Psicologia De Les Diferències Individuals

PSICOLOGIA DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS

EXERCICIS

1. Feu un resum crític de l’article que us adjuntem, El estudio de la intel·ligència humana: recapitulación ante el cambio de milenio (Colom i Andrés, 1999), centrant-vos en les principals conclusions que se’n deriven de l’exposició dels autors (el resum ha de ser, aproximadament, de 20 línies).

Els autors fa una síntesis dels coneixements que hi han fins ara de l'estudi de la intel·ligència i arriben a interessants conclusions, basant-se en els resultats de diferents tests d'intel·ligència, entre els que destaca el Qi que combina el potencial dels coneixements cognitius tant en el que és après com el que es adquirit, com diuen D.O.Hebb i P.E.Vernorn, també posen èmfasis i constaten la correlació positiva i en la mateixa direcció, entre Qi i el factor g descrit per Ch. Sperman i recolzat per J.B. Carrol i A.R. Jensen. Segons les conclusions dels autors el factor d'intel·ligència del Qi i g no tenen una relació directa amb l'estatus social després que Neisser afirmi que els tests d'intel·ligència no estan limitats per aquestes característiques, Jensen determina que la intel·ligència no esta condicionada per les diferències d'escolarització, i també afirmen que en un futur les classes socials seran definides per la intel·ligència dels seus individus Herrnistein y Murray, i hi veu un perill en la diferenciació de classes del futur ja que es considera que la Intel·ligència no millora amb l'entrenament de les aptituds generals, ja s'esta veient una constància en la demanda de feina de persones amb un slt nivell d'intel·ligència i aquí radica la base de la diferenciació de classes per la intel·ligència segons Detterman y Thompson. considero un perill les classes socials però si ademés es regulen segons la mesura del Qi o g no les trobo procedents, diversos autors critiquen l'aplicació d'aquests tests pel que fa a les aptituds socials gairebé sempre basades en l'experiència i al llarg del mòdul hem comprovat que un resultat de Qi no dona directament la mesura de la intel·ligència en tota la seva amplitud que es molta. La validesa de l'article es dubtós ai no te qualitats per definir el futur ja que les diferencies individuals al llarg d ela història han fet palès sorpreses en l'evolució de la raça humana i avui dia podem observar que els polítics en moltes ocasions no traurien puntuacions entre 70 i 80 en un test d'intel·ligència.

2. Respon breument les següents qüestions relacionades amb el segon mòdul de l'assignatura:

a) Explica el model d'intel·ligència d'Spearman, definint tant factor g com els factors s.

Spearman ens planteja una teoria bi-factorial, basada en el 2 factors, el factor general “g” i el factor especific “s”, el primer te un caràcter genèric i se li atribueix la intel·ligència per elaborar les relacions socials, necessàries per la vida diària, seria un factor sempre present en la intel·ligència de manera general, per tant segons aquest autor es present en tots els tests d'intel·ligència, pel que fa al factor “s” esta present en les funcions especifiques i pròpies de cada tasca i l'autor en va diferenciar algunes habilitats com la verbal, la mecànica, l'espacial i la numèrica. Mitjançant la utilització de tests l'autor arriba ala conclusió que “s” depèn de “g”.

Spearman va ser el primer en emprar i elaborar tests d'intel·ligència i va elaborar altres teories a part de la bi-factorial, com son a Subteoria explicativa, que explica com la intel·ligència es capaç de generar nous continguts i la Subteoria biològica que compara i defineix “g” com la qualitat que caracteritza el sistema nerviós.

Reconeix la intel·ligència com un constructe (quelcom difícil de definir) de naturalesa biològica.

b) Defineix els dos tipus d'intel·ligència proposats per Hebb i dóna exemples de cada una.

Proposades per Hebb i després repescades i adaptades per B. Cattell (Model Gf-Gc) trobem una teoria que diferencia la intel·ligència A i la intel·ligència B,

La Intel·ligència A podríem dir que correspon a una part de la definida com “g” de Spearman amb alguns canvis, tot i així ens mostren una intel·ligència heretada geneticament, de potencial biològic, que no es pot mesurar directament ja que es relaciona amb el sistema nerviós que no s'aprèn amb el temps, un exemple d'aquesta intel·ligència seria el que en la societat anomenat instint de supervivència, des de la succió del bebè de la llet de la mare, fins a la por davant el desconeixement d'una situació.

La intel·ligència anomenada B ve de les influències de l'entorn per tant es fenotípica, i s'adquireix al cap dels anys de vida i les experiències viscudes, es la intel·ligència social (barreja valors, trets de la personalitat i habilitats cognitives) que vivim en el nostre dia a dia,com per exemple, un nen de 2-4 anys plora i s'enfada si sap que l'ajudara a aconseguir alguna cosa que vol, si ens perdem a la muntanya sabem buscar el nord a les estrelles o a la molsa perquè ens ho han ensenyat, si demanem quelcom a una altra persona diem si us plau,...

Seria com si Hebb hagués agafat la intel·ligència “g” de Spearman i l'hagués dividit en aquestes dues, la A i la B.

c) Proposa tests (proves) per a mesurar cada un dels factors definits al model d'intel·ligència de Thurstone.

APTITUD TEST DEFINICIÓ

comprensió verbal resumir un text curt Entendre les idees per poder sintetitzar-les

Fluïdesa verbal Cadena de paraules amb les darreres 2 lletres d ela paraula anterior recordar paraules ràpidament

Numèrica (N) En una mateixa operació, suma, resta i multiplica resolució de càlcul

Espacial (s) Orientació a la ciutat orientació en l'espai

Memòria (M) Memori: joc d'aparellar dibuixos o fotografies recordar informació visual en l'espai

Velocitat Perceptual (P) Esbrinar una serie diferent entre una serie igual percebre objectes en situacions complexes

Raonament inductiu (R) sèries de números pensament lògic

d) Compara Gf i Gc i explica la teoria de la inversió.

La GF es l'anomenada intel·ligència fluida: es caracteritza per ser innata, no adquirida, no te relació amb els aprenentatges, per tant s'hereta, es mesura amb tests que no tinguin relació amb influències culturals ja que aquests son els de tracten l'altre tupis d'intel·ligència la cristal·litzada o Gc, aquesta es la relacionada amb tot allò que aprenem i els coneixements que adquirim al llarg de la nostra vida, aprenentatges culturals, comprensió verbal, educació, es pot millorar amb l'ensenyament i es mesura mitjançant tests culturals.

La teoria de la inversió, ens diu que tots tenim la intel·ligència Fluida, associada ala genètica, connectada a les associacions neuronals del Còrtex la part biològica, per tant es una intel·ligència que existeix en el moment de néixer i no varia, la teoria defensa que la intel·ligència cristal·litzada te una aprenentatge al llarg dels anys i aquest aprenentatge va en detriment de la Gf de manera que la Gf es devalua mentre que la Gc augmenta. De manera que a mes edat tindrem mes intel·ligència cristal·litzada i menys intel·ligència fluida.

3. Fes un quadre sobre els models cognitius comparant velocitat-eficiència mental, correlats cognitius i el mètode componencial. Has de fer constar els principals autors, el concepte general i la metodologia aplicada en cada cas. Senyala, en cada cas, què creus que han aportat a l'estudi de la intel·ligència.

TEORIA AUTORS METODOLOGIA CONCEPTE GENERAL

Velocitat i eficiència mental Hick 1952:

La llei de Hick-Hyman En duplicar les alternatives E-R, augmenta el TR en una quantitat constant, Decisions binaries, cadascú elimina el 50% de les alternatives del nou estimul

La intel·ligència afavoreix resolució de tasques

Arthur Jensen:

Velocitat i eficiència Neural consola que diferencia entre TRS; TRE i TR ;TM Les persones mes intel·ligents son mes rapides

Relació inversa Qi-TR

Model biològic de la intel·ligència

V.Douglas Vickers: Temps d'inspecció (TI) Model discriminació perceptiva: reconèixer un estimul molt curt. Correlació negativa entre Qi-TI

Correlats Cognitius Earl Hunt 1978 Intel·ligència verbal: test verbals tradicionals relacionats amb processos cognitius Qi verbal alt:

correlació de 0,30 entre Qi i velocitat verbal.

Douglas K. Detterman Aptitud general (factor g):

Amplituds mes especifiques defineixen funcionament del sistema general

El coneixement cognitiu s'explica millor amb processos mes especifics.

Mètode Componencial R.J.Stenberg 1977 les tasques son les que organitzen el coneixement cognitiu:

En una prova que els avalua, es mesura el temps que es triga a realitzar-la

Es manipula la prova segons dificultat de la tasca

Hi ha una correlació positiva entre latència de resposta i les puntuacions del raonament general

Es poden modificar els components per estudia qualsevol tasca, i es poden estudiar les diferencies individuals

4. Càlcul/interpretació d'índexs:

a) Calcula el QI d'un nen de 6 anys

...