PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA

[pic 1]

PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA

PAC 1

Cristina

Martín Vaqué

Resolució de la PAC (escriu aquí la teva resposta sense incloure els enunciats)

Pregunta 1

1. Principalment el que els autoincentiva és ser rics i exitosos (els millors corredors de borsa). Alguns incentius que es mencionen a l’escena (i que podrien esdevenir autoincentius per algun dels brokers) són: pagar les factures pendents, evitar el desallotjament, demostrar a la parella sentimental que no són inútils, comprar un cotxe Porsche, etc. En definitiva, el que els incentiva és subjectiu, personal i prové de l’interior. Per tant, segons les circumstàncies i la personalitat de cadascú, els incentivarà una o altra cosa. Tot i desitjar el mateix, podran disposar d’incentius propis i diversos. El que és cert és que, generalitzant, ens trobem amb persones que per la feina que desenvolupen són ambicioses i grans competidores. I, per tant, no és estrany que les autoincentivi el mateix (guanyar diners i èxit).

1. Els diners són el principal incentiu en forma d'expectativa de resultat (positiu) que s'observa. Creuen que si agafen el telèfon i venen moltes accions podran satisfer els seus desitjos. 

1. Secundari: perquè els diners i l’èxit són incentius de caràcter adquirit i social, requereixen un aprenentatge previ. S’aprèn que aquests incentius tenen utilitats diverses i serveixen per aconseguir altres incentius. No són de caràcter innat o biològic.

1. En relació a la seva naturalesa els classificaria en: Monetaris, d’estatus i poder i sensorials.

1. Monetaris: Perquè el que volen aconseguir són diners principalment.
2. D'estatus i de poder: Perquè desitgen posicionar-se i aconseguir tot allò que volen. A l’escena es fa referència a fer-se més rics que el director general més poderós dels Estats Units.
3. Sensorials: Perquè a l’escena s’identifiquen diferents maneres d’estimulació que esdevenen motivadores: visual, auditiva i tàctil. Els brokers poden constatar visualment que el protagonista vesteix la indumentària cara (vestit i rellotge). Són motivats, auditivament, pel protagonista en la mesura que aquest utilitza diferents tonalitats, ritme i intensitat en el discurs per a que aquest resulti més atractiu i motivador. Així mateix, poden tocar el rellotge (que és llançat a l’aire i obtingut per un dels treballadors) i també són encoratjats pel protagonista tàctilment quan els toca el clatell. 

1. Principalment vicaris: A l’escena, els incentius no esdevenen conseqüències produïdes i experimentades personalment per la pròpia conducta perquè els resultats obtinguts pels brokers encara no queden  constatats. Però, sí s’evidencia que provenen de les conseqüències observades i produïdes pel comportament d'altres; poden veure com el protagonista (que havia sigut pobre anteriorment) actualment és ric. Tenen un testimoni. 

Pregunta 2

1. Motiu d’assoliment: A l’escena s’observa el conflicte emocional que té el nen: d’aproximació i evitació. Té esperança d’aconseguir el que desitja (ser un bon jugador) i por a fracassar (a no assolir l’objectiu). Tal com esmena Atkinson, s’observa com, primer, el nen està enfocat a desenvolupar al màxim la potencialitat d’assolir l’objectiu. Està content, s’esforça i està orientat a l’èxit. Després de rebre la valoració del seu pare (negativa subjectivament), la seva conducta es veu afectada (per una baixa autoestima) i decideix deixar la pilota. Experimenta frustració, es rendeix i s’enfoca a la por al fracàs. Quan el pare identifica aquest conflicte emocional, intervé per tal de reorientar la conducta del seu fill a l’èxit mitjançant el foment de l’autoconfiança, l’autoestima i l’autorealització (últim esglaó en la piràmide de Maslow).

1. Si. Perquè és de caràcter secundari i requereix d’un aprenentatge que es produeix en el marc de la interacció social (especialment amb els agents més pròxims). L’entorn familiar acostuma a ser el més íntim i, per tant, promotor d’aprenentatge. Tal com indica Winterbottom, els progenitors, indueixen l’interès per l’èxit mitjançant el foment de l’autoestima (per exemple). Segons McClelland, les pràctiques de criança dels fills que afavoreixen la motivació d’èxit són fomentades per l’ètica protestant. Aquestes, alhora, incideixen directament sobre el desenvolupament econòmic. Per a demostrar-ho, va realitzar diferents programes d’entrenament. Entre els que destaca, un programa aplicat al 1969 a un grup d’empresaris hindús amb l’objectiu d’augmentar la seva motivació laboral. Els resultats reportats van indicar que els participants incentivats, respecte a la seva conducta prèvia i al grup control, van millorar substancialment i obtenir beneficis més alts. En canvi, els resultats obtinguts en altres programes són contradictoris (positius i negatius). Indicador de que la incentivació genera impacte sobre la conducta. Encara que la influència sigui positiva o negativa.

1. Els motius socials que es mostren en menor grau són: el motiu d’afiliació i el de poder. En relació al primer, es podria considerar que el protagonista manté una relació afectiva positiva amb el seu fill que tracta de reforçar-la, mitjançant la incentivació, per tal de que el fill millori la seva autoestima i s’encamini a aconseguir l’èxit. Al reforçar-la, augmenta la seva seguretat i la seva motivació. El motiu de poder és gairebé inexistent a l’escena. Podria relacionar-se amb el fet que el pare esdevé una influència gran per el fill (en aquest cas positiva) perquè el que diu té gran impacte sobre el seu fill.

Pregunta 3

1. Conflicte evitació- evitació (Club) i Doble conflicte d’aproximació- evitació (Leo Messi) 

1. El conflicte emocional del Futbol Club Barcelona (BCN) es produeix quan el club ha de decidir entre dues alternatives: prescindir del millor jugador (per tal de reduir la pressió econòmica del club) o renovar a Messi (i endeutar-lo). Ambdues esdevenen objectes meta amb valència negativa perquè cap alternativa aconsegueix satisfer plenament les necessitats del club. És a dir, ambdues exerceixen forces d’evitació o rebuig. Per tant, la decisió és molt complicada. El club s’inclina per l’opció amb valència (percebuda) menys negativa (no renovar el contracte per tal d’evitar una situació econòmica més crítica). De qualsevol manera, tenen consciència de que  ambdues conseqüències són significativament negatives.

Ho podria arribar a considerar un conflicte emocional d’aproximació-evitació si considerés que una de les valències (renovar a Messi) fos positiva en la seva totalitat. Per exemple, si la seva contractació, pel fet de ser el millor i marca del club, compensés econòmicament al club.

...