Records de Mequinensa

i5 3750k

hyper evo 212+

8GB G.Skill 2X4 kit 1600 1.5v

Gigabyte UD5H Z77

Corsair Agility 4 128GB special on Newegg

1 TB WD Black HDD

EVGA 670

Corsair XH750

SUBNORMALES

Corsair 500R

ASUS VH236H Black 23 Monitor

raperes; els molins escairadors, que servien per pelar el blat de moro i preparar-lo per al posterior consum humà; els molins polvorers, que refinaven els diversos components; les serradores, que aprofitaven els salts d'aigua per serrar troncs, etc.

L'home ho ha aprofitat per obrir camins i, quan la tècnica ho ha permès, aquests camins naturals han estat aprofitats pels ferrocarrils i per les carreteres.

Les fàbriques es comencen a aixecar transformant antics molins primer i construint noves recloses després de 1870, les colònies del Berguedà i del Bages acaben transformant el paisatge del riu.

Cal tenir present que el mitjà de transport habitual era el tragí, és a dir el viatge a bast d'un animal. Fins ben entrat el segle XIX, els carros no van generalitzar, ja que no hi havia camins prou condicionats - camins de carro- per on transitar.

Els països mediterranis, l'aigua no és abundant. L'agricultura s'havia de basar en conreus que no demanessin gaire aigua com el blat, la vinya, l'olivera, els ametllers i els llegums. Alguns conreus necessitaven que la terra reposés durant un any abans de poder tornar a plantar-los.

Aquesta agricultura de secà va trobar en els horts un complement excel·lent, petits trossos de terra, regats per l'aigua d'algun riu o alguna riera, adobats amb totes les restes que generava una família, que eren conreats de forma intensiva i on s'obtenien verdures i hortalisses de tota mena durant tot l'any i que es convertien en un element clau per a l'alimentació de la família.

Els horts portaven una part fonamental de la dieta que necessitava una família i es conreaven amb molta cura.

Records de Mequinensa

Ex 1 pàg. 4

a i b)

Demografia i vitalitat

El nombre d'habitants es d'uns 6000.000. la ciutat Més poblada és Lleida amb prop de 112.00 habitants. Algunes zones de les comarques rurals de muntanya - com ara el Pallars- sobreviuen d'una agricultura i ramaderia primàries, i pateixen, de temps enrere, un fort despoblament. La gent jove marxa a la recerca de treball i d'un nivell de vida Més avançat, en un nucli industrialitzats.

Els habitants d'aquest territori parlen i usen normalment la varietat del català de la zona i per tant es pot dir que l'ús i la vitalitat de la llengua és important i notòria. Cal remarcar, però, la situació de les comarques que formen la Franja de Ponent. La Franja, territori d'uns 5.076 km, amb un total de 55.000 habitants. Són terres que pertanyen des de 1822 a l'administració aragonesa i la llengua catalana hi pateix la manca de prestigi i de normalització. El català és la llengua pròpia d ela majoria dels habitants, però el seu ús es veu reduït a l'àmbit familiar perquè l'única llengua oficial i important és el castellà. L'Estatut de la Comunitat Autònoma d'Aragó parla de <<modalitat lingüística diferent del castellà>> que serà objecte <<d'especial respecte i protecció>>. A partir de la Declaració de Mequinensa (1 de febrer de 1984) al català ha accedit a l'ensenyament i s'ha fomentat el seu ús públic.

També Andorra, presenta una situació peculiar dins d'aquest conjunt de territoris occidentals. El català és l'única llengua oficial. La població ha sofert una forta immigració que es calcula en un 70% dels habitants i que no ha estat assimilada lingüísticament. El català, doncs, no gaudeix de les posicions que la carta oficial li atorga.

Varietats subdialectals

Alguns dels parlars nord - occidentals que sobresurten per les seves peculiaritats són: el Pallarès, que per les condicions geogràfiques pròpies és un del dialectes Més conservadors d ela llengua catalana; el Ribagorça, situat al nord - oest de la zona de transició Cap a l'aragonès, comparteix amb el Pallarès una colla de trets: la gent l'usa a nivell familiar, però en general té la consciència de parlar una barreja estranya, lletja i fera, dita <<xampurrejat>> o <<patués>>, per això canvia fàcilment al castellà, i el tortosí dialecte situat entre el nord - occidental i el valencià, que aplega trets de les dues modalitats.

Característiques generals del català nord - occidental

El català nord-occidental és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals del Principat. Cal excloure'n, però, la comarca de la vall d'Aran perquè s'hi parla l'aranès.

La frontera del nord es traça a partir d'Andorra, segueix el límit polític amb França i encercla al Vall d'Aran, quan la frontera oest, la que frega amb la comunitat autònoma d'Aragó, ve marcada per les interferències amb l'aragonès i el castellà. Pel que fa a la frontera meridional, els que assenyalen el pas Cap al dialecte valencià no coincideix geogràficament, per aquesta raó es pot parlar d'una zona de transmissió on conflueixen característiques

...