Antropologia social i cultural, PAC 2: Cinema etnogràfic

Aleix Monzó Illán                                                                                         08/11/2020

Antropologia social i cultural, PAC 2: Cinema etnogràfic

ANGRY INUK

1) La pel·lícula

Angry Inuk és un film documental que ens mostra els efectes que ha tingut la lluita d’activistes animalistes, des de finals del segle XX fins l’actualitat, sobre la cultura i l’economia inuit. Abans d’endinsar-nos en parlar d’aquest conflicte, és interessant conèixer el context que l’autora ens mostra al llarg del documental. La protagonista i creadora del film Alethea Arnaquq-Baril ens situa a la localitat de Nunavut, al Àrtic canadenc. Ens presenta a tota una sèrie de parents i coneguts que pertanyen a la cultura inuit, tant de la seva pròpia comunitat com d’altres veïnes i més llunyanes. Per una banda l’autora ens apropa a l’Aaju, una advocada i activista pel dret de la caça de foques inuit, que tal i com la seva sogra li va ensenyar, treballa la pell de les foques per dissenyar peces de roba. També podem conèixer al ser parent Joannie, que és caçador, i al seu net Isuaqtuq que acompanya al seu avi i també esdevindrà caçador.

Si analitzem aquesta cultura des del seu mode de subsistència segons Gerhard Lenski (1966), podríem dir que es tracta d’una societat caçadora recol·lectora. En aquest context cultural, la caça de foques per part dels inuit és molt més que una tradició que té lloc a la primavera, es tracta d’una activitat de subsistència d’aquesta cultura (tot i que poc poden recol·lectar a la tundra àrtica). El documental ens mostra que actualment, la caça de foques també és un mode de subsistència econòmica pels inuits. Venen pells de foca a un agent governamental canadenc i posteriorment aquestes pells són subhastades al mercat internacional. D’aquesta manera, trobem que la cultura inuit, des del seu territori i les seves pràctiques “tradicionals”, també forma part de l’economia de mercat capitalista amb les conseqüències pertinents a aquesta activitat, de les quals parlarem més endavant.

Aquesta pel·lícula ens mostra com les decisions governamentals d’arreu del món, preses en funció de la pressió que les grans entitats d’animalistes i activistes pels drets animals han exercit, han portat a les comunitats (o bandes com a terme sociopolític més apropiat) d’inuits a veure’s en una situació crítica per poder garantir la seva supervivència econòmica i, en últim terme, la supervivència en general. Les prohibicions per comercialitzar les pells de les foques pies van soterrar la demanda d’altres tipus de pell de foca (incloent la de foca ocel·lada, que és la que habitualment cacen els inuits), produint com a conseqüència, una baixada del preu de les pells i per tant dels ingressos que els inuits percebien. Tot i que el conflicte és més complex, aquesta ha estat la motivació principal, segons l’autora, per a fer aquest documental.

2) Transmissió de la diferència cultural

Per poder comprendre aquest conflicte, l’autora del film ens apropa a la vida dels inuits del segle XXI. Per una banda trobem que no viuen en iglús, que utilitzen dispositius tecnològics “avançats” com ara ordinadors i telèfons mòbils, fan ús de les xarxes socials, utilitzen motos de neu amb motors propulsats per benzina per anar a caçar, entre d’altres exemples. L’ús de motos de neu i telèfons mòbils és un clar exemple de la difusió tecnològica, fruït del contacte amb altres cultures modernitzades, però en altres àmbits l’aculturació no s’ha dut a terme de la mateixa manera (econòmic, polític o en altres aspectes com la mobilitat social, etc.). La incorporació d’aquests elements tecnològics suposa per als inuits entrar en un cercle de dependència econòmica que fins ara ha sigut sostenible: tot i modificar les eines amb les que duen a terme la caça, segueix essent el seu mode de subsistència.

Al minut quaranta-quatre apareix un esquema del cicle econòmic actual dels inuits. En primer lloc, el cicle comença amb el caçador que caça les foques per a poder fornir de provisions a la comunitat. L’excedent que no es consumeix, la pell de la foca, és treballat per les persones de la comunitat per a vendre’l als agents locals. D’aquest aprofitament monetari, compren benzina per a poder abastir les motos de neu i poder seguir caçant. El cicle s’alimenta per si sol si les condicions no canvien. Si ben és cert que els beneficis que extreuen del mercat de les pells no són suficients com per poder comprar aliments processats, l’alternativa per a poder-ho fer seria cercar altres fonts d’ingressos: mobilitzar-se cap a les ciutats i trobar feines assalariades. Això comportaria un procés d’aculturació quasi total, reservant els vestigis de la cultura primera a la intimitat o fins i tot, a l’extinció a llarg termini.

Un altre element, més enllà del cicle econòmic, que podem trobar com a indicador de la realitat cultural inuit és la seva forma de gestionar un conflicte o una ofensa. Tradicionalment, si algú es sentia ofès per algú altre, celebraven una mena de rotlle on es cantaven cançons satíriques sobre l’ofensa. El més habitual és que tothom acabés rient, ja que si algú es posava nerviós es percebia com un signe de culpabilitat i de mala consciència. Un grup d’inuits van organitzar una contramanifestació al 2013 per trobar-se cara a cara amb les activistes animalistes. De camí reflexionaven sobre com s’havien de comportar en aquest enfrontament, fent referència a com les seves àvies i avis veurien la seva actitud, donat que els inuits havien vist que les activistes afrontaven la crítica a la caça amb ràbia i crits (Arnaquq-Baril, 2016).

3) Relació individu-societat

Cap al minut cinquanta del film, mentre l’advocada Aaju va a Estocolm a fer una xerrada per a personalitats influents en el panorama polític, un grup d’estudiants inuits es desplaça cap a Brussel·les per a tenir una reunió amb el Parlament Europeu. Aquest moment té lloc uns dies abans de que la UE decideixi sobre la prohibició de la compra-venta de pells de foca. L’objectiu del grup d’estudiants és fer conscient al tribunal sobre l’afectació que ha tingut vers les bandes inuits tota una sèrie de prohibicions aprovades en el passat.

...