No dubto la possibilitat de vendre plastic containers a Senegal no ha estat mai pensat
mawina10Ensayo8 de Diciembre de 2015
2.713 Palabras (11 Páginas)268 Visitas
Exporting Catalonia
No dubto la possibilitat de vendre plastic containers a Senegal no ha estat mai pensat. No obstant entre 2004 i 2008, la demanda per aquest tipus de embalatge a la ciutat africana rosa el 178%. Y que podem fer per vendre panells solars a Jordania?
Hi ha zones al l’Orient Mitjà que disfruten de 320 dues de sol cada any. Aquest tipus de oportunitats als negocis promoguts per el Institut Español de Comerç Exterior (ICEX),que fomenta la exportacio de companyies i emprenedors a Espanya. De fet, hi ha empreses irrumpint als mercats internacionals seguint una assignatura pendent. Però que ofereix una alternativa a un mercat intern que sovint saturat o estancat a causa de la crisis econòmica.
Al 2010 , la exportació Catalana de bens (valorat amb 48.5 bilions d’euro) va creixer un 18% comparat amb altres anys, el qual condueix a reindivicacions que exportant comença a ser la principal força en la economia Catalana.
Al mateix temps, les exportacions Catalanes van representar un 26% de totes les exportacions Espanyoles, mes que les regions de Madrid (11%) i Valencia (10%) totes juntes.
Joan Tristany es el director general de Amec, en tot el estat d’activitat comercial, la associació representa 450 companyies de variïs sectors. Tots els membres de exportacio de Amec, amb la contabilitat de vendes per, en el promitg, la meitat del seu volum de negocis, encara que alguns membres es mes elevat que el 95%. Conforme lo de tristany, la crisis economica es causar un canvi en la mentalitat de tot tipus de tamany de companyies.
“Estem veiem que aquesta gran crisis portarà un temps a passar i que la situació després no serà com avanç. Cara aixo, les companyies comprenen que tenim que fer un pas que altres companyies que ara estan ven possicionades en països extrangers que van agafar en 1970” Ell va dir.
Al 1990, els mercats extrangers van significar als mercats Europeus, mentres relativament prosperavam en el periode que seguiam, algunes companyies no van necesitar buscar clients a fora.
“ Una llarga part dels nostres consumidors industria, especialment les petites, les empreses familiars, tendeixen a buscar refugi en el mercat domestic, el qual proveei el suficient negoci per si mateixes. Pero aquestos temps que ara naltres pasem “ va dir Pere Puig, un academic a la Universitat de Ramon Llull i professor a la escola de ESDAE.
“El problema es cultural” va afegir Eliseu Vila, president de el club CECOT d’Intercionalització, el qual representa 800 companyies exportadores. “ El petit i tamany mitja de empreses Catalanes amb mentalitat comperciant tenen un por innat al extranger. La primera cosa que s’han de preguntar a ells mateixes es ¿ Sere estafat? O Ho perdre tot? El misstage que m’agradaria enviarlos es que son valents.
Waiting for the train
Exportant no es nomes que algunes companyies tinguin en compte , però també alguns governs ho han de tindre en compte.
El ministre Espanyol de desenvolupament, Jose Blanco, al Març va anunciar que el corrent Mediterrani,el qual unirá França amb Nord Europa, será realitat en 2020. El corrent la prioritat es per uns anys resoldre els problemes de incomptaibilitats de linies de ferrocarril, indicant entre Espanya i França que existeix un creuament a Portbou desde 1844. El efecte de unificar els indicadors permetra el trafic del tren incrementar cinc vegades i ajudar a reduir 10.000 camions que creuen la frontera cada dia via Jonquera.
El primer be dels trens de el Port de Barcelona – a través que passen el 50% de totes les exportacions Catalanes- a Lyon i Milan un dels nous corrents ferrocarrils venint des de Desembre.
Lo esperat es que al 2011, quatre trens semanals en circulacio transportaran 544,000 tones de bens. No obstant els plans d’expansió poden vindre complentament efectius, el desenvolupament de la infraestructura del ferrocarril requereix un carril indicatiu per doblar les pistes individuals.
Now is the time?
Se esta canviant les exportacions la millor manera de combatre la crisis econòmica? Mai es un mal moment de pensar sobre el internacionalització i fer lo que ara es normal, reacció humà. No obstant , un home de negocis ha de tenir en compte que al estranger es trobarà els mateixos problemes que aquí.
Adverteix Ramon Camí, gerent d’Assesorament i Transferencia Tecnologica Internacional ACC100 agencia economica.
Recorrer ala exportcio com a solucio per desapareixer la situació domestic no es altament recomanable segons Camí , no menys perque
“ els resultats de la internacionalització no poden ser a curt termini i no podem saber com de rapit i com resoldre els problemes comercials i de producció que sorgeixin a nivell nacional”. Ell va dir i va afegir:
“Que es la situació ideal per una companyia considerar la internacionalització?
