L'atletisme

Dossier

Atletisme

L’Atletisme

Què és l’atletisme?

L'atletisme és un esport que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llançaments) i proves combinades (heptatló i decatló) reglamentats per l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme, (IAAF per les seves sigles en anglès).

El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competència, combat o similars.

L'atletisme es un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en l'àmbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pràctica expliquen en part aquest èxit. Els primers vestigis de concursos atlètics es remunten a civilitzacions antigues.

Imatges sobre els orígens de l’atletisme

Els Jocs Olímpics són la prova internacional més coneguda. Se celebren cada quatre anys des de 1896 i l'atletisme és la disciplina més important en ells. Des de 1982, la IAAF és l'organisme encarregat de la reglamentació, i va crear normes per finalitzar amb el període amateur de la disciplina. El primer Campionat del Món d'Atletisme es va organitzar en 1983 i tenen lloc cada dos anys des de 1991.

Bandera Olímpica Logotip IAAF

Una mica d’història

L’atletisme a l’antiguitat

L'atletisme data de milers d'anys enrere, tant que és considera l'esport més antic del planeta. Deixant de banda esports prehistòrics sense regles ni normativa es troben, a Egipte en el segle XV aC. com a referència escrita més antiga una inscripció a una làpida d'Amenofis II, en la que es parla de la cursa a peu. Al mateix temps a la civilització minoica també feia curses, i llançaments com el de javelina i disc.

Posteriorment es van fer els Jocs Olímpics que van iniciar els grecs el 776 aC. Hi ha diverses teories que apunten a l'any 880 aC com a data d'inici dels Jocs Olímpics (per obra del rei de l'Elida, Ifitos, i en honor al déu Zeus), però la primera referència escrita és un llistat de guanyadors del any 776 aC : Kerobos va ser el guanyador d'una cursa de 197,27 metres anomenada stadion.

El 468 aC els Jocs Olímpics van deixar de durar un dia per durar-ne 5, temps durant el qual es feien varies proves com el pugilat, el pentatló, curses o javelina. Durant els 5 dies que durava s'aturaven totes les guerres (entre estats o ciutats gregues), d'això s'anomenava treva olímpica.

Entre el 472 aC, i el 350 aC es van anar modificant alguns conceptes per acabar amb uns jocs olímpics semblants als actuals: el primer dia es dedicava a la celebració del culte de Zeus, el segon dia es duien a terme les carreres individuals i durant la resta de dies la resta de proves. Els estadis d'aquella època, només feien uns 333 metres (unes 300 vares d'aquella època). Els trofeus que aconseguien els atletes eren oferts als seus déus: els atletes no rebien cap premi valuós, com podrien ser joies, or... sinó que només rebien una corona feta amb una branca d'oliva anomenada Kotinos i el reconeixement de ser els més ràpids, els que saltaven més... Els atletes anaven nuus durant tot el període, ja que allò era una representació de la bellesa masculina i intentaven imitar als déus, les dones tenien l'accés prohibit.

Estadi d'Olimpia

Els atletes començaven als 12 anys l'entrenament i la preparació física a la pista. A més hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s'hi contemplava la lluita, boxa, pancraci(una combinació de les dues anteriors), carreres de quadrigues... d'altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llançaments de disc i javelina (en aquestes dues i havia una modalitat de llançament vertical i una altra d'horitzontal), curses de velocitat, salt de llargada...

Al 394 aC ja s'havien disputat 293 Jocs Olímpics, tots ells a la Vall Olimpia.

A Roma es pràctica l'atletisme en dues versions diferents. La primera d'inspiració etrusca (cursors), i la segona és una adaptació de les disciplines gregues (athletae) que són practicades a Roma a partir de 186 aC, i els romans els van continuar. Amb l'arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent interès. L'any 394 dC l'emperador romà Teodosi I el Gran els va abolir perquè eren considerats pagans.[3]

Irlanda organitza entre 632 aC i 1169 jocs que comprenen proves desconegudes pels grecs com salt de perxa, llançament de martell i una forma de cros country. Aquestes disciplines són importades a Escòcia en el segle IV, per la migració de escocesos. Aquests jocs arrelen a terra escocesa i es fan els Highland Games.

Imatges dels Highland Games

L’atletisme des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX

Des del segle XI, les fonts informen de carreres a peu a Anglaterra. L'entusiasme és tal que les autoritats locals reserven un espai dedicat a aquestes competicions en 1154 a Lord. La descripció d'un llançador de pedres figura en els relats de “Havelock el danès” en 1275. Per altra banda, segons els historiadors, el Rei Henri II d'Anglaterra va fer instal•lar uns terrenys d'esport als voltants de Londres per a la pràctica de diferents proves tals com llançament de martell en trineu, llançament de barra i pala, així com jocs de pilota. Al mateix temps, els joves londinencs es desafien a interminables curses a través de la ciutat. El 1834 un grup d'anglesos van decidir els mínims exigibles per participar en determinades proves. Les primeres reunions

...