i Puerto Rico el més ràpid possible i amb els menors danys possibles, a més, es funda un gran entramat propagandístic amb l'objectiu que aquest moviment insurreccional anés conduït i protagonitzat pel poble.

4ª Fase (Guerra Espanya – Estats Units):

La Guerra entre Espanya i els Estats Units va ocórrer l'any 1898, i va portar com a resultat el control de les antigues colònies espanyoles en el Carib i en l'Oceà Pacífic per part dels Estats Units d'Amèrica. La guerra es va produir en 1898, quan el buc de guerra USSMaine va ser destruït a l'Havana, Cuba - en aquells dies colònia de l'imperi d'Espanya. Els nord-americans van al·legar que el vaixell havia estat sabotejat pels espanyols, llavors van exigir la retirada de les forces militars espanyoles de Cuba i que se li cedís la independència a Cuba. La negativa dels espanyols a les exigències imperialistes dels nord-americans va causar l'esclat de la guerra. La guerra entre Espanya i els Estats Units va acabar el 12 d'agost de l'any 1898. En el Tractat de París, Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines als Estats Units. Cuba no trigaria a convertir-se en un país independent, Filipines, no obstant això, tindria la seva independència l'any 1945, mentre que Puerto Rico i Guam són fins al dia d'avui territoris dels EUA.

...