L'art d'interrogar-se

MARIA GARCIA BENITO

10/11/2020

PSICOLOGIA:    L’art d’interrogar-se

1. RESUM:

Avui en dia, tothom ens plantegem preguntes que tenen a veure amb allò que demanem, és a dir, trobem una relació directa entre la pregunta i la demanda, tot i que aquesta última, en moltes ocasions, es troba amagada.  En aquesta incògnita, la pregunta s’acaba convertint en un crit d’atenció, on es reclama una resposta de l’altre.   Tenint en compte aquest punt, és molt important posseir certes habilitats socials que ens permetin investigar l’art de la interrogació, o dit d’una altra manera, l’art de llegir les investigacions.

La nostra època i la mirada.

Gerard Wajaman (2011) ens situa en una època anomenada l’ull absolut on predomina la fragilitat i la inestabilitat. Això es pot observar sovint en les pràctiques socioeducatives, on broten sensacions d’impotència davant de conductes problemàtiques dels usuaris. D’aquesta manera sorgeixen les baixes per malalties i s’obliguen a quedar exclosos dels seus camps professionals. Per evitar aquestes situacions, o almenys saber enfrontar-les, és important saber cercar una classificació diagnòstica, amb l’ajut de l’eina DSM, tenint present els efectes que pot produir en el subjecte.

Preguntar-se, desnaturalitzar

És important que, aquells professionals que treballen amb persones, puguin distingir entre veritat i saber a través de la desnaturalització. Lacan (1988) ens ensenya que la veritat, expressada amb el llenguatge, no es presenta ni de manera essencial ni absoluta, ja que sempre està en joc la pèrdua de la veritat, tenint com a objectiu la construcció d’una bona distància. Seguint aquesta línia de pensament, en un marc d’incertesa que pot resultar incòmode,  podem trobar una relació momentània en la veritat, que pot desvelar la bona i la mala notícia d’aquesta.

Del problema a la qüestió.

Jean Claude Milner (2007) defensa la idea que denominar una situació com un problema, i no com una qüestió, comporta una naturalització i objectivitat en la solució que aconsegueixi erradicar aquest problema. En aquest sentit, assenyala la importància de situar el problema com una qüestió, per a evitar una resposta absoluta i convertir-la en una porta per a altres exploracions.

Aleshores, en un plantejament social, es poden sintetitzar dos paradigmes; el paradigma, problema-solució i el paradigma, qüestió – resposta. Milner fomenta emmarcar els problemes en el segon paradigma per a evitar la lògica del “no tot”, que ens situa en el camp d’allò universal i unívoc, impedint l’obertura a altres alternatives.

Un aparell de lectura; el suport tècnic

El suport tècnic (ST) es defineix com un dispositiu que proposa un espai i un temps de lectura i conversa entre disciplines, basat en el “do” fluid i eficaç de la paraula i sostingut per aquells professionals que treballen amb persones.

L’objectiu principal és evitar el parlar per parlar, imposant als interlocutors, una responsabilitat en operar sobre la realitat. Un exemple que presenta l’article és la diferència entre parlar un nen amb TDAH i preguntar-se què és el que inquieta al nen. En aquest segon cas parlem d’un “nen enigma”, on la responsabilitat del professional cau en la seva manera d’expressar-se, deixant de banda el fet d’intentar verificar el que ja sap d’ell.

Primer de tot, és imprescindible que convidi al nen a sentir-se segur i còmode, creant una zona de confort o rutina. Tanmateix, no sempre s’aconsegueix crear-la i acaba produint-se un buit o obertura, que el professional pot utilitzar-lo o no per a la interrogació del seu lloc d’enunciació. En tot cas, és important que el professional eviti les certeses que parteixen del sentit comú.

En conclusió, l’origen del concepte “suport” es pot trobar en aquest buit. Segons Lacan (1988), des d’aquest suport tècnic, sorgeix la “docta ignorància” o renúncia definit com un món de trobada en el qual el desig i la paraula estan orientades més enllà d’un mateix i del subjecte amb el qual treballa el professional.

...