Resum La Europa Feudal

UNITAT 3. DEL MÓN ANTIC A L’EDAT MITJANA

1. Antiguitat i Edat Mitjana: continuïtats i canvis

L’edat Mitjana comença a l’any 476, data de la caiguda de l’Imperi romà, i acaba al 1492, data del descobriment d’Amèrica.

Va aparèixer el cristianisme, una religió nascuda dins del poble hebreu i a l’any 393 els últims emperadors romans van reconèixer el cristianisme com a religió oficial. Aquesta religió va ser la principal creença durant l’Edat Mitjana.

2. El judaisme: la religió dels hebreus

2.1.- Qui eren els hebreus?

Les notícies històriques més antigues situen als hebreus, que era un poble de pastors. A l’any 1800, el patriarca Abraham, un dels seus caps, va convèncer un grup nombrós per desplaçar-se cap a Cannan. La Bíblia és el llibre sagrat dels jueus.

Els hebreus van emigrar a Egipte, i allà van ser esclavitzats. Entre el 1920 i 1224 aC, en el temps del faraó Ramsès II, els hebreus van sortir d’Egipte conduits per Moisès, fins que al segle XII aC van tornar cap a Cannan. En el temps del rei David, entre el 1010 i el 970 aC es va fundar el regne d’Israel i durant el regnat del seu fill, el rei Salomó es va dedicar un gran temple dedicat a Jahvè, a Jerusalem. Els jueus van ser dominats per molts imperis i van expulsar fora de Cannan part de la població. La sinagoga era un lloc on es reunien i pregaven.

Al final van ser dominats pels romans i a l’any 70 dC els jueus es van revoltar. Els romans van destruir el temple de Jerusalem i els van expulsar del seu territori.

2.2.- Les creences dels hebreus

Els hebreus només creuen en un sol déu, Jahvè, per tant, són monoteistes. Pensen que són el poble escollit per Jahvè i va pactar una aliança, que els ajudaria i els protegiria, amb Abraham, i després amb Moisés. En canvi, el poble havia de complir deu manaments. Havien de dedicar els dissabtes al dia del descans (el sabbat) i a la pregària. Estaven obligats a donar almoina als més pobres. També tenien normes alimentaries, no podien menjar ni greix, ni sang, ni conills ni carn de porc. Tenien quatre festes importants durant l’any, per exemple, les més importants eren l’any nou, que es celebrava al setembre i es celebrava la creació del món i de la humanitat per Jahvè. També la pasqua, al març o l’abril, i es celebrava la sortida d’Egipte, L’activitat econòmica eren les primeres collites.

3. El cristianisme

Jesús de Natzaret va néixer a la província romana de Palestina i va fundar la religió cristiana. Alguns jueus col•laboraven amb els romans, altres hi tenien contacte i d’altres que eren partidaris de revoltes armades. Basant-se en els profetes de la Bíblia, que eren els hebreus que parlaven com a missatger de Déu, s’anunciava l’arribada d’un enviat especial de Jahvè, el Messies, que havia d’alliberar els jueus del domini dels romans.

3.1.- Qui va ser Jesús?

Jesús va treballar de fuster a Natzaret, a un poble del nord de Palestina. Quan tenia 30 anys va començar a predicar i a anunciar la vinguda d’una societat pacifica, justa i sense violència. Va aplegar molt seguidors, entre ells els dotze apòstols.

Va ser condemnat molt i clavat en una creu als 30 anys, pels dirigents jueus i pels romans. Segons els seus deixebles, va ressuscitar després de 3 dies. Els seus actes són coneguts pels quatre evangelis i altres textos romans.

3.2.- Les creences del cristianisme

Els cristians creuen en un sol Déu, però que te tres persones: el pare, el fill (Jesús) i l’Esperit Sant. Els cristians ho anomenen misteri de la Trinitat.

En els evangelis, Jesús proposa una nova aliança entre Déu i la humanitat. Segons aquesta aliança el poble escollit són totes les persones del món. Per això els cristians es van dir catòlics, que vol dir universals.

Segons Jesús, per estimar a Déu, calia estimar a tots els altres, perdonar sempre les ofenses i buscar la justícia i tots els que seguissin aquest missatge, Jesús els hi prometia la salvació, la vida eterna després de la mort.

Per als cristians, la Bíblia també és un llibre sagrat. Els llibres hebreus els anomenen Antic Testament. El

...