El Show De Truman

EL SHOW DE TRUMAN

L'únic pensament que vaig tindre al acabar de veure la pel·lícula va ser que potser tots tenim el nostre propi Truman Show. I si jo era víctima d'un món paral·lel en el qual controlaven la meva vida les 24 hores del dia? Però seguidament vaig pensar que era del tot impossible. Per això, vaig pensar que el millor seria mirar-ho desde un altre punt de vista.

L'escena que més em va sorprendre va ser quan en Truman intenta escapar del món que el rodeja i embarca en un veler. Poc després xoca amb una paret, i es dona conte que la seva vida ha sigut una mentida des de que va néixer i que està rodejat d'una cúpula que el separa de la vida real.

Bé, doncs m'agradaria centrar-me en aquesta escena. Quan en Truman xoca contra la paret, ningú s'ho imagina, ja que semblava ser una part del cel, uns núvols que estaven lluny, i van resultar ser uns núvols pintats que els podies tocar amb els dits de la mà i que a més a més, hi havia una sortida.

Amb tot això vull dir que, penso que tots tenim els nostres propis reptes, limitacions... Potser tots hem de pujar al nostre vaixell i estar disposats a resistir les tempestes que es presentaran en el camí, per tal d'arribar al teu objectiu. Potser és només qüestió d'arribar i veure que les nostres pitjors enemigues eren només cartró pintat. Potser ens prengui tota la vida arribar però potser sigui part del sentit d'aquesta vida.

I així contínuament, embarcant en un nou vaixell, per aconseguir un nou objectiu, en el qual cada trajecte és únic i singular, potser la mar està calmada o potser hi ha una gran tempesta, pot ser un trajecte del qual mai t'oblidaràs, pot acabar en desgràcia o en felicitat. Però el que és segur, és que poc a poc aniríem superant les nostres debilitats en la manera de ser, en la forma d'actuar, en l'esperit.

M'imagino per un moment passar tota la vida en un mar tempestuós, intentant arribar al final, on està el que volem aconseguir , on nosaltres mateixos ens hem convertit en millors persones. Deu ser molt gratificant morir sabent que ho has aconseguit. Has aconseguit posar-hi valentia, embarcar-te en un repte o un objectiu, amb totes les conseqüències, abandonant a mig camí o tindre forces fins a arribar al final. I quan arribes, has aconseguit la victòria, la teva meta.

I t'omples d'orgull i de satisfacció, pensant que si ho has superat un cop, pots superar-ho mil cops més.

Com en Truman que viu en una closca, en una mentida, però en canvi ell no s'hi dona conte. Està immers en un bucle del qual ningú de la vida real el deixa sortir. Ell no podia trobar sortida a un fet que per ell era totalment real.Però en canvi, quan sospita d'alguna cosa, s'omple de valentia i s'enfronta allò que més pànic

...