El Café De La Granota

EL CAFÉ DE LA GRANOTA

<<UN BARRIL DE SABO MOLL>>

Des del primer moment entrem en l'artifici que formarà el fil conductor de moltes de les narracions que hi ha aplegades dins del llibre: El vell Cristòfol conta moltes de les històries de la vila a una persona molt més jove ( que en alguns casos apareix esmentada com a cronista ) en un espai tan significatiu com és un cafè, el Cafè de la Granota:

Qui és en realitat el cronista? Un historiador jove

Quina funció té plantejar les històries des d'aquest punt de vista? Des d'aquest punt de vista el cronista no pot “participar” a la història, només escoltar. A mes, tot el que pensa el cronista no pot infloure el la història

Quin rendiment dona a Jesús Moncada l'ús d'aquest artifici en moltes de les narracions? Aquest artifici permet saber la opinió d'una persona durant la història

Quines característiques i quines funcions dels cafès d'abans, sobretot els dels pobles fan que puguem considerar el Cafè de la Granota un espai especialment significatiu a l'hora d'explicar i recollir les històries?

Des de sempre els cafès han estat punt de reunió de moltíssimes històries. La gent va ha jugar i a contar el que li pasa el dia i coses d'aquestes. Podriem dir que és l'epicentre de les històries

Jesús Moncada, per a introduirnos en l'ambient del dia del fets, utilitza les frases següents: Uns núvols d'estazi baixaven per l'Ebre; Pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols; Un dia lleig, xiquet, d'aquest que t'esmolen els nervis

2. <<LA PLAGA DE LA RIBERA>>

Resum d'unes tres ratlles: En Jeroni, tenia a casa al Valerià que hi era als calabossos de l'ajuntament, i com que s'havien fet amics, va anar al director de la presó per a que li dones un treball o per que li ensenyes un ofici.

Fes una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valeria: Cuinar, Pintar les parets de la casa, Fer algunes l'avors de l'hogar

Feu una llista dels episodis en que ha tingut veritable malastrugança i digueu quines <<qualitats>> voldria tenir Valerià: Pel segon episodi diu que li agradaria tenir mes experiència per a la delinqüència

Quins son els elements que contribueixen que la plaga de la ribera se'ns faci simpàtic? Com que agafa confiança, comença a fer les feines, menjar a taula, pintar les habitacions, etc.

3.<<ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA>>

En conjunt els fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents. Escriviu, de manera sintètica, tots aquells fets que apareixen al relat i clasifiqueu-los segons els quatre dies en que va ocórrer cadascun d'ells:

TEMPS FETS

Dia de la mort de Nicolau Vilaplana Es discuteix amb el Soler per fer trampes jugant a la botifarra.

Dia de l'enterrament de Nicolau Vilaplana El poble va a l'enterrament, però una mica amoïnat per culpa del

partit de futbol

Dia en què el Vell Cristòfol explica els esdeveniments Des de l'enterrament escoltaven els crits, i quan marcaven

gol a favor del poble, ningú es podia alegrar.

Dimecres anterior a l'explicació d'en Cristòfol Florentí posava del revés en fill gran d'en Nicolau

El narrador deia que el pobret ens va fer la guitza. Què vol dir exactament amb aquesta frase feta?. Quina funció té el diminutiu pobret?

Que els va aixafar el partit mes important de la temporada

Pobret indica una persona pobre + persona petita o estimada

Quines circumstancies es van afegir a la mort involuntària, evidentment de l'oncle Nicolau perquè l'enterrament hagués de coincidir precisament amb l'hora del partit? Doncs que el jugadors dels dos equips es trobarien les graderies buides

Perquè l'enterrament de l'oncle Nicolau va ser un èxit rodó? Com que tothom estava pensant en el partit, en quan s'escoltava un soroll, a la gent el cor li feia figues

4.<<PARAULES DES D'UN OLIVER>>

Aquest relat està presentat en forma d'un llarg monòleg (el que l'home que hi ha enfilat dalt d'un oliver la adreça s Isidre, el propietari del tros) i es construeix al voltant d'una doble sorpresa. Expliqueu els motius per què l'home que hi ha dalt de l'oliver té un ensurt i quina és la seva preocupació o el seu problema. Després, expliqueu també els motius de la sorpresa d'Isidre i quin és el seu neguit.

Doncs quan va veure a l'Isidre que es disponia a pegar-li amb el pal, ja es pensà que la Basilissa s'havia oblidat de dir-li que aniria a recollir les olives i que l'Isidre havia sigut el seu amic de sempre i que a la batalla de l'Ebre li va salvar unes quantes vegades.

Doncs l'Isidre que venia a la botiga va veure que li estaven prenent les olives i quan va veure que era ell va córrer a pegar-li amb el pal

En el text es poden distingir també dos eixos temporals, la transició entre els quals està marcada pel fragment següent. Diferencieu tot el que s'explica abans i desprès d'aquest fragment segons la informació que aporta i la funció que te el conjunt del relat: Així que, avui, a punta de dia, he carregat sacs i borrasses al tractor i ja ho veus: la feina gairebé enllestida:

Li deia que no s'enfadès, que era un bon home i totes aquestes coses (per que no li pegui) i que li va dir a la Basilissa que ho digués quan anés a la botiga, però l'Isidre ja li anava a pegar

A la narració apareixen termes propis del camp i del seu conreu. Recolliu tot el lèxic pertanyent al camp semàntic de la agricultura i expliqueu que volen dir les paraules: aixecades, bancalets, borrases.

Vocabulari: Oliver, horta, secà, sacs d'olives, aixades, arbres, arrels, collita, oli, cigrons, patates, bocí de terra, llaurar, pagès, tractor,

Aixada: Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal

Bancalets: Trossos petis de

...