L’ INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA:
Enviado por pamenfz • 20 de Diciembre de 2021 • Apuntes • 3.158 Palabras (13 Páginas) • 78 Visitas
L’ INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA:
La crisi de la monarquia borbònica, la desastrosa política colonial i la difusió d’idees revolucionàries liberals van ser els estímuls del procés d’independència de les colònies americanes. Es va obrir l’any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, i va culminar en la dècada del 1820 amb la independència total de l’Amèrica hispànica, amb l’excepció de Cuba i Puerto Rico.
5.1 L’AMÈRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL SEGLE XVIII
El creixement econòmic va propiciar el desenvolupament d’una poderosa burgesia criolla, de raça blanca però nascuda a Amèrica.
El desig d’emancipació estava provocat pel tractament discriminatori que rebien els criolls en els càrrecs colonials, per la submissió a forts impostos i pel control que sobre l’economia, i essencialment sobre el comerç, exercia Espanya. A més, l’exemple de la independència dels Estats Units (1776) va ser cabdal per mostrar que era possible enfrontar-se a la metròpoli i aconseguir la independència.
5.2 EL PROCÈS D’INDEPENDÈNCIA:
A partir de 1808, en plena Guerra del Francès, els criolls van optar per no acceptar l’autoritat de Josep Bonaparte i van crear juntes que, a la manera de les espanyoles, van assumir el poder als seus territoris.
Les Corts de Cadis van considerar les colònies com a territori espanyol i van reconèixer els drets dels criolls, però van ser incapaces d’intervenir davant el moviment independentista, atès que ni tan sols exercien un control efectiu sobre tot el territori hispànic. El 1814, el govern de Ferran VI va enviar un exèrcit de 10.000 homes que van aconseguir pacificar Nova Granada i Mèxic, i Paraguai i Argentina es van consolidar com a nacions independents. Posteriorment es van encadenar la resta d’independències, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Panamà, Perú i Bolívia. Només Cuba i Puerto Rico van continuar com a possessions espanyoles.
Aquests fets no van solucionar els problemes de l’Amèrica Hispànica. Els interessos dels grans terratinents i de les burgesies comercials van conduir a innombrables guerres i al reforçament dels exèrcits i dels cabdills militars.
5.3 REPERCUSIONS A CATALUNYA:
Amb la independència, Espanya perd les colònies de l'Amèrica continental Per tant Espanya perd pes en la política internacional i també en l'economia. Catalunya, que al segle XVIII havia entrat amb força en el mercat americà, en va patir les conseqüències. Molts catalans van tornar a Catalunya i van repatriar els seus capitals. Els capitals repatriats d’Amèrica van significar un bon impuls per al desenvolupament econòmic a Catalunya. Els homes que tornaven d’Amèrica eren comerciants i empresaris emprenedors i molt aviat van cercar negocis industrials on invertir, van realitzar inversions en terres aprofitant les mesures desamortitzadores i van impulsar la modernització del camp català.
TEMA 4: EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
La Revolució de Setembre del 1868, va significar la fi de la monarquia d’Isabel II i l’inici dels sis anys de gran inestabilitat, en els quals hi va haver diferents règims polítics.
- Cerca d’un nou ordre polític i social – gran protagonisme de la petita burgesia i naixement del moviment obrer.
El sexenni democràtic va ser l’última etapa de la revolució liberal a Espanya i va representar un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia.
Es van produir tota mena de conflictes.
La burgesia democràtica no va aconseguir estabilitzar un règim polític definit. La regència, la monarquia democràtica d’Amadeu I de Savoia i més endavant la República, no van poder controlar els diferents règims polítics que van sorgir.
El Sexenni va fracassar en l’intent de modernització política del país i s’hi va imposar novament la solució monàrquica conservadora, que va portar el període de la Restauració dels Borbó en la persona d’Alfons XII, el fill d’Isabel II.
- CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
Durant l’últim període del regnat d’Isabel II, entre 1863 i 1868, la inestabilitat contínua del govern va palesar les deficiències del sistema liberal mentre una greu crisi econòmica mostrava la debilitat de l’economia capitalista a Espanya.
- Crisi econòmica i malestar social
El regnat d'Isabel II (1843-1868) tingué una fase d'expansió econòmica que fou general a tot Europa. A mitjan dècada del 1860 es va fer evident l'inici d'una crisi econòmica, que es va manifestar en els àmbits financer i industrial i que va constituir la primera gran crisi del sistema capitalista. A Espanya, va coincidir amb una crisi de subsistències que va tenir repercussions importants en les condicions de vida de les classes populars.
La crisi financera es va originar arran dels problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviària. Gran inversió de capital i rendiment econòmic molt baix. Escàs desenvolupament industrial espanyol, alt grau d'autoconsum, escassa utilització del ferrocarril (tant per transport de viatgers com de mercaderies).
La situació de fallida financera va provocar la crisi de molts bancs i societats de crèdit, que van cancel·lar els préstecs i van estendre l'alarma entre particulars i empreses.
La crisi de les finances van coincidir amb una greu crisi industrial a Catalunya. La indústria tèxtil cotonera catalana, va experimentar una forta recessió per l'escassetat de cotó.
La crisi de subsistències va començar el 1866 de resultes d'un seguit de males collites que provocaren escassetat de blat, els preus van començar a augmentar. La combinació de la crisi agrícola, industrial i financera va agreujar la situació. Al camp, la fam va provocar un clima de forta violència social. A les ciutats, la conseqüència va ser una onada d'atur que va provocar una davallada del nivell de vida de les classes treballadores.
- La crisi política: el Pacte d’Ostende
A mitjan dècada del 1860, gran part de la població espanyola tenia motius per estar descontenta del sistema isabelí. Els grans negociants volien un govern que els ajudes a salvar les seves inversions a la borsa, els industrials volien més proteccionisme, i els obrers i pagesos denunciaven la seva misèria. L'any 1866 la reina va separar O'Donell del govern i va posar a Narváez i González Bravo (partido moderado) van continuar governant per decret, van tancar les corts i es van inhibir davant els problemes del país.
...