William Morris

William Morris neix a Anglaterra el març del 1834 i mor a l’octubre de 1896. Reconegut per les seves fortes besants ideològiques i la seva reivindicació amb el desacord del moment en el que vivia. Dissenyador tèxtil durant la revolució industrial, va difondre el seu pensament i la seva ideologia socialista per tot Anglaterra on potenciava els conceptes de la noblesa del treball artesanal, la igualtat de les classes i el perill que representava el progrés tecnològic enfront la societat. Morris adaptava una mirada diferent al món de l’art i el que representava en ell la bellesa a la vegada que com a pilar fonamental creia amb el respecte dels dons de les persones. En les tres conferencies que conformen el llibre “Como vivimos y como podríamos vivir” “trabajo útil o esfuerzo inútil” i “El arte bajo la plutocracia” Morris repeteix constantment aquests ideals pels que lluita. Les condicions de vida en que els anglesos vivien, les quals eren fruit del progrés desmesurat del moment, influeixen en la seva corrent ideològica. Destaquem, que el discurs de Morris en el seu moment podria ser un discurs actual, ja que ens reflexa, què és el que vivim avui en dia, on la decadència governamental és el punt de mida de molts dels problemes socials. Va impulsar el moviment Arts and Craft a Anglaterra, creant un "revival" cultural en l'Anglaterra victoriana en les arts i els oficis de l'època medieval com a paradigma del ésser humà sobre la màquina i alhora d'un treball fet atenent a l'expressió artística. Pretenia tornar a la manufactura artesanal contrastada amb la producció industrial de l'època i així fer arribar la cultura als llocs més baixos de la societat. Inspirat amb els textos de Ruskin va influir en l'arquitectura, el disseny dels habitatges i les arts decoratives, fent servir formes simples i un estil medieval de decoració. William Morris ha influit al llarg de la història de les arts visuals i del disseny industrial.

William Morris ens presenta des del s.XIX una situació que s’està vivint actualment, com les potencies econòmiques i polítiques es superposen a la societat, donant-li aquesta, una importància ínfima, recreant la imatge d’una societat que ha fet dels diners el seu únic criteri moral. La idea d’una política centrada en l’esforç individual i no en el col·lectiu que ha fet augmentar la desigualtat en els països entre les diferents classes socials, on la humiliació sistemàtica de l’Estat s’enfronta a l’economia que té un paper important. Citem a Adam Smith per reafirma la idea d’aquest caràcter destructiu “Esta disposición a admirar, y casi a idolatrar a los ricos y poderosos, y a despreciar,

o, como mínimo, ignorar a las personas pobres y de condición humilde [...] (es) la principal y más extendida causa de corrupción de nuestros sentimientos morales"

Morris ens vol fer entendre que podem canviar, si volem, el món en el que vivim. Qui ha de tenir el poder per canviar les coses som el propi poble, el qual és el que està sotmès als prejudicis morals, i a les deficiències estatals. Ens parla d’aquesta societat sotmesa tant al treball com al govern. Fa una crida radical al socialisme, de manera que sigui el poble qui esculleix el que vol viure, no la idea del treball de consum que obligui a aquest a viure per un treball. “Así, pues, los Frutos de nuestra victoria sobre la naturaleza nos han sido robados [...] ¡de vivir para trabajar!”

Relacionem la idea de Morris amb una idea més actual com la de Tony Judt (1948-2010) en el llibre Algo va mal, on des d’un principi ens fa una crítica de l’augment de les desigualtats. Se’ns parla també, de l’economia clàssica que considerava que l’individu sempre adoptava decisions econòmiques racionals conforme al seu interès i que buscava el màxim benefici que es vinculava amb la llibertat financera. Això porta a avaluar les decisions en un vuit moral i a preguntar-nos que passa amb altres components que influeixen en el comportament com l’altruisme. “Nos hemos vuelto insensibles a los costes humanos de políticas sociales en apariencia racionales, especialmente cuando se nos dice que contrubuirán a la prosperidad general, y de esa forma, a nuestros intereses individuales”

Morris ens dóna a entendre aquesta crítica de la societat en front del treball i de les desigualtats. Ens reflexa el temor d’arribar a un món fred i dur de la racionalitat econòmica il·lustrada. Insisteix amb aquesta idea transcendental de l’absència de l’home en el treball per culpa de la tecnologia, la crítica a aquest despertar industrial que ens aporta tot allò que a la vegada ens treu, fent que només uns sector concret de la societat pugui viure de manera moderada. Fa una crida al retorn

...