Asertividad

ASSERTIVITAT

CONCEPTE D’ASSERTIVITAT

L'assertivitat és un concepte desenvolupat pels psicòlegs que treballen les habilitats socials. De fet, per a alguns autors, assertivitat és sinònim d'habilitat social.

La conducta assertiva es defineix com l'expressió adequada de les emocions en les relacions socials, sense que es produeixi ansietat o agressivitat. L'assertivitat és una conducta, no un tret de la personalitat, per tant, podem parlar de l'assertivitat com a habilitat en el conjunt de les habilitats socials.

LES TÈCNIQUES ASSERTIVES

En totes les relacions que portem a terme, ja siguin en les relacions laborals com a la resta de les relacions personals, ens és d'utilitat disposar de determinades estratègies i habilitats comunicatives que ens facilitin la comprensió d'alló que volem i ens volen expressar; entendre les altres persones i sentir-me entès evita caure en estats d'anim de frustració, d'impotencia, de vergonya, de culpa o similars.

Quan ens relacionem amb d'altres persones posem en joc totes les nostres habilitats socials i és una lIàstima que persones d'una gran vàlua no siguin convenientment reconegudes com a conseqüència del desconeixement d'aquestes tècniques.

Les tecniques assertives són una serie d'habilitats socials que ens permeten expressar els nostres sentiments sense agredir ningú. Quan una persona es mostra assertiva és capaç de proclamar d'una manera implícita "aquest/a sóc jo, així és com em sento i aixó és el que penso i vull".

L'assertivitat esta relacionada amb les percepcions, les interpretacions que en fem, les emocions que generen i les conductes que portem a terme.

El comportament assertiu facilita que la persona estigui més satisfeta amb ella mateixa i amb els altres. Un dels components de tipus ètic que es pressuposa en l'actitud assertiva és el fet que ningú no té dret a aprofitar-se dels altres. L'assertivitat parteix també del concepte d'igualtat entre les persones i del dret de cadascú a manifestar les pròpies opinions. En aquest sentit l'asserció implica respecte cap als altres i cap a un mateix, és a dir el respecte dels drets de l'altre i el dret a defensar els propis.

Un dels objectius fonamentals de l'assertivitat és millorar la comunicació entre les persones i obrir camins a pactes i compromisos que respectin la integritat i els drets de les persones quan els interessos de la gent són oposats.

Les conductes no assertives són la conducta agressiva i la passiva, que ocasionen conseqüències negatives en les relacions humanes, conflictes de conducta i de personalitat.

S'ha comprovat que la conducta passiva està relacionada amb sentiments de culpa, d'ansietat i sobretot amb baixa autoestima. Desenvolupen aquest tipus de conducta les persones que sempre tenen por de molestar els altres, que no saben afrontar una negativa o un rebuig i tenen un sentiment d'inferioritat.

La conducta agressiva pot aconseguir conseqüències aparentment favorables a curt termini, perquè les persones que la desenvolupen aconsegueixen els seus objectius i manifesten els seus sentiments de manera agressiva i violenta. Però aquesta conducta anul•la el dret de les altres persones i genera odi i ressentiment. A llarg termini, les persones eviten el contacte social amb l'agressiu. La nostra societat, a vegades, premia la conducta agressiva amb el nom de conducta ambiciosa, però el preu d'aquesta "ambició" és deixar de banda als altres i tenir problemes en les relacions interpersonals.

L'assertivitat no és una vareta màgica que resolgui tots els problemes. És una actitud que, tot i que en una determinada situació no resolgui el conflicte, contribueix que les persones se sentin satisfetes per la manera com han afrontat la situació.

La vida i les relacions entre les persones comporten dificultats i conflictes. Davant dels conflictes els homes i les dones tenen tres alternatives: fugir, lluitar o raonar.

• Fugir significa escapar-se, no afrontar el problema, amagar-se. Les conseqüències psicològiques de la fugida, a la llarga, són sensació de frustració i malestar.

• Lluitar vol dir utilitzar la violència, física o verbal, per resoldre un conflicte. La lluita, tant si es guanya com si es perd, provoca odi i malestar en les persones.

• Raonar implica utilitzar el llenguatge, el sentit comú, la intel•ligència i el pacte per resoldre conflictes. En l'àmbit psicològic, el raonament provoca un benestar amb un mateix i no afecta l'autoestima.

Podem identificar cada conducta de la manera següent:

- Fugir = Conducta passiva

- Lluitar = Conducta agressiva

- Raonar = Conducta assertiva

En resum, el model de conducta assertiva es defineix com la conducta que implica l'expressió directa dels propis sentiments, necessitats, drets i opinions sense amenaçar ni castigar els altres ni els seus drets. A aquesta conducta s'hi oposen altres dos models: la conducta agressiva i la conducta passiva, que serien dos tipus de conducta no assertiva. La conducta agressiva implica la defensa dels drets personals i l'expressió dels sentiments, pensaments i opinions de manera inapropiada i violant els drets de les altres persones. La conducta passiva aniria contra els propis drets perquè no és capaç d'expressar els propis sentiments, pensaments i opinions i es permet, al mateix temps, que els altres els trepitgin.

PERQUÈ NO SOM ASSERTIUS?

La conducta assertiva s'apren. Per tant si no som assertius caldrà buscar les causes en els nostres aprenenatges: educació en general, famíla, amics, context social i experiències viscudes. Tot plegat pot explicar fàcilment que no siguem assertius. Per exemple, viure i ser educat en un ambient agressiu és un motiu per explicar una conducta agressiva (no assertiva) quan un és adult.

D'una manera més genèrica, la causa de moltes conductes inassertives són diverses pors, tant pors personals com pors socials. Tipus de pors habituals són: Por a la resposta agressiva de l'altre, por a sentir-se culpable, por a fer el rídicul, por a perdre l'apreci dels altres, etc.

El sentiment de culpa és també una causa de conductes inassertives. Especialment el sentir-se culpable de perjudicar els sentiments dels altres i aleshores perjudicar-se un mateix.

...