Els Tres Porquets - Anàlisi De L'obra De Wiesner

Coberta: els tres porquets miren frontalment al lector, somrient busquen complicitat, familiaritat amb el lector. Per la forma realista en la que estan dibuixats no semblen els del conte clàssic.

Pàgines dividides en requadres, quan el llop bufa, treu el porquet del requadre. Aquest parla amb una bombolla de text i altre tipografia. La historia és tradicional, però comença a canviar quan els porquets se surten de les pàgines, fet que el convida a sortir-se de la història.

Aquesta història ens enfronta de manera abrupta a la pàgina en blanc, a la possibilitat del no-res. Aquesta pàgina o aquest món buit que encara no ha estat escrit i que està a l' espera de noves històries. És aquesta pàgina en blanc que provoca nits d'insomni als escriptors i que constitueix un terreny misteriós i aterridor per a tots els que ens acostem a l'univers dels llibres. La versió de "Els tres porquets", que ens presenta Wiesner, ens brinda l'oportunitat de gaudir d'una visió aèria de l'univers ficcional. I és que els tres porquets fugen del llop ferotge i surten de les pàgines del relat. En veure fora de perill del llop decideixen doblegar i fer amb la pàgina un avió de paper en el que volen sobre el buit. És la metàfora de la galeria: què és una galeria, sinó una gran paret en blanc disposades a exhibir diversos món de ficció? Així, els personatges coneixen altres mons ficticis amb diferents estils plàstics en els quals la il •lustració demostra les seves múltiples possibilitats d'estil, per arribar finalment, de nou a casa de maons a la qual han convidat a diversos personatges d'altres històries que s'incorporen a la clàssica versió de "Els tres porquets". Preval, però, en aquest àlbum, el suport com a motiu de reflexió, representat a la pàgina en blanc, gran protagonista.

S'escapen del conte i ara tenen espai per moure's. Dobleguen la pàgina i la transformen en un avió de paper, la resta de pàgines del conte es queda al darrera. Predomina l'espai en blanc.

En aquesta història es combinen dos tipus de marcs narratius. El primer és el marc exterior, l'espai en blanc que està fora de la pàgina dels llibres. Aquest conté la resta de marcs narratius. Els personatges tenen la possibilitat d'entrar i sortir de les pàgines, circulant d'un marc narratiu en blanc a l'interior de les pàgines. Quan estan fora d'elles, adquireixen un altre nivell ontològic, és a dir, natural, en canvi, quan estan a dins es mimetitzen amb el mode de representació que cada pàgina posseeix. D'aquesta forma, els personatges perden la seva coherència individual.

Hi ha també 2 nivells narratius. La línea d'aconteixements de la història del primer nivell es desenvolupa entre els dos tipus de marcs narratius: els 3 porquets se surten de les pàgines de la seva història i realitzen un viatge que els portarà a altres pàgines (rima anglesa, llegenda, un drac a custodia d'una rosa d'or...) De cadascuna de les històries on ingressen, surt un personatge que l'acompanyen de regrés a la seva història, on els hi espera el final feliç. De manera que el marc espai-temporal de la història 1 es conté en els respectius marcs de les històries de nivell 2. Aquestes últimes, que conformen el segon nivell narratiu tenen lloc a les pàgines, però posseeixen vasos comunicants amb la història 1. El més important és el conte tradicional dels tres porquets, que dona títol al llibre i que és el punt de partida i objecte de parodia. Es desenvolupa d'inic a final, però amb canvis suggerits de la comunicació entre els 2 marcs narratius i de la introducció d'elements aliens provinents d'altres històries. Al final, canvien les lletres per alterar el desenllaç, que continúa sent feliz, tot i que omiteixen la caiguda del llop del terrat i inclueix

...