ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Historia.


Enviado por   •  3 de Marzo de 2014  •  Exámen  •  1.200 Palabras (5 Páginas)  •  129 Visitas

Página 1 de 5

-HISTÒRIA-

TEMA 4.

1.- Els problemes estructurals.

– El context internacional o exterior.

L'arribada de la república va coincidir amb la incidència de la crisi financera industrial de 1929 que va afavorir als règims totalitaristes i que va limitar el comerç exterior d'España amb els principals països europeus.

– El context interior.

L'arribada de la república va coincidir amb un moment d'expansió industrial que va permetre un augment de la capacitat adquisitiva dels salaris (deflació).

– El nou govern va intentar resoldre:

1. La qüestió religiosa.

El nou govern tenia com a objectiu instituir un estat laic i aquesta intensió perjudicava els interessos de l'esglèsia catòlica que comtava amb un gran nombre de religiosos i una gran influència social.

Com en altres moments de la història contemporània alguns sectors anticlericals van veure la procalamació de la república el pretext per dur a terme atemptats contra edificis religiosos i membres del clero, els primers incidents es van produir al maig de 1931 amb l'incèndi d'algunes esglèsies i una polèmica institucional que va acabar amb l'expulsió del cardenal Segura.

Principals actuacions:

Les decisions del govern van provocar la reacció de l'esglèsia catalana i els seus fidels. Entre aquestes decisions cal destacar:

– Instauració del matrimoni civil.

– Establiment de la llei de divorci.

– Secularització dels cementiris.

– Llei de congregacions (1933): aquest projecte pretenia que les ordres religioses no poguessin dedicar-se a desenvolupar activitats econòmiques ni educatives.

– Expulsió de la Companya de Jesús i confiscació dels seus béns.

La voluntat d'arribar a establir un estat laic, es va debatre en el moment de redactar la constitució i va quedar “ definida “ amb la frase d'Azaña : “España ha dejado de ser catòlica”.

(Text pag.248)

2. La reforma militar.

Azaña es va reservar el càrrec de ministre de la Guerra per tal d'introduir profundes reformes militars amb l'objectiu de limitar el poder de l'exèrcit africà.

(GRÀFIC p.249)

– Reduir el nombre de comandaments.

Entre les actuacions que va dur a terme Azaña:

– Reducció significativa del nombre de comandaments, a causa de la hipertròfia d'oficials, aquest militars van passar a la situació de reserva, i la hipetròfia de comandaments.

– Tancament de l'Academia Militar de Zaragoza, el director de la qual era el General Francisco Franco.

– Creació de la Guàrdia d'Assalt com una policia nacional, i creació de l'escola de complement, que permetia la incorporació d'universitàris a l'exèrcit.

Millora tècnica.

– Inversions en millores tècniques i nou armament.

La implantació d'aquestes mesures va provocar un sentiment de descontentament entre molts militars, alguns dels quals van protagonitzar un intent de Cop d'Estat dirigit pel General Sanjurjo (stembre 1932).

3. El problema regional.

Amb la implantació de la rep. Macià va infringir el pacte de St. Sebastià, que otorgava o que pretenia atorgar el dret a l'Autonomia a les nacionalitats històriques.

Després de grans tensions amb el govern provisional de la re. Macià va aconseguir que a Catalunya s'instaurès una generalitat provisional.

L'autonomia de Catalunya (1931)

Després de les eleccions legislatives de caràcter constituent, a Catalunya, es va crear, una Assemblea de parlamentaris que es va reunir a Núria per tal de redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia (juny 1931).

Aquest projecte d'Estatut definia Catalunya com un Estat autònom dins la Rep. Española. Atorgava plena sobirania al poble català, establia que el català seria la única llengua oficial i atorgava àmplies competències a la Generalitat.

(DOC. P.252)

– Comparació dels artícles de l'Estatut provisional d'Autonomia amb els articles de la constitució espanyola que encara no s'havia aprovat. Per veure si podrà encaixar o no l'estatut d'autonomia amb la constitució.

Una vegada elaborat el progecte d'estatut d'autonomia, aquest fou ratificat pel poble català en un referèndum. (agost 1931).

Una vegada aconseguida aquesta votació, el projecte, fou enviat a les Corts espanyoles per a la seva aprovació, encara que aquesta aprovació no es va

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (8.5 Kb)  
Leer 4 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com