Cor Fidel, Josep Carner

COMENTARI DE TEXT: COR FIDEL (JOSEP CARNER)

A una dolor que va al dellà del seny

fa només l’Impossible cara tendra.―

El pur palau esdevingué pedreny:

els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,

palpant, caient, a poc a poc alçant-se,

el descoratjament roda en la nit,

rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc

que animarà la morta polseguera.―

Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,

cap al camí de l’alba fugissera

pel tros d’escala que no mena enlloc.

Aquest poema es va publicar en l’any 1952 dins del llibre Llunyania escrit per Josep Carner(Barcelona 1884 – Brussel•les 1970); qui va ser un dels màxims representants del noucentisme. Treballava com a diplomàtic en diferents llocs del món i després de mantenir-se al costat dels republicans a la guerra civil espanyola ,no va poder tornar a Catalunya mai més. Precisament, per motiu d’aquesta desventura, l’escriptor escriu sobre l’enyorança que sent per la seva terra i la cultura d’aquesta, el poema està escrit amb aquest objectiu.

El tema d’aquest poema és una reflexió sobre la vida i el pas del temps.

Pel que fa la estructura externa podem dir que és un romanç de versos decasíl•labs amb rima consonant que utilitza un llenguatge culte, el que fa realment difícil entendre el poema. El poema consta de quatre estrofes. Dues estrofes son de quatre versos, per tant són dos quartets, i les altres dos estrofes son de tres versos, per tant són dos tercets.

Pel que fa a la rima , què és consonant, es distribueix de la manera següent: 10A, 10B, 10A, 10B, 10C, 10D, 10C, 10D, 10E, 10B, 10E, 10B, 10B, 10E. La rima és encadenada i alterna la rima femenina amb la rima masculina.

L’estructura interna del poema està dividida en dues parts: La primera part avarca els dos primers quartets amb els quals l’autor ens descriu la imatge d’un palau fet a miques, fent una metàfora referint-se a la caiguda de la cultura catalana. Després parla dels culpables de l’enderrocament del palau amb un to despectiu. En la segona part hi trobem els dos últims tercets on podem observar el canvi de pensament en l’autor per la introducció d’una idea reconstructora d’aquell palau reduït al no res. Josep Carner no perd l’esperança

...