LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ANGLESA

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ANGLESA                                  Laura A. Mauri

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ANGLESA

• Revolució Industrial: procés de creixement sostingut del PIB per càpita

• Per primer cop, el “feedback” de la economia al creixement demogràfic no va ser negatiu

• Abans: increment demogràfic 🡪 carestia de subsistència i descens del salari real
• Ara: La població augmenta però no perjudica l’output

• Creixement demogràfic més explicat per la fecunditat que per la mortalitat

• Augmenta més la natalitat que la mortalitat
• S’avança l’edat de les dones de contreure les primeres núpcies
• Natalitat: entraven a treballar aviat, actiu per la família 🡪 font d’ingrés
• Mortalitat: fins els 10 anys molt elevada, +30 augmenta l’esperança de vida
• La falta de control de la fecunditat fins l’últim terç del S.XIX va tenir l’efecte d’augmentar la natalitat i el creixement de la població

[pic 1][pic 2]

• El creixement demogràfic va vindre acompanyat per la diversificació de l’activitat econòmica que  va passar a produir bens manufacturats industrials de forma mecanitzada.

• Sector tèxtil (tèxtil cotoner)

• S. XVII-XVIII. Expansió transoceànica 🡪 va permetre ampliar mercats i procés de transformació social:

• Deixar de produir per l’autoconsum a produir per a vendre
• Des de la Índia fins USA, + Austràlia

• Canvis institucionals en els que naixia la propietat privada de la terra i actius econòmics.

• Inicialment les terres comunals van passar en mans privades i posteriorment també les terres de l’església i la noblesa
• Les persones més adinerades (antics tenedors) eren qui les compraven
• Augmentaven els salaris reals 🡪 DDA elàstica

• Noves classes socials enriquides, gràcies a les oportunitats de lucre que oferia el comerç exterior 🡪 confrontació política i social d’un nou ordre econòmic en que els actius econòmics passarien a ser propietat privada: la burgesia mercantil primer i industrial després
• La societat es reorganitzava de forma que permetia ferla més procliu al augment del rendiment financer dels negocis i creixia l’economia de mercat.

Pre – industrialització

• La industria s’organitzava al voltant de gremis.
• S’adaptaven bé per produir una oferta de productes de qualitat i DDA inelàstica
• Els excedents agraris eren molt fràgils i la DDA de productes manufacturats quedava en mana de la noblesa  l’Esglèsia. Consumien bens de luxe
• La demanda era tan inelàstica que moviments en els preus gairebé incidien en les quantitats consumides.
• Tot va canviar gràcies a la innovació agrària.

Innovació agrària

• ↓ Preus de les subsistències
• Amplis sectors  van guanyar poder adquisitiu
• Sobre tot, hi ha canvis estructurals:

• Pas dels gremis (dd inelàstica) a les manufactures rurals (dd. elàstica).
• Innovacions agràries: disminució dels preus agraris. Augment del poder adquisitiu per a adquirir manufactures.

• Manufactures rurals: augment de la producció per càpita i augment demogràfic.
• Augment del PIB més explicat per l’augment demogràfic que per l’augment del PIB per cap.
• DDA elàstica 🡪 va afectar a la organització de la industria
• La mobilitat del treball de camp suposa l’ús d’un treball barat que s’adequa bé a les exigències de la producció de bens tèxtils i que podien aconseguir un consum massiu.

