Historia De La Banca

L'origen de la banca el trobem arrel de l'escassa concepció per part dels consumidors del model basat en el intercanvi, va arribar fins i tot al desprestigi en els sistemes econòmics primitius.

Començaria a guanyar mes adeptes l’encunyació de metalls per a usos monetaris (pagaments) donat que els lingots presentaven alhora molts inconvenients, desavantatges com a formula de pagament, com ara que els pesos i aparells de proba per a garantir-ne la qualitat no sempre estaven disponibles en el lloc d'intercanvi i era força comú l'adulteració dels sistemes per a l’assegurament de la qualitat que n'augmentava el cost de transacció.

L’encunyació de monedes es va presentar com l'alternativa més desitjable, la solució a tots els problemes que implicava utilitzar els lingots com diners, també va esdevindre el naixement del paper del sector públic a la banca.

La intervenció d'aquesta en un sector cabdal per al creixement d'un país.

Però definitivament el que va ser el paper de la banca com l'entenem avui dia va ser la forma de pagament amb metalls preciosos com ara l'or. Els orfebres van jugar un paper crucial.

Donat el perill dels robatoris, va néixer la pràctica de col·locar els lingots i monedes d'or en custodia dels orfebres, ja que aquests acostumats a tindre'ls estaven dotats de mesures de protecció.

Això va implicar una vegada convertit en pràctica habitual el principi de les comissions.

Existeixen escrits en que afirmen que existien banquers a l'antiga Babilònia al s.XVIII a.C, a l'antiga Grècia i fins i tot a l'imperi romà encara que aquests es portaven a terme per particulars i no eren institucions.

Trobem la primera emissió de lletres de canvi al s.I a Persia. Se sap que al S.IX un empresari musulmà podia fer efectiu un xec Xinés al mateix Bagdad.Aquests fets han estat reforçats per trobades de fragments al Caire de xecs molt similars als utilitzats en l'actualitat, amb igual estructura.

La banca guanya presencia més enllà de les localitats, arrel de les fires medievals de comerç, els canvistes expedien documents disponibles al cobrament a d'altres fires, a canvi de divisa, o fins i tot a la mateixa fira en una data futura, aplicant-hi taxes d’interès en el cas de que el cobrament es pogués perllongar.

Al voltant del 1100 les creuades esdevenen un ressorgiment de la banca, grans quantitats de diners eren necessaris per a finançar la guerra i cap sistema de pagament es podia erigir com a millor opció que el monetari, amb la possibilitat d'utilitzar sistemes per a fer efectiu l'ordre de pagament des d'un país allunyat fins a la zona de guerra o de compra d'armes per exemple.

No és fins l'any 1406 quan arriba el primer banc com el coneixem avui dia, a Gènova (Itàlia) anomenat Banco di San Giorgio, apareixerien més tard a d'altres ciutats d’Itàlia com Florència, Pisa, Venècia...

En aquesta època trobem el significat de la paraula "banco" donat que es refereix a la paraula banc com a escriptori, perquè els banquers en la seva majoria jueus feien les seves transaccions sobre una taula coberta amb un mantell verd.

Per tant aquí trobaríem el que podríem considerar l'arrel de la banca que coneixem en l'actualitat, la resta podríem considerar-la com iniciatives de caire particular que encara ni tan sols comptava amb l'organització de valors acceptables arreu, donat que encara no s'havien establert les fires i els valors no havien adquirit una notorietat acceptable arreu.

Evolució del concepte "banc"

Els bancs al principi

...