La Russia Dels Tzars I Els Feixismes

La Rússia dels Tsars:

El règim polític era una autocràcia, tot el poder era del tsar, que estava defès per una burocràcia fidel, un exèrcit poderós l’Església Ortodoxa.

Era una economia agrària en que convivien la propietat comunal (mir) i les formes de propietat privada en mans de la noblesa (com en el feudalisme), la tècnica estava molt endarrerida.

Des de finals del s.XIX el capitalisme començava a entrar a les principals capitals de l’imperi. Com a conseqüència va aparèixer un gran nombre d’obrers industrials amb unes condicions de vida precàries.

El creixement de l’oposició:

Des de finals del s.XIX l’oposició al tsarisme va créixer com a conseqüència de la difusió de les idees liberals i de l’anarquisme i el marxisme.

A Rússia van tindre molta força els populistes, dins dels quals l’anarquisme va tindre una gran rellevància amb intel•lectuals com Bakunin i Kropotkin. Proclamaven l’acció directa contra el Tsar (assassinat d’Alexandre II en 1861).

A finals del s. XIX també es va crear el Partit constitucional Democràtic (KD), i el Partit Social revolucionari Rus (PSR).

L’influencia del marxisme va donar lloc en 1898 del partit socialdemòcrata Rus (PSDR) amb Lenin. Al començament del s.XX el partit es va dividir en dos sectors els bolxevics (volien formar una societat socialista sense passar per una burgesa capitalista), i els menxevics ( defensaven que la revolució socialista tan sols podia fer-se després d’una revolució burgesa, volíen ser un partit socialista de masses ).

La revolució de 1905 i els intents de reforma:

Nicolau II, l’agitació social i política augmenta per les condicions de vida i la corrupció (Rasputin). A més la penúria econòmica augmenta per la guerra rusojaponesa.

En gener del 1905 va esclatar un moviment revolucionari, que va tenir força a Sant Petersburg i va produir el Diumenge Sagnant. També va tenir una gran importància la insurrecció de la tripulació del cuirassat Potemkin.

Desprès d’aquesta revolució el tsar Nicolau II va convocar una duma (assemblea representant) i es va proposar una reforma agrària. Però açò no va satisfer les ganes de transformar l’imperi.

La revolució de Febrer del 1917:

La conjuntura de la primera guerra mundial:

Com a conseqüència de l’entrada en la primera guerra mundial, les indústries es van inclinar cap a la producció d’armament, i a més el reclutament d’agricultors va produir que el preu dels aliments augmentara.

Les derrotes front Alemanya i la gran mortaldat va fer augmentar les crítiques contra el govern que havia dissolt la Duma.

La confiança amb el tsar va desaparèixer, i el desastre militar i econòmic va produir una altra revolució més important que la de 1905.

La caiguda del tsarisme (febrer del 1917)

La revolució va començar el 23 de Febrer a Petrograd i va culminar el dia 17 de Febrer amb una vaga general i l’amotinament de la guarnició militar de la capital.

Per tot el país es van formar grups de Soviets que van canalitzar el moviment subversiu. El tsar es va negar a abandonar al guerra i va abdicar, com a conseqüència es va formar un govern provisional presidit pel príncep.

El nou govern va prometre reformes polítiques i convocar una assemblea constituent per decidir el futur polític de Rússia.

La caiguda del tsar no va posar fi als problemes, i va començar a aparèixer una dualitat de poders, el del govern provisional i el dels soviets.

La dualitat de poders (març-octubre de 1917)

El govern provisional dirigit per Livov KDT de caire liberal es va veure desbordat pel moviment popular.

Per una altra banda Lenin, defensava que la revolució havia de superar la fase liberalburgesa per a convertir-se en una revolució del proletariat (tesis d’Abril-tot el poder per als soviets), va retirar el suport al govern provisional, va demanar l’eixida immediata de la guerra i va proclamar la presa de poder per la via insurreccional.

Com a conseqüència de l’empitjorament de la situació de cara al govern provisional, Livov va ser substituït per Kerenski que estava a favor d’accelerar les reformes però no d’eixir de la guerra. El nou govern va celebrar eleccions per a formar una assemblea constituent però es va enfrontar obertament amb el soviet de Petrograd i va començar una persecució dels bolxevics.

Les dificultats del govern van augmentar a causa del cop d’estat que van fer els militars dirigits per Kornilov, els bolxevics van aconseguir avortar-lo i com a conseqüència va augmentar la seva popularitat entre les masses i la seva influència en els soviets.

Els bolxevics van prendre la iniciativa. Lenin va convèncer el partit bolxevic de la insurrecció armada. Trotski va convèncer els soviets de Moscou i Petrograd i es va convertir en el centre de l’oposició al govern provisional.

La revolució d’Octubre del 1917

Les jornades revolucionàries:

En l’estiu del 1917 el partit bolxevic havia estat prohibit i Lenin es va tornar a exiliar. Però els bolxevics van planejar una altra insurrecció amb el suport de la Guàrdia Roja.

El 25 d’octubre amb la celebració del segon congrés del Soviets a Rússia es va produir l’assalt al Palau d’Hivern (seu del govern provisional).

Com a conseqüència el govern va dimitir desprès de que Kerenski escapara.

Les primeres mesures revolucionàries:

El segon congrés dels Soviets va formar el Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin. L’executiu va implantar el socialisme i va decretar les primeres mesures revolucionàries (poder per al poble). El govern va declarar el desig que els diversos pobles que integraven l’imperi s’associaren com a repúbliques al govern soviètic i se’ls reconeixia el dret a l’autodeterminació.

L’eixida de la guerra es va aconseguir amb el tractat de Brest-Litovsk (1918), on acceptaven les exigències d’Alemanya.

La guerra civil i el comunisme de guerra:

Els defensors del vell ordre tsarista van iniciar la defensa armada per impedir la consolidació de l’Estat soviètic. Aquests es van anomenar els Russos Blancs que s’oposaven a

...