VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA I JUDICI FINAL

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA I JUDICI FINAL

1.- DOCUMENTACIÓ GENERAL (catalogació o fitxa tècnica).

1.1. Nom de l’obra: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final.

1.2. Identificació de l’autor: Miquel Àngel (Caprese, 1475 – Roma, 1564).

1.3. Cronologia i època: 1508-1512 / 1536-1541 Cinquecento (segle XVI).

1.4. Ubicació de l’obra: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà).

1.5. Estil: Renaixentista.

1.6. Dimensions: 13 x 36 m (volta); 13 x 12 m (absis).

2.- ANÀLISI FORMAL.

2.1. Materials

2.1.1. Suport: Mural.

2.1.2. Tècnica: Fresc.

2.2. Elements plàstics

2.2.1. La línia o el dibuix : Les figures que componen l’escena del Judici Final emergeixen d’un cel blavenc en el qual suren amb una seguretat i una energia extraordinàries. Els diferents personatges estan situats en diversos plans, pintats mitjançant escorços accentuats que anticipen el Manierisme i el Barroc i que creen una sensació extraordinària de moviment i reforcen la tensió i el dramatisme de l’escena. Hi ajuda també la expressivitat impressionat dels rostres (terribilità), sobretot el de Crist.

2.2.2. Els colors i la llum: Pel que fa el color, destaquen el violeta i el verd (colors litúrgics) a la volta, i els ocres en les encarnacions dels cossos nus del Judici Final. A instàncies de la Congregació del Concili de Trento, el papa Pau IV va ordenar retocar l’obra i cobrir en part la nuesa dels personatges, l’any 1564; a la darreria del segle XX es van restaurar les pintures. Una vegada restaurats els frescos, la volta i el Judici Final ofereixen un cromatisme fort i lluminós, d’acord amb la visió original del conjunt al segle XVI.

2.3. Composició: L’enorme espai en planta va ser dividit al sostre de la volta, per mitjà de deu arcs faixons pintats, en nou sectors transversals, que al seu torn, se subdivideixen en tres registres per la intersecció de falses cornises. Miquel Àngel va disposar totes les figures sobre aquesta arquitectura pintada, a la qual va incorporar, en algunes escenes dels requadres centrals, fons paisatgístics senzills. A les altres escenes, així com també al gran fresc del Judici final, el geni italià situa els personatges sobre fons monocromàtics, sense cap referència arquitectònica ni paisatgística clara. Cal a dir que en l’obra del Judici Final es troben més de 400 personatges representats.

2.4. Ritme: L’artista supleix aquesta manca voluntària de perspectiva gràcies a la perfecte representació de l’anatomia i el volum del cos humà. Els personatges apareixen robusts i musculats. Miquel Àngel incorpora així l’esperit de les obres de l’antiguitat clàssica i mostra, també, la seva important faceta com a escultor. Un altre bon exemple d’aquesta combinació de volum, dinamisme i expressivitat és la creació d’Adam, el fresc més famós de tot el conjunt, en el qual aconsegueix transmetre d’una manera increïble la transcendència d’un dels moments més importants de la tradició judeocristiana.

2.5. Valoració estilística: El Cinquecento compren el segle XVI i està dins del moviment Renaixentista. En la pintura de Cinquecento s’hi van consolidar algunes tècniques, com la pintura a l’oli d’origen flamenc, i nous suports, com la tela. S’hi utilitzava el clarobscur, que defineix el contorn de les figures a treves de zones il•luminades i d’altres d’ombrejades. Això fa que els artistes es qüestionin l’ús de la perspectiva lineal, i s’introdueix el sfumato ( tècnica de difuminar els contorns per suavitzar) i la perspectiva aèria.

Miquel Àngel va ser un geni de l’art en aquesta etapa i va accentuar el concepte de terribilità a la Capella Sixtina.

3.- INTERPRETACIÓ.

3.1. Tema: Bíblic

3.2. Significat i contingut: Per a la decoració de la volta de la Capella Sixtina, l’artista florentí va idear un extens i complet programa iconogràfic bíblic dividit en tres registres. Al primer registre, arrencant des de les parets, sorgeixen a ambdós costats les llunetes de les finestres, en les quals es representen els avantpassats de Crist.

En un segon nivell, també a ambdós costats, es representen personatges que van anunciar l’arribada del Messies: set profetes, que apareixen a l’Antic Testament, i cinc sibil•les, sacerdotesses de tradició grega, equivalents paganes dels profetes.

Al tercer nivell,

...