Cor Fidel, Josep Carner

COMENTARI DE TEXT: COR FIDEL (JOSEP CARNER)

A una dolor que va al dellà del seny

fa només l’Impossible cara tendra.―

El pur palau esdevingué pedreny:

els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,

palpant, caient, a poc a poc alçant-se,

el descoratjament roda en la nit,

rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc

que animarà la morta polseguera.―

Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,

cap al camí de l’alba fugissera

pel tros d’escala que no mena enlloc.

Aquest poema es va publicar en l’any 1952 dins del llibre Llunyania escrit per Josep Carner(Barcelona 1884 – Brussel•les 1970); qui va ser un dels màxims representants del noucentisme. Treballava com a diplomàtic en diferents llocs del món i després de mantenir-se al costat dels republicans a la guerra civil espanyola ,no va poder tornar a Catalunya mai més. Precisament, per motiu d’aquesta desventura, l’escriptor escriu sobre l’enyorança que sent per la seva terra i la cultura d’aquesta, el poema està escrit amb aquest objectiu.

El tema d’aquest poema és una reflexió sobre la vida i el pas del temps.

Pel que fa la estructura externa podem dir que és un romanç de versos decasíl•labs amb rima consonant que utilitza un llenguatge culte, el que fa realment difícil entendre el poema. El poema consta de quatre estrofes. Dues estrofes son de quatre versos, per tant són dos quartets, i les altres dos estrofes son de tres versos, per tant són dos tercets.

Pel que fa a la rima , què és consonant, es distribueix de la manera següent: 10A, 10B, 10A, 10B, 10C, 10D, 10C, 10D, 10E, 10B, 10E, 10B, 10B, 10E. La rima és encadenada i alterna la rima femenina amb la rima masculina.

L’estructura interna del poema està dividida en dues parts: La primera part avarca els dos primers quartets amb els quals l’autor ens descriu la imatge d’un palau fet a miques, fent una metàfora referint-se a la caiguda de la cultura catalana. Després parla dels culpables de l’enderrocament del palau amb un to despectiu. En la segona part hi trobem els dos últims tercets on podem observar el canvi de pensament en l’autor per la introducció d’una idea reconstructora d’aquell palau reduït al no res. Josep Carner no perd l’esperança i així es nota en les seves paraules amb les quals ens diu que ja té idees per reconstruir tot el que ha sigut enderrocat.

En el poema s’identifica l’ideal de lliure expressió en la llengua catalana i la prosperitat de la seva cultura. L’autor se sent indignat per l’opressió i així ho expressa ja que el palau és tot el catalanisme mentre que els conservadors són els descoratjats lladres en la nit.

Pel que fa a les figures retòriques hi trobem una anàfora a la tercera i quarta estrofa: Jo sé; Jo pujaré , que a la vegada és la introducció del jo poètic en els tercets. També hi trobem metàfores a la tercera estrofa: l’inesgotable foc; alba fugissera , un epítet a la quarta estrofa: sense replans d’espera i una hipèrbole a la primera estrofa: a una dolor que va al dellà del seny.

Pel que fa a les elisions i a les cesures no en trobem cap. Pel que fa a la sinèresi en trobem vuit: Palau, esdevingué, aire, d’aquest, caient, polseguera i veig.

Hi apareix una dièresi : desposseït. El tòpic literari adequat seria la mort com a pas a la vida eterna, que implica la fe en Déu i en el més enllà.

Com ha concussió podríem dir que el títol del poema engloba tot el contingut. El títol de Cor Fidel fa referència a la pròpia mort i el camí que implica en ella. El que Josep Carner ens volia dir era que ell s’imaginava la seva mort sense haver tornat a

...