Quant no es necessari i quant es part e la estratègia de la empresa y no solament una reacció de que les coses poden anar malament .D’aquesta forma es pot fer amb calma.
ACC10 , la agencia ha establert per la Generalitat de Catalunya per ajudar a la competivitat dels negocis Catalans, se ha fixat el objectiu cada cop mes gran el nombre de exportadors Catalans un 20% i aumentar el nombre de exportadors fora de EU amb un 35% avanç de 2013. La agencia incistei que , en temps de recolçament, la femanda de els programes d’exportacio, els quals poden reclamar la tasa d’exit entre el 70% i 75% creixen considerablement. “ Si nosaltres tenim normalment 200 companyies participant cada any, durant la crisis que les xifres s’eleven al 50%” , segons diu Camí.
La percepcio compartida per CECOT’s Vila, que va asenyalar un 20% a 30% de increment en el interest de la posada en marcha de programes d’exportacio, no va mencionar les fires internacionals, cambres de comerç iniciatives, i de cara a qualsevol cosa que pot tindre moviments.
For and against
En general posar tots els ous amb una canasta no es una bona idea. Aixo recau amb els avantatges de expoerta, segons Camí, que ho veu com una forma de distribuir el risk, un argument suportat per Cristina Morenete , gerent de Barcelona firma, Lupo. Puja 70% de companyies de productes de pell que acaba al extranger i te una sucursal al Japo: “ No hi ha dubte que la internacionalitzacio es la direccio mes segura de garantir l’estabilitat”, va dir Morenete. “Exportant et permet a tu compensar la baixada de ventes en mercats madurs per aquests mercats emergents”.
Un altre gran avantatge que Camí veu in l’exportació is positiu efecte d’una companyia administrar : “adaptant els teus productes o serveis a la teva direcció que estas treballant amb altres companyies incrementa la productivitat interna de la companyia”. Ell va dir.
Alguns mercats extrangers, inclus aquells que han experimentat creixment, han experimentat canvis substancials, aixo ha creat un camp de joc per a totes les companyies, ambdues han establert uns nous consumidors. No obstant, la globalitzacio ha incrementat la competitivitat, ja que aquestos mercats son mes accesibles. Total, “sent el primer , segon o tercer en enterar al mercat no es important com oferir el producte per quina es la demanda real” diu Puig.
La competitivitat segons Puig no hauria de ser basat en el preu, sino mes be en la qualitat del producte i la imatge.
Un país llunya, una cultura aliena, un llenguatge desconegut, aquestos factors no son una barrera per el comerç. “ Hi ha obstacles menors que poden ser mes o menys superar per sistemes de traducció simulatanea , tiquets de vol baixos, etcetera. “diu Tristany qui ofereix un exemple: “La tasa de error a China es menys que Mexico, a on les empreses baixen la guardia i poden complaure, com ells parlat a un lleguatge que entent perfectament. No obstant , que comparteixen una llengua no significa compartir una mateixa cultura.
Per Camí , no es un obstacle mes gran: la falta de temps.” Les nostres tipiques persones de negoci en constantment posent en incendis- buscant clients que no han pagat , aconseguir maquina trencada funcionant- no hi ha temps per planificar o investigar mercats de exportacio” ell diu.
What support?
Les actuals restriccions a la financiació es un problema important per els negocis, i per els seus competidors: “Hi ha coses que millor no fer amb els productes o els negocis pero significa que soc menys competitiu,” diu Amec director , Tristany. Mentrestant, Vila senyala amb el dit a la quantitat de burocracia a Espanya i la falta de recolzament económic per les empreses deseosas de pasar a la exportación.
"No se trata de conseguir un folleto para ayudar con la creación de una filial, algo que es necesario en estas situaciones. Nadie siquiera piensa en ello, a pesar de su importancia. Estamos hablando de la empresa de tener que pagar simplemente para recibir asesoramiento", , dice, añadiendo retóricamente: "¿Cómo se puede exportar a ser el principal motor de la recuperación cuando se les da poco de ayuda y las agencias de negocios se están reduciendo".
Sin embargo, no siempre es una cuestión de dinero. Para Camí, "más que una ayuda financiera, los negocios de hoy que quieren entrar en los mercados extranjeros necesitan a alguien que saben que pueden ayudarles a manejar las cosas."
Sin embargo, como señala Vila, hay un problema con este que viene de la naturaleza de la típica empresario catalán, que a menudo puede ser egoísta e individualista: "Aquellos que han logrado hacerlo en el extranjero no quieren AHRE la información que han aprendido ", dice, culpando a una actitud que considera que el intercambio de experiencias a Office Depot como una pérdida neta:" es por eso que es tan duro para crear consotiums de negocios ", dice.
...