El Café De La Granota

En Jeroni, tenia a casa al Valerià que hi era als calabossos de l'ajuntament, i com que s'havien fet amics, va anar al director de la presó per a que li dones un treball o per que li ensenyes un ofici.

Fes una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valeria:

Cuinar

Pintar les parets de la casa

Fer algunes l'avors de l'hogar

Feu una llista dels episodis en que ha tingut veritable malastrugança i digueu quines <<qualitats>> voldria tenir Valerià

Pel segon episodi diu que li agradaria tenir mes experiència per a la delinqüència

Quins son els elements que contribueixen que la plaga de la ribera se'ns faci simpàtic?

Com que agafa confiança, comença a fer les feines, menjar a taula, pintar les habitacions, etc.

Finalment, Jeroni fa la petició, que és el veritable motiu de la carta. Quina és exactament? Comenteu el joc irònic originat pel fet que la petició la faci precisament un agutzil, que està al servei de la llei

Que el director de la presó li donés un treball o li ensenyés un ofici

Diu que és un dels millors agutzil que hi ha, per que no pensés que encara que tingui un criminal a casa seva, no anés a ser un bon agutzil

En quines característiques pensa exactament Jeroni quan escriu: A veure si entre tots donem una empenta a aquest ganàpia i en fem una persona de profit.

Ho diu com si fossin moltes persones les que volen ajudar a aaquest delinqüent, però no és així

3.<<ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA>>

En conjunt els fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents. Escriviu, de manera sintètica, tots aquells fets que apareixen al relat i clasifiqueu-los segons els quatre dies en que va ocórrer cadascun d'ells:

TEMPS

FETS

Dia de la mort de Nicolau Vilaplana

Es discuteix amb el Soler per fer trampes jugant a la botifarra.

Dia de l'enterrament de Nicolau Vilaplana

El poble va a l'enterrament, però una mica amoïnat per culpa del partit de futbol

Dia en què el Vell Cristòfol explica els esdeveniments

Des de l'enterrament escoltaven els crits, i quan marcaven gol a favor del poble, ningú es podia alegrar.

Dimecres anterior a l'explicació d'en Cristòfol

Florentí posava del revés en fill gran d'en Nicolau

El narrador deia que el pobret ens va fer la guitza. Què vol dir exactament amb aquesta frase feta?. Quina funció té el diminutiu pobret?

Que els va aixafar el partit mes important de la temporada

Pobret indica una persona pobre + persona petita o estimada

Quines circumstancies es van afegir a la mort involuntària, evidentment de l'oncle Nicolau perquè l'enterrament hagués de coincidir precisament amb l'hora del partit?

Doncs que el jugadors dels dos equips es trobarien les graderies buides

Perquè l'enterrament de l'oncle Nicolau va ser un èxit rodó?

Com que tothom estava pensant en el partit, en quan s'escoltava un soroll, a la gent el cor li feia figues

4.<<PARAULES DES D'UN OLIVER>>

Aquest relat està presentat en forma d'un llarg monòleg (el que l'home que hi ha enfilat dalt d'un oliver la adreça s Isidre, el propietari del tros) i es construeix al voltant d'una doble sorpresa. Expliqueu els motius per què l'home que hi ha dalt de l'oliver té un ensurt i quina és la seva preocupació o el seu problema. Després, expliqueu també els motius de la sorpresa d'Isidre i quin és el seu neguit.

Doncs quan va veure a l'Isidre que es disponia a pegar-li amb el pal, ja es pensà que la Basilissa s'havia oblidat de dir-li que aniria a recollir les olives i que l'Isidre havia sigut el seu amic de sempre i que a la batalla de l'Ebre li va salvar unes quantes vegades.

Doncs l'Isidre que venia a la botiga va veure que li estaven prenent les olives i quan va veure que era ell va córrer a pegar-li amb el pal

En el text es poden distingir també dos eixos temporals, la transició entre els quals està marcada pel fragment següent. Diferencieu tot el que s'explica abans i desprès d'aquest fragment segons la informació que aporta i la funció que te el conjunt del relat: Així que, avui, a punta de dia, he carregat sacs i borrasses al tractor i ja ho veus: la feina gairebé enllestida:

Li deia que no s'enfadès, que era un bon home i totes aquestes coses (per que no li pegui) i que li va dir a la Basilissa que ho digués quan anés a la botiga, però l'Isidre ja li anava a pegar

A la narració apareixen termes propis del camp i del seu conreu. Recolliu tot el lèxic pertanyent al camp semàntic de la agricultura i expliqueu que volen dir les paraules: aixecades, bancalets, borrases.

Vocabulari: Oliver, horta, secà, sacs d'olives, aixades, arbres, arrels, collita, oli, cigrons, patates, bocí de terra, llaurar, pagès, tractor,

Aixada: Eina per cavar al camp; amb una plnxa de ferro a un dels extrems del pal

Bancalets: Trossos petis de terra plana conreada

Borrasses:

...