Resums "El Cafè De La Granota"

Un barril de sabó moll

(Narrat per Cristòfol a la Granota)

Tot comença quan el Llampec, un llaüt, amarra al moll del Pedret. Pere Camps, el patró li diu al Florenci escridaçant-lo que porti el barril de sabó moll a la botiga de l’Adelaida, que està al final del carreró de Sant Francesc, el carrer que fa mes pujada del poble. El Florenci a mig pujar està molt cansat, a sobre, es posa a ploure, cosa que fa que li rellisqui el barril carrer avall i xoqui contra el café d’Alexandre. A mig camí de baixada casi s’emporta al Pere Camps, que pujava, però s’amaga a la barberia de la Clenxa. Des d’aquell dia al Florenci l’anomenen “Sísif de la Ribera”, ja que en Sísif era un personatge mitològic a qui li va passar el mateix amb una gran pedra.

La Plaga de la Ribera

(Carta escrita per Jeroni Salses i Santapiga, dirigida al director de la presó de Lleida)

A la carta, Jeroni explica que a causa de les reformes que han hagut de realitzar a l’ajuntament (treballa d’agutzil, un càrrec de l’ajuntament) s’ha hagut de quedar amb varis bens d’aquest, entre els que hi havia el retrat del rei, vuit capgrossos de festa major i un presoner, Valerià, anomenat “la Plaga de la Ribera”. Al principi al Jeroni i a la seva dona Elisenda els hi feia por tenir un presoner a casa, però al cap d’un temps aquest els ajudava amb la casa, pintava i cuinava amb molta traça. Així que aquest els hi v explicar que ell sabia fer moltes coses, però realment tenia vocació de delinqüent, tot i que les coses no li sortien massa bé. Així que el Jeroni li envia aquesta carta al director de la presó per saber si aquest podria quedar-se amb la Plaga, i parlar amb un delinqüent professional de la presó per a que li ensenyi a delinquir com Déu mana.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

(Narrat per Cristòfol a la granota)

Aquest conte explica com va transcórrer l’enterrament de l’oncle Nicolau. Van tenir la mala sort que l’hora de l’enterrament coincidia amb l’hora d’un partit molt important per a l’equip del poble. Tot i així, com que l’oncle Nicolau era un tros de pa, hi va assistir força gent. L’alcalde del poble no el va poder oficiar, ja que no hi és per assumptes personals, i el va oficiar l’alcalde de Vallperdiu. Explica que les absoltes van ser interrompudes en varies ocasions per crits dels aficionats del partit, però tot i així va transcórrer amb força tranquil•litat. Quan anaven de camí al cementiri es van aturar al costat del camp per poder veure el final del partit, en el que van acabar guanyant per 2-1, i, al acabar-se aquest, els aficionats van acompanyar la comitiva que transportava el cadàver de Nicolau fins al cementiri per a acomiadar-se’n.

Paraules des d’un oliver

(Discurs del marit de la Basilissa, dirigit a l’Isidre des de dalt d’un dels seus olivers)

L’Isidre enxampa al narrador collint les olives d’un dels seus arbres, i aquest s’afanya a explicar-li que ha vingut a collir les olives ja que veia que ell no ho feia, i tenia por que es fessin malbé. El narrador explica que li va dir a la seva dona Basilissa que l’avisés quan anés a comprar a la botiga de l’Isidre. Per la cara que posa aquest, sembla que ningú li ha dit res, així que com que no s’ho creu, agafa un bastó i comença a picar-lo per a que caigui de l’arbre, ja que se n’adona que el narrador li està robant les olives.

Informe provisional sobre la correguda d’Elies

(Narrat pel cronista, qui h reconstruït la història de la correguda d’Elies)

L’informe es basa en varies

...