El Videoclip

INTRODUCCIÓ

La nostra idea principal era fer un curtmetratge però per causes adverses dels professors que no ens facilitaven fer el curtmetratge pel tema que havíem escollit, vàrem acabant fent un videoclip que té relació amb el nostre Batxillerat. Donant a potenciar la música, la dansa i el teatre.

La motivació per aquest treball venia donada pel fet de que som estudiants de Batxillerat Escènic a l’ apartat de ball i teatre. I també pel fet que ens agrada interpretar diferents papers i diverses situacions. Es una disciplina que ens agrada molt i, tot i que som conscients de la dificultat que comporta la gravació del videoclip, ens va fer molta il·lusió i vam engrescar-nos en el treball.

Vàrem plantejar el treball de manera teòrica i pràctica. La part teòrica era molt més senzilla. Buscar les músiques, els exteriors...era més aviat fàcil. Van comportar llargues estones pensant, argumentant i dialogant.

Ens va costar més la part pràctica. El fet de buscar una bona càmera per fer les diferents filmacions ja era prou difícil i ens va estressar una mica. També la part humana ens va fer passar alguna mala estona. Vam buscar persones que ens ajudessin en el treball. No havien de ser persones dedicades exclusivament a la dansa però si una mica posades en el tema. Havíem de mostrar gust pel ball i mostrar motivació i estar engrescades a la feina. Al llarg del videoclip aquest grup de persones voluntàries no es van implicar al cent per cent i vam haver de buscar altres persones més implicades en la nostra feina. I aquesta vegada volíem persones que coneguessin el mon de la dansa i fossin disciplinades.

Ens vam proposar els següents objectius:

Saber enregistrar un videoclip en bones condicions tenint en compte la nostra inexperiència.

Fer un bon treball seriós i acurat.

Buscar temes musicals adequades al fil argumental i a la història que volíem explicar.

Inventar coreografies noves i inèdites que anessin bé amb la música escollida.

Coordinar els exteriors adequats a les diferents escenes del videoclip.

Saber integrar-se en un grup de treball.

Saber respectar totes les opinions.

Adaptar el vestuari al tipus de música per fer més real el videoclip.

Gaudir del treball ben fet.

Muntar de manera correcta i estructurada totes les parts del videoclip.

PART I: HISTORIA DEL VIDEOCLIP

1. DEFINICIÓ I CONTEXT INDUSTRIAL

Un videoclip, vídeo musical o clip de vídeo és un curtmetratge realitzat principalment per a la seva difusió en vídeo, televisió i internet, que ofereix una representació visual d'una cançó. Els videoclips se solen realitzar amb multitud d'efectes visuals i electrònics, es presenta com un format audiovisual fundat i encoratjat per la indústria discogràfica com a estratègia de màrqueting per afavorir la venda de discos, manera publicitària que rep i subministra trets i influències des de altres àmbits de l'audiovisual: el cinema, la televisió, el vídeo de creació i la publicitat audiovisual tradicional.

Els videoclips són produccions molt vives que tenen per objectiu : cridar l'atenció del teleespectador. Els vídeos musicals moderns fan servir principalment tècniques de màrqueting amb la intenció de promocionar la venda d'enregistraments musicals. Encara que els orígens dels vídeos musicals vénen de molt més lluny. La seva popularitat va créixer durant els anys 80, quan el format de la cadena MTV (Music Television) es va crear al voltant d'ells.

La seva naturalesa de distribució massiva fa necessària la cerca d'enfocaments múltiples, perspectives complexes des d'on tractar-ho i exigeix una àmplia concepció metodològica en teoria de la imatge i en comunicació massiva i cultural. La varietat formal i narrativa que ve desenvolupant ho converteixen en el missatge o format audiovisual més definidor de la cultura postmoderna, un model d'objecte cultural, perquè a través d'ell gran part de la població consumeix i experimenta la música pop i rock, la música popular contemporània de major abast, a més de per algunes raons:

1. Perquè va irrompre al mercat cultural per promocionar l'estil de música popular en la segona meitat de segle: el pop-rock (i les seves successives variants i/o barreges: “punk, heavy, trash,” etc.). No obstant això, més tard es va estendre a altres tipus de música (i actualment existeix tota una varietat genèrica en aquest sentit) i les seves fórmules de representació han estat plagiades per altres formats audiovisuals propers.

