El Lèxic En El Futbol

EL LÈXIC EN EL FUTBOL

LLENGUATGES D’ESPECIALITZACIÓ EN CATALÀ

ÍNDEX

1. Introducció ......................................................................................................... 3

2. El llenguatge futbolístic ........................................................................................ 5

2.1 Formació de termes futbolístics ......................................................................... 6

· 2.1.1 Procediments sintàctics ................................................................................ 6

· 2.1.2 Procediments morfològics ............................................................................ 6

· 2.1.3 Procediments semàntics ............................................................................... 7

· 2.1.4 Més metàfores .............................................................................................. 8

3. El llenguatge del futbol en català i la seva evolució ............................................. 10

3.1 El futbol a Catalunya fins a la guerra civil ......................................................... 10

· 3.1.1 Influència football (Anglicismes) .................................................................. 11

3.2 El futbol a Catalunya durant el Franquisme (1939-1975) ................................. 12

3.3 El futbol a Catalunya a partir de l’any 1976 ...................................................... 13

4. Anàlisi de la terminologia futbolística en català ..................................................... 14

4.1 Gol ..................................................................................................................... 14

4.2 Sinònim de gol ................................................................................................... 14

4.3 El cop de pilota .................................................................................................. 15

4.4 Verbs per colpejar la pilota ............................................................................... 15

4.5 Parts del terreny de joc ..................................................................................... 15

5. Vocabulari bàsic en català i castellà .................................................................... 16

6. Vocabulari futbolístic de la A a la Z ..................................................................... 19

7. Bibliografia ......................................................................................................... 40

3

1. INTRODUCCIÓ

Quan se’ns va plantejar el propòsit de realitzