America latina, a medio camino de la regulacion

AMERICA LLATINA, A MIG CAMÍ DE L'ESTAT REGULADOR

Introducció

Aquest anàlisis crític intenta estudiar l'evolució de la concepció de regulació a llatinoamericà i quan ha estat la seva aplicabilitat. A partir d'una revisió de la literatura, i fent menció especial a la diferència entre l'objecte d'estudi de la visió europea de la llatinoamericana, s'analitzen les diferents concepcions d'Estat i es parteix d'una concepció historicista per entendre l'evolució de l'Estat regulador. En la mateixa línia d'aquest anàlisis històric es fa un revisió de l'estudi de Jordana (2011) "The institutional development latin american regulatory" que divideix a partir de quatre punts: l'origen de l'Estat regulador, l'evolució d'aquests, les característiques i els reptes de futur. Finalment, després de revisar la literatura es dona aplicabilitat a partir de l'exemple de la regulació de Xile des de l'estudi de Antonie Maillet (2011) "Estado regulador o Estado dèbil: análisis multisectorial de un caso pionero.Chile 1990-2010" on s'estableix un anàlissis multisectorial del paper de l'estat en la seva pròpia evolució els últims 20 anys.

Literatura

A diferència dels estudis europeus que centren l'estudi molt més en els actors sorgits de la regulació, el cas d'Amèrica llatina és important ressaltar la concepció de l'Estat^[1]. Des del posicionament marxista que visualitza l'estat com a una eina utilitzada per una classe social en concret,  amb la finalitat de control (Jessop, 2008) fins a la crítica dels neo-institucionalistes, hereus de la tradició webberiana  amb la concepció del buròcrata com a encarnació de l'Estat regulador i solució a l'intervenció política i privada a (Evans, Rueschmeyer, Skocpol, 1985), Amèrica llatina pateix un procés de reforma estatal al llarg de l'últim mig segle que estableix uns nous models que varien a cada país entre l'Estat intervenció, la desregulació o l'Estat regulador. A finals del segle XX, amb els processo de liberalització econòmica i la presència del mercat com a mecanisme regulador comença a imposar-se als països. Tot i l'augment d'aquests "mercat", la presència de l'estat és indispensable per a corregir les externalitats negatives d'aquests i sostenir les bases legals que estableixen el seu funcionament i les interaccions amb els altres actors.

En el cas d'Amèrica llatina, després dels processos d'independència i de les creacions d'unes bases d'Estat sorgeixen la majoria de dictadures (Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai) que s'estableixen al llarg del segle XX (Sipiritto, 1999). La fi d'aquests règims autoritaris suposa també la necessitat de patir  una evolució que redueixi o simplifiqui l'Estat interventor cap a l'eficiència de l'Estat Regulador. Aquest Estat interventor és característic del període històric posterior a la Segona Guerra Mundial i es diferencia amb el regulador en les funcions que realitza i amb els instruments d'intervenció. L'estat passa de ser el proveïdor i prestador dels bens i serveis (posar numero: concepte estat empresa) sense utilitzar intermediaris a ser l'elaboració de les regles d'interacció sense ser l'actor principal que ho proporciona. (Majone, 1997). Tot i així, aquests procés de evolució de l'Estat interventor no és igual per a tots els països. No s'estableix uns paràmetres ni una sortida de l'Estat interventor uniforme per a tots ja que cada país està condicionat per la seva tradició, és a dir el poder de l'Estat, per les diferents pressions internacionals que reben i pels períodes de desregulització com a solució d'aquest llarg període intervencionista (Majone, 1997).

Així doncs la literatura ens mostra com els països llatinoamericans han patit un procés de reforma (posar numero: que no s'ha acabat ja que encara hi ha molta herència del passat) donat per la necessitat sociològica del propi estat per a sobreviure, pel seguit de pressions internacionals sobretot realitzades des dels EEUU i Europa, i finalment per la necessitat social de demanda d'eficàcia i eficiència del propi estat. Per tant, ens trobem davant d'una literatura, que a diferència de l'europea centrada bàsicament en l'anàlisi del sorgiment de les agències de regulació, la seva autonomia i independència dels grups d'interès o actors polítics, a llatinoamericà es centra el nucli d'estudi des d'una visió d'anàlisis històric i evolucionista.

Idees principals del text

l'anàlisi de l'autor es centra bàsicament en l'evolució dels aspectes institucionals de la regulació en llatinoamericà. Parteix de la idea principal de que es dona una transformació dràstica i radical de l'estat regulador als països d'Amèrica llatina tot i fent èmfasi en que abans ja existien unes bases de regulació però estaven estancades en uns models organitzatius anacrònics.  Com ja hem mencionat anteriorment, l'anàlisi es divideix en quatre punts:

- Orígens de l'Estat Regulador: des de l'època colonial que existia part de regulació dels imperis però no és concretament fins a la independència d'aquests països que sorgeix una regulació pública autònoma^[2]. Així doncs amb l'extensió dels mercats, l'aparició de noves elits econòmiques en l'arena política, la creació de reformes polítiques i revisions dels antics codis legals colonials es van aixecar els principis reguladors liberals. L'establiment de juntes^[3] o institucions van suposar un contracte de regulació en el qual les elits econòmiques i socials van participar en la construcció de l'Estat (Muñoz, 1993; nef 2003).        No és fins a partir dels anys 1920 que s'abandonia el model tradicional de dependència de la "regulació de les elits" i s'estén la promoció de la innovació institucional en varies àrees (Spink, 1999)^[4]. Els anys 1940 comença un procés d'agencificaió de l'administració ^[5] (Thurber, 1973) i sorgeix la primera regulació en els mercats ^[6]. Així doncs, l'Estat es va centrar en la professionalització i l'abandonament del model tradicional on la regulació es va difondre modestament a l'ombra de l'Estat desenvolupista i les polítiques distributives.          

- Sorgiment de l'Estat regulador: sorgeix al finals del segle XX en l'època neoliberal  per l'aparició d'un impuls normatiu amb la finalitat de construir un Estat regulador enmig de la liberalització, les privatitzacions i les iniciatives de desregulació. La liberalització va obrir nous mercats i noves necessitats de regulació per estimular els mercats. Aquesta evolució va començar amb obertura de mercats, i va sargir amb la regulació financera, regulació social, ambiental, drets democràtics i amb això l'augment de les institucions reguladores. Aquestes procés va suposar l'autonomia i la delegació de poders polítics a aquestes agències a diferència de la visió tradicional d l'estat. Podem dir doncs, que l'organització colonial per juntes i  superintendències va ajudar a l'adaptació de l'Estat regulador llatinoamericà. Per tant al llarg del segle XX l'existència d'aquest model colonial més la introducció de visions estrangeres van produir la regulació.  

...