DEWEY

INTRODUCCIÓ

John Dewey va néixer a Burlington (Vermot) el dia 20 de novembre de 1859 i va morir el 1952 a l’edat de 92 anys. Es va graduar a La universitat de Vermot el 1879 i desprès d’un breu període com a mestre a l’escola de Pennsilvanià hi ha Vermot , va continuar els seus estudis en el departament de filosofia a l’ Universitat de John Hopkins on va rebre l’influencia de George S. Morris, un idealista neo-hegelista. Quan va obtenir el doctorat el 1884 amb una tesis sobre la psicologia kantiana, Dewey va succeir a Morris en la direcció del departament de filosofia. Va ser un dels filòsof nord-americans més importants de la primera meitat del segle XX.

Al llarg de la seva carrera va procurar transformar la metodologia educativa existent per una de nova que s’ajustés més a les necessitats del moment, combinant teoria i pràctica i fer-ne una unitat. Per a Dewey l’educació es el mètode fonamental del progrés i de la reforma social.

Per poder dur a terme aquets fets, va contrastar els seus principis educatius en l’escola laboratori de caràcter experimental, la qual depenia de l’ Universitat de Chicago, amb l’objectiu de crear una filosofia educativa que prepares a l’individu no tant sols per una vida futura, sinó que també l’instruís per viure en una societat democràtica.

Els seus principis educatius proposaven l’ aprenentatge a través d’activitats de diferent índole i no pas en una educació centrada en el contingut establert en els llibres ni en mètodes autoritaris.

La seva obra va influir significativament la pedagogia dels Estats Unit als inicis del segle XX, la qual va donar un gir prou significatiu i va passar a centrar-se en la realitat personal de l’alumne.

A continuació em proposo fer un anàlisi en el desenvolupament del pensament de Jhon Dewey el qual va fer constar en el seu llibre Democràcia i Ecola, prestant especial atenció als capítols que porten per títol l’infant i el programa d’estudis, l’escola i la vida de l’infant I democràcia i educació; ja que trobo que són els més interessants i els que em poden aportar més coneixements. Per últim compararé aquest autor amb un altre pedagog amb molt renom i de molta influència en la pedagogia, Makarenko.

L’INFANT I EL PROGRAMA PEDAGÒGIC

Dewey en aquest capítol ens intenta mostra que el sentit del món per a l’infant és mínim i molt reduït. Sols guarda en la seva experiència els fets que afecten íntimament el seu benestar , el de la seva família o el dels seus amics. La qual cosa vol dir, que en aquesta etapa l’experiència directa és el mestre de tots els coneixements del nen i cal que l’ intel•lecte es desenvolupi objectivament a través de capacitats com l’anàlisi i la síntesis abans de poder esdevenir com a assignatures que es troben en el sistema educatiu.

Les assignatures tenen la missió de presentar el món tal i com és, mesurat i definit. El nen ha de dominar aquestes assignatures o matèries amb l’objectiu de desenvolupar-se ell mateix i formar la seva personalitat per poder realitzar-se, que segons el pensament de Dewey, és més important que el tema d’estudi. Segons ell no s’ha de subordinar l’estudi solament a la disciplina del programa escolar que es basa en assolir tots el món dels coneixements, perquè llavors se li apareix al nen com una carrega i un deure. En canvi, si es parteix de l’esperit, si es produeix una assimilació interior, l’estudi se li apareixerà com alguna cosa d’interès.

Dewey ens adverteix de que no caiguem en l’error fonamental d’escollir un mètode educatiu o l’altre. Aquestes dos vessants educatives tenen un punt comú “el desenvolupament és un procés definit, que té la seva llei pròpia i que sols es compleix quan es donen les condicions normals i adequades “ . El que realment es desitja és un desenvolupament que surti de l’experiència i vagui a l’experiència. Això succeirà si es proporciona un medi educatiu que faci funcionar les capacitats i els interessos que han estat seleccionats com a valuosos pels estímuls i pels instints.

L’ESCOLA I LA VIDA DE L’INFANT

Des del punt de vista escolar, el nen aprèn per mitjà del tracte social i del caliu familiar. De les converses que escolta, d’allò que per ell té valor i interès i a partir del qual fa afirmacions, preguntes o discuteix. En l’àmbit familiar també aprèn hàbits com l’enginy, l’ordre i consideració envers els drets i les idees dels altres i sobretot a subordinar les seves activitats a l’interès general de la casa, rebent les primeres nocions de socialitzadores, ja que mescla coneixement i tracte social, d’aquí neix la necessitat d’una Escola, que porta a terme aquestes funcions en un àmbit molt més complex. L’objectiu de l’escola es fomentar el desenvolupament de l’infant essent el centre de l’aprenentatge no sols coneixements, sinó també viure i aprendre a viure.

L’educació que es rep en l’escola s’encarrega de treure en fora les inquietuds del nen i de dirigir les activitats d’aquest amb un mètode organitzat .

Es important perquè l’educació sigui més satisfactòria, que el nen s’adoni del seu propi impuls per reconèixer els fets, d’aquesta manera s’estimularà el seu propi interès i el mestre l’ajudarà a portar-lo a terme per mitjà de la direcció. Per dur a terme això, Dewey proporcionava als nens experiències que el nen pogués captar de primera mà sobre problemes que afectin les seves pròpies experiències. Tal i com va dir “ la ment no esta realment alliberada mentre no es creu en les condicions que facin necessàries que el nen participi activament en l’anàlisi personal dels seus propis problemes i participi en els mètodes per resoldre’ls al preu de múltiples errors i assajos”

Els impulsos que es donen en el nen a l’escola es poden agrupar en : instints socials, que vindrien a ser les relacions personals i la comunicació;

...