• Cada llar de campesino  es va especialitzar en una fase del procés productiu mentre que el comerciant afrontava els costos de l’organització.
• Per a les llars campesines va suposar ampliar les fonts d’ingressos a activitats que no eren l’agricultura

• La creixent oferta de treball assalariat va tenir efectes molt clars en les noves pautes de formació de les famílies

• Al no dependre ja de la donació o herència d’una peça de terra como a recurs econòmic per formar una nova família, les famílies proto industrials van passar a formar-se a edats més joves i va disminuir l’edat de matrimoni 🡪 augment de la fecunditat

• El sistema de producció a domicili va capgirar les bases de la societat de l’Antic Règim al generar els excedents demogràfics que estarien a la base de la formació del treball en el sector industrial

LES CAUSES

Innovació i capital humà

• Escassos incentius a innovar a través de les patents. Però científics, descobridors, acadèmics, empresaris, estaven tots treballant per a la revolució industrial.  Expectatives de guanys per demanda en fort creixement.
• L’aristocràcia obrera també participa del procés innovador millorant i fent aplicables a la producció innovacions anteriors.
• Tecnologies en bona part ja conegudes.
• Increment de la demanda d’educació.
• Aquesta major densitat de capital humà pot explicar la superioritat del procés innovador i també perquè els salaris eren superiors a Anglaterra.
• Elevada taxa d’acumulació de capital a causa dels elevats estalvis i la baixa taxa d’interès.
• Innovació tecnològica.
• Abundància de carbó i ferro.
• Mercat intern gran a causa del creixement demogràfic.
• Augment de la productivitat agrària.
• Polítiques mercantilistes cap a fora, liberals cap a dins.

• Maximitzar X minimitrar IM

Per què Anglaterra?

• A pesar del escaus incentius econòmics a la innovació en termes de les gratificacions pecuniàries a les patents, científics, descobridors... estaven treballant per la RI.
• El fet de que en el model de baixa pressió demogràfica l’ingrés per càpita estes sempre situat per sobre del mínim de subsistència va donar a l’economia un plus de renta que va permetre que el sector de bens de consum creixes de mica en mica encara abans de la RI
• Major densitat de capital humà pot explicar perquè el procés innovador va agafar més força en aquest país
• Els salaris reals britànics van ser superiors als europeus i asiàtics des de el S.XVII fins XIX i reflexen la superioritat del treball en aquesta àrea geogràfica

• Salaris alts en relació al preu del capital i el carbó: incentius per a substituir treball per capital i mecanitzar. Cal estalviar ma d’obra.

• A Àfrica i Àsia la ma d’obra barata produeix l’efecte contrari

• Cost de treball en relació a cost de capital més elevat

• Altres causes necessàries a Europa (que no es compleixen a la Xina o a la Índia): fragmentació política que genera una major competència al mercat intel·lectual i per a la innovació. Cultura comuna a Europa: les idees flueixen entre fronteres. Sistema d’estats: competència i competitivitat militar. Situació estratègica entre Amèrica I Àfrica.
• La introducció del carbó en la producció va permetre la mecanització d’activitats comercials
• L’economia de base mineral va tenir l’habilitat d’alliberar la producció industrial de la dependència de la productivitat de la terra
• En aquest sistema econòmic la dependència de matèries primeres orgàniques era molt més reduïda i limitada a algunes rames de la indústria
• El nou sistema va permetre incorporar l’energia del vapor mitjançant la màquina de vapor (Watt)
• Amb això, el creixement es va independitzar de l’economia de base agrària per passar a ocupar cada cop més a treballadors industrials.

Per què no Holanda?

• No tenia carbó
• Holanda també era una societat mercantil per escau d’energia fòssil per desenvolupar el canvi tecnològic

Per què no la Índia?

• Indústria cotonera: Expansió a costa de la Índia, Xina i Orient Mitjà.
• Sobre tot la Índia: calicos, muselines, en general indianes.
• La forta demanda i els desequilibris tecnològics (colls d’ampolla) estimulen la mecanització de la filatura de cotó. A causa del elevats salaris Anglaterra només podia inicialment competir amb la Índia en teixits bastos.   La protecció i la mecanització faran la feina.
• Era colònia britànica

Per què no la Xina?

• El segle XVIII, perquè el treball a Xina era massa barat per apreciar els guanys de la mecanització.
• Fins i tot a les zones més pròsperes, com Xangai, pel cost del capital, però, sobre tot, de l’energia.

[pic 3][pic 4]

• Anglaterra (Newcastle): preu de les energies (carbó) més barat doncs era abundant

COMERÇ I MERCATS

• Anglaterra tenia una bona situació geoestratègica, tenia accés naval a tot el món

• Implica oferta elàstica

• Amèrica: de terra. Terres treballades per esclaus doncs no quedava població indígena.
• Àfrica: de treball esclau
• A tot arreu: de primeres matèries i aliments que abarateixen el cost del treball i de la indústria

• Oferta elàstica de matèries primeres que va abaratir el cost 🡪 estimular el creixement econòmic a llarg termini sense costos creixents en els inputs.
• Les hisendes agràries a Amèrica del Nord, basades en el treball esclau procedent d’Àfrica, proporcionaven el cotó en rama, que va arribar massivament a Anglaterra a través del transport transatlàntic.
• L’augment de la demanda impedeix que els preus caiguin a causa de l’augment de l’oferta i el canvi tecnològic. 🡪 Neix la producció per a un consum massiu

Findlay i O’Rourke

• Tot i que les causes necessàries de l’èxit britànic a la RI siguin:

1. Elevada taxa d’acumulació de capital a causa dels elevats estalvis
2. Baixos tipus d’interès
3. Innovació tecnològica
4. Abundància de carbó i ferro
5. Polítiques liberals
6. Augment del mercat intern degut a l’increment demogràfic
7. Increments de productivitat agrària

La causa suficient fou la primacia britànic a l’hora d’imposar la seva superioritat  en la conquesta de mercats

• L’èxit en les guerres exteriors va permetre ampliar els mercats en una situació de poca competència i, per tant, va garantir la creixent elasticitat, tant de l’oferta com de la demanda
• Anglaterra elimina els competidors europeus (França, Holanda) emprant la força militar. % despesa sobre ingressos del estat en guerres: 83%. Ús del poder per assolir la riquesa/abundància (Power and Plenty).

Les fàbriques

• Les primeres fàbriques utilitzaven la força de l’aigua
• Les matèries primeres abans venien de la Índia i d’Egipte
• La siderúrgia

• Nous procediments (alts forns) permetien abaratir l’obtenció de ferro, augmentar la producció i reduir el temps i el carbó necessaris en el procés
• Substitució de combustibles orgànics (fusta) per combustibles fòssils més eficients (carbó)

• Propulsió mecànica centralitzada a partir de fonts d’energia inanimades. La propulsió centralitzada amb màquines de vapor o hidràuliques va ser la principal característica de les fàbriques de la revolució industrial.
• Mecanització de la producció.
• Aspiració a un flux continu del producte en curs de fabricació. Verticalitat.
• Nombre significatiu de treballadors sota el mateix sostre.
• Concentració del procés productiu.
• Especialització del treball.
• Nou marc de relacions laborals basats en la disciplina del treball assalariat. Característiques economies familiars.
• Clara separació entre les unitats de producció i consum.

Transports a vapor

• Màquines de vapor:

• La màquina de vapor és la primera gran GPT (general purpose technology). En vindran altres.
•  Combustió del carbó: energia que acciona la força mecànica. Inicialment a les mines de carbó però a partir de 1778 a les ciutats.
• Recordem que els alts forns també consumeixen molt carbó.
• Fi gradual de les economies de base orgànica.
• Les economies de base mineral tenen l’habilitat d’alliberar la producció industrial de la dependència de la terra.

• El ferrocarril es difon immediatament a Gran Bretanya, i es copia arreu del món. Exigeix grans inversions, però l’expectativa de guanys extraordinaris és molt gran.
• G.B.: Posterior revolució dels transports. 1830: primer ferrocarril Liverpool-Manchester (56 km);1850: 10.000km; 1880: 25.000 km.
• 1843: “Great Britain” primer vaixell construït en acer.
• A mitjan de segle XIX el vapor estava desplaçant la vela en els transports transoceànics. G.B principal drassana del mon.

...