Un Barril De Sabó Moll

El conte “Un barri de sabó moll” respecta l’estructura d’una crònica, en la qual, un personatge la història i un altre la recull. El cronista és el vell Cristòfol que li explica tot al narrador en el cafè de la Granota. Aquest conte es desenvolupa al poble de Mequinensa: Molló de Pedret i Carreró de Sant Francesc.

Raonablement, poden pensar que el Cristòfol és una persona d’edat, un avi entrat en la setena dècada de la seva vida, i que els esdeveniments del conte va succeir durant la seva edat adulta. Per tant, podem ponderar que els fets es retrotreuen en el passat.

En la introducció del conte el cronista ens explica detalladament els personatges principals. A més, també, explica com és la seva relació. En aquest cas tenim a dos personatges principals com són: En Florenci i en Pere Camps, en què la seva relació no és gaire amistosa. Ja que en Pere Camps, patró d’en Florenci, mai li ha caigut bé a la gent i, a més, és una persona arrogant i dominant. En Florenci, en canvi, és la cara contrària de la moneda, és una personada educada, treballadora, pacient, i que per por, aguanta tots els crits.

En el nus o desenvolupament del conte, apareixen els personatges secundaris com: la Clenxa (propietari d’una botiga); Marieta Peris, més coneguda com a Gramola (que és una dona molt xafardera); entre altres. En aquest cas, aquest personatge secundaris el que fan és burlant-se d’en Florenci, que porta el sabó camí cap a dalt, i a més també li diuen que es “revolti” contra el seu patró. I així deixarà de ser una persona manipulada igual que altres persones de la tripulació.

El desenllaç del conte acaba amb el barri de sabó xocant amb el bar d’ Alexandre i tot s’havia convertit en escuma. En aquesta part del conté, tenim en Florenci quasi al final de la pujada i més a baix hi és en Pere Camps que estava pujant. Molts diuen que el barril el va deixar anar en Florenci per a què s’estampés contra el seu patró. Altres diuen que se l’hi va relliscar pel cansament. Tot el que ho havia pujat, va ser un treball inútil, ja que el barril va caure.

El conte des de començament preveu que passarà alguna cosa mala dient: “Uns núvols d’estalzí baixaven per l’Ebre i s’ataconaven damunt la vila [...] Un dia lleig, xiquet, d’aquells que t’esmolen els nervis.” Amb aquestes paraules, Jesús Moncada, ens descriu un dia fosc pels núvols amenaçadors de pluja, com si ens insinuessin que s’esdevindria algun fet, que acabarà mullants els carrers de Mequinensa. A més intenta introduir-nos en l’ambient de la història, dels dies dels fets. Al conte, a part, hi ha un moment en què el Cristòfol esta parlant amb la Marieta Peris i es a punt d’explicar una història que va succeir entre ells dos, però ho deixa córrer. Això fa suposar que entre els dos va succeir alguna aventura.

A més, l’obra està relacionada amb el mite de Sísif, rei d’Efira. Sísif va ser obligat a empènyer una pedra cim amunt durant tota la seva vida a l’infern. Però aquesta pedra sempre quan hi era al cim de la muntanya rodolava muntanya a baix. Això va ser perquè després de demanar-li a Hades (rei de l’inframón) de tornar al món superior, aquest es va negar, més tard, a retornar a l’infern. Aquest mite té relació amb el conte de Jesús Moncada, ja que en Florenci estava destinat a portar un barril al cim del carrer fins a un bar, per això, en Florenci també se’l coneixia com “En Sísif de la Ribera”.

El llenguatge que utilitza en el llibre és un vocabulari específic relacionat amb la navegació fluvial i el llenguatge comarcal de la regió de la Mequinensa, és a dir, el català nord occidental. Aquest conte utilitza sovint la ironia juntament amb l’humor, com es el cas d’en Florenci quan puja el barri i a mig camí es troba a la

...