Comentario de texto - Krauss

Llenguatge i producció artístics

El tiempo narrativo:

La cuestión de Las Puertas del Infierno

El text a treballar és el capítol número 1, de l’obra “Pasajes de la escultura moderna”, de Rosalind E. Krauss, anomenat “El tiempo narrativo: La cuestión de Las Puertas del Infierno”. Dins l’obra, la historiadora i crítica d’art Rosalind Krauss analitza un conjunt d’obres escultòriques molt rellevants amb relació a l’evolució de les característiques de l’escultura del segle XX, tradicionals i figuratives, fins al desenvolupament de l’art conceptual dels anys seixanta.

En el capítol a tractar, l’autora formula un seguit d’arguments en relació amb una nova manera d’articular l’escultura en substituir l’objectiu d’aquesta d'aconseguir una clara “lectura de la narració” de l’obra per la recerca d’un impacte instantani, endinsant-se així en nous “territoris” de creació i producció artístics.

A través de l’anàlisi de diverses obres, però centrant-se en major part en les creacions d’Auguste Rodin, i la comparació d’aquestes amb d’altres, Krauss s’endinsa en un seguit de teories i idees amb la intenció d’explicar i entendre aquesta transició.

L’autora se centra en el poder argumentatiu de l’escultura. Al principi del capítol, comenta com una obra és capaç d’aportar la representació i èmfasis d’un conjunt d’idees dins d’una situació, només amb la visió de l’obra. Evidencia, a través de les relacions del significat o significats que ens aporta l’escultura en co-relació al context en el qual aquesta és presentada, les capacitats narratives de la peça d’arribar a ser inclús més intenses que les de les paraules.

Un altre dels temes més recurrents dins el text és la utilitat i importància del fons de l’escultura amb relació al desenvolupament de la comprensió de la “narració” d’una obra. És aquí on Krauss comença l’anàlisi d’aquesta característica amb l’obra de Rodin “Les Portes de l’Infern”. Explica com la gran majoria d’escultures d’aquell temps tenien la capacitat de

narrar, de plasmar un espai i un temps a l’espectador, a través de l’ús de determinades formes compositives. Però això claudica amb les produccions de Rodin, les quals van produir un gran impacte en ser descrites com obres sense cap mena de relació de producció mitjanament lògica que pogués aportar després la informació que es suposava que s’havia de donar a l’espectador. “Les Portes de l’Infern” van crear cert desconcert en trencar amb les “normes” anteriorment establertes sobre l’aparició i desenvolupament d’un “temps narratiu” uniforme i comprensible. L’autora analitza la producció artística de Rodin, i argumenta a través d’aquesta com l’artista buscava expressar el significat de l’obra en el físic d’aquesta, trencant amb els estereotips.

Personalment, crec que la idea que potser acaba sent més recurrent en el text és com l’objectiu que es pretenia donar-li a l’escultura, des d’un principi, d’argumentar una narració a través d’un conjunt compositiu determinat, va patir una transició, i va derivar a partir de les obres de Rodin, establint així una nova visió dels significats que podien expressar les obres però a través de modes de producció totalment diferents o fins i tot contraris als anteriors. Aquest canvi va causar desconcert i fins i tot crítiques, però es va poder arribar a comprendre que no era una simple forma de crear art “sense sentit”, sinó que el sentit que se li va voler donar va resultar ser molt més complex que el que s’havia fet fins aquell moment, creant així una forma completament nova de presentar el profund significat de les obres i obrint al panorama artístic tot un nou món de possibilitats compositives.

...