2. Per la varietat formal i narrativa que ve desenvolupant el videoclip en els últims anys és fruit de la constant recerca en matèria audiovisual (recursos electrònics, gràfics) i responsable d'un llenguatge únic, proper a l'audiovisual publicitari, però que va molt més allà perquè se li permet major innovació, i que ho converteix en model de l'avantguarda audiovisual contemporània, al costat del video de creació.

El videoclip és una barreja intel·ligent de publicitat, cinema i televisió, i retorna les seves influències, enriquides, a tots els altres formats i mitjans audiovisuals. Les característiques més excel·lents que defineixen al videoclip actual:

1. Té finalitats publicitàries: el seu objectiu principal i mitjanament manifest és la venda d'un disc, una cançó o tema determinat i, més subtilment, la imatge i personalitat d'un grup o solista. Encara que aquest tipus de format va néixer íntimament lligat amb la publicitat, els grans pressupostos que mou permeten múltiples possibilitats de creació, així com la contractació dels millors equips tècnics, la qual cosa ha fet possible la consecució d'un altre tipus d'assoliments: a través d'ell es crea ideologia i maneres de comportament, estereotips socials i referències culturals i vitals.

2. És una combinació o barreja de música, imatge (imatge mòbil i notacions gràfiques) i llenguatge verbal (i excepcionalment altres matèries audiovisuals: soroll, silenci i diàlegs). La idea de la qual parteix un clip es basa a associar unes imatges a una música sempre preexistent, anterior. Aquesta condició adquireix rang fonamental i diferència al vídeo musical de les altres produccions audiovisuals, encara que això no significa que no sigui copiada sistemàticament per aquestes.

3. Constitueix un discurs específic, particularitzat, que té relació que estableixen imatge i so (música) en relació a unes finalitats publicitàries ja exposats.

El terme indústries culturals es refereix a la producció cultural que està organitzada com a indústria quant a producció en sèrie, massiva, la diferenciació de funcions i la divisió especialitzada del treball. Existeix indústria cultural quan la representació d'alguna obra es transmet o reprodueix mitjançant tècniques industrials. L'aparició de les indústries culturals va fer possible el concepte de cultura de masses i de mitjans de comunicació massius: productores i distribuïdores de mercaderies amb continguts simbòlics, concebuda per a un treball creatiu, organitzada per un capital que es valoritza i destinades finalment als mercats de consum, amb una funció de reproducció ideològica i social.

En el cas del videoclip, les indústries implicades són la discogràfica, la producció audiovisual i la televisiva, que conformen el producte en totes les seves fases de producció, realització i distribució.

En primer lloc, la indústria discogràfica s'encarrega del procés productiu pel qual es coordina la contractació del grup o artista, l'acord amb l'editorial que posseeix els drets de les obres, l'enregistrament, la reproducció de la cinta mestra (master soundtrack) en productor físics (CDs, casset, etc.), el procés de distribució d'aquests fins a la cadena de consum minoristes i, per descomptat, la promoció de l'obra a través dels mitjans massius de comunicació. Com a part d'aquesta última funció promocional, s'encarrega realitzar un videoclip a una agència o productora audiovisual, peça clau inserida en una campanya de llançament d'un tema musical d'un determinat cantant/grup. Més tard, serà retransmès per televisió, dirigit a un “target” potencial que determina la seva inserció en una cadena i el seu horari, dependent de qüestions com el preu d'emissió, en cas que aquest existeixi. Alguns estudis han demostrat com la percepció musical a través del videoclip influeix en el comportament del consumidor jove.

Com tota mercaderia, el videoclip sofreix processos d'estandardització de les seves formes, i de socialització dels seus continguts. L'objectiu d'aquests processos és la venda (de cançons i/o àlbums), gràcies a la creació de béns amb alt contingut simbòlic que satisfan necessitats culturals i que, per tant, adquireixen un valor d'ús.

2. HISTORIA

Una simple llista de predecessors seria útil per il·lustrar la història del videoclip, però no explicarien adequadament els procediments i mecanismes econòmics, socials i culturals que van determinar la seva necessitat, el seu posterior desenvolupament com a format i la seva evolució en el seu ampli context econòmic i industrial.

El videoclip va néixer en els anys setanta, en una societat, l'occidental, que havia superat les

...