LES LITERATURES EN L’ANTIGUITAT

1. LES LITERATURES EN L’ANTIGUITAT

1.L’EPOPEIA GREGA. EL MITE EN LA FORMACIÓ DELS POEMES HOMÈRICS

1.1.        INTRODUCCIÓ

• Definició del mite (del grec mythos, faula) i exemples.
• Tipus de mites:

• Explicacions fabuloses de fenòmens naturals/socials.
• Esdeveniments històrics.
• Finalitat lúdica.

1.2.        HOMER (segle VIII a. Crist; període jonicodòric, segles IX/VI a. C.)

• Autor i època.
• Obra:

• La Ilíada: narra la ira d’Aquil·les i les seues conseqüències durant la guerra de Troia.
• L’Odissea: retorn d’Ulisses a Ítaca en acabar la guerra de Troia. Ulisses s’identifica amb la la intel·ligència, l’enginy, la prudència sàvia, la nostàlgia de la Pàtria, la fidelitat i la fascinació pel món.

• Ús i influència dels mites a l’obra d’Homer: la guerra de Troia i els seus protagonistes.

1. POEMES HOMÈRICS

• Guerra de Troia. Causa: la voluntat de Zeus d’alleugerir la Terra de la seua excessiva població. Així, judici de Paris, rapte d’Helena i reacció fulminant dels prínceps grecs (els aqueus).
• Paris. Fill del rei de Troia, Príam. Ha de decidir per a qui serà la poma de la bellesa, entre Hera, Afrodita i Atena. Tria Afrodita qui, per recompensa, li dona l’amor de la més bella, Helena, esposa del rei d’Esparta.
• Cavall de Troia. Gegantina estàtua de fusta que simula un cavall, en la qual s’amaguen Ulises i els seus hòmens. Els troians, creient en una ofrena religiosa,  obrin les portes de la ciutat i, d’aquesta manera, els grecs saquegen i destrueixen Troia posant fi a la guerra, després de deu anys. Troia és coneguda també com a Ílion.
• Ilíada. Per venjar-se del rapte d’Helena, el rei d’Esparta organitza un gran exèrcit comandat pel seu germà, Agamèmnon, de la ciutat de Micenes, al Peloponès. Durant la guerra, mor un gran nombre d’herois: Hèctor (fill de Príam i germà de Paris) i Pàtrode (company d’Aquil·leu).
• Odissea. Relat de les aventures del viatge d’Odisseu fins al retorn al seu reialme i l’extermini dels pretendents de la seua muller, Penèlope, i del seu tron.
• Nota: excavacions actuals permeten assegurar que, sota la ficció literària de la guerra de Troia, hi ha una història veritable.

1. CONCLUSIÓ

• Els mites són la base de les epopeies (poemes que narren accions heroiques i llegendàries: Troia, Tebes) cantades pels aedes, això és, els recitadors de poemes.
• L’epopeia grega és el precedent llunyà de les novel·les.

1. EL TEATRE GREC: LA TRAGÈDIA

1. INTRODUCCIÓ

• Localització històrica: període àtic, segles VI-V a. C.
• Definició i origen del teatre i de la tragèdia: del grec trogodia (cant del boc). Naix dels ritus del culte religiós i tracta dels problemes de la vida i del destí humà. La tragèdia planteja un conflicte a resoldre bé per anihilació, bé per la restauració d’un nou ordre. Allò important és la universalitat del tema proposat. Aristòtil en parlarà, del poder CATÀRTIC.
• Tragèdia: acció humana funesta, amb resultat de mort/ts; protagonistes (herois) tràgics i contradictoris; sacrifici perquè no poden lluitar contra el destí (forces morals o religioses); grandesa dels personatges, que susciten pietat en l’espectador (CATARSI).
• Convé distingir-la, ací, dels altres gèneres teatrals:

• Drama: situacions de la vida real, complexa i difícil, però amb final favorable o feliç.
• Comèdia: personatges comuns, amb conflictes probables en la vida real i continguts exagerats o ridiculitzats per a fer riure; s’esdevé una solució alegre al conflicte.

1. AUTORS PRINCIPALS (Atenes, segle V a. Crist)

• Èsquil: trilogia de l’Orestíada.
• Sòfocles: Antígona i Èdip rei.
• Eurípides: Electra.

1. CONCLUSIÓ

• Cal ressaltar la importància de l’elevada elaboració literària i del poder CATÀRTIC de la tragèdia.
• Influència del teatre grec en tot el teatre posterior.

1. ELS GRANS POETES LLATINS: VIRGILI, HORACI I OVIDI

1. INTRODUCCIÓ

• Orígens i localització de la literatura llatina (segle I a. C.): August, Mecenes.
• Definició de classicisme, entés com a fusió dels clàssics grecs amb els propis llatins (tòpics).

1. AUTORS LLATINS

• Virgili:

• Ideal bucòlic de “l’Arcàdia”.
• Conreu de la terra: les Geòrgiques.
• Poema èpic: l’ Eneida.

• Horaci:

• Classicisme: lirisme, mesura, sensualitat, delicadesa...
• Obra: sàtires (burla ridiculitzant), odes (poesia lírica cantada) i epístoles (lletres en vers sobre diversos temes). ARS POÈTICA

• Ovidi:

• ARS AMATÒRIA: poesia amatòria i eròtica que pretén ensenyar l’art de la seducció i l’amor.
• Les Metamorfosis: transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana. Gran aportació a la tradició del mite grec.

1. CONCLUSIÓ

• Importància del món clàssic.
• Relació amb el Renaixement. Tòpics:

• Carpe diem
• Ubi sunt (enyorança)
• Beatus ille
• Locus amoenus

1. LA BÍBLIA: REPERCUSSIÓ LITERÀRIA

1. INTRODUCCIÓ

• Definició i orígens de la Bíblia:

• Del grec bíblia, llibres.
• Llibre de llibres sagrats, de les religions jueva i cristiana.

• Antic Testament (145 llibres): aliança de Jahvé amb el poble d’Israel.
• Nou Testament (27 llibres): aliança de Jesús amb la Humanitat.

1. INFLUÈNCIA LITERÀRIA

• El “Gènesi”:

• Creació de l’Univers (ORDRE davant CAOS).
• Adam i Eva al Paradís.

• El “Càntic dels càntics”:

• Amor humà com a creació de Déu.

• El “Llibre de Job”:

• Poesia sobre el sofriment humà.

1. CONCLUSIÓ

• Influència universal.
• Nucli moral, de sensibilitat de la cultura occidental, de visió i de concepció de la vida i del món.

ÈDIP REI: GUIA DE LECTURA

1. Autor: Sòfocles

• Atenes (496 – 406 aC)
• Ciutadà amb educació de família benestant: poesia, gimnàstica, música.
• Ideologia: Atenes, religió i democràcia.
• Déus: la mesura de totes les coses.

1. Obres

1. Innovacions:

• La tragèdia passa de dos a tres actors en escena.
• Augment del cor, de 12 a 15 membres: funció quasi de quart actor.
• Ús de decorats pintats.
• Abandona les trilogies per tragèdies independents (cicle tebà i cicle troià).
• Tècnica literària: ironia tràgica (l’actor fa unes declaracions que contenen la veritat o són una premonició del desenllaç tràgic, sense ser-ne conscient), etopeia (creació de caràcters) i religiositat.

1. Destinataris:

• La ciutat d’Atenes i els seus ciutadans.
• Objectiu de divulgar el coneixement dels mites grecs.

1. Estructura

1. Pròleg: presentació del personatge protagonista, Èdip, i plantejament del conflicte.
2. Pàrode: la part del drama recitada pel cor, amb una invocació als déus protectors de Tebes.
3. Nus de l’argument:

• Episodi I, II, III, IV: desenvolupament progressiu de la trama de la tragèdia.
• Estàsim I, II, III, IV: reflexions del cor sobre allò que s’hi narra.

1. Èxode: desenllaç definitiu de la tragèdia.

1. Tema, espai i temps

1. Tema: la recerca de l’assassí de Laios com a única salvació de la ciutat de Tebes.
2. Espai: exteriors del palau reial de Tebes.
3. Temps extern: els temps antics dels mites i les llegendes; temps intern: passen uns quants anys (entre 15 i 20) des de la mort de Laios fins a l’acció d’aquesta tragèdia.

1. Personatges

1. Èdip:

• Intel·ligent i pietós, sempre respectuós amb els déus.
• Heroi tràgic que, sense remei, rep les conseqüències de la terrible maledicció dels déus.
• Home ideal: lúcid, just i educat.
• Protagonista i antagonista alhora.

1. Creont:

• Germà de la reina. Home assenyat i respectuós.
• Personatge secundari sotmés a la personalitat d’Èdip.

1. Tirèsias:

• Sacerdot cec i, doncs, endeví.
• Coneix la veritat, però deixa Èdip sol perquè la trobe.
• Actua com el déu Apol·lo.

1. Iocasta:

• Personatge interessat i recelós.
• Sent la por en la pell per la investigació d’Èdip.
• Presenta mostres d’impietat, és a dir, desconfia dels déus (triomf del CAOS sobre l’ORDRE).

1. Sacerdot de Zeus:

• Representant del poble suplicant l’alliberació de la pesta.

1. Criat de Laios i pastor de Corint:

• Personatges amb parlaments de condició social inferior (etopeia).

1. Missatgers:

• Expliquen fets tràgics i violents no vistos pels espectadors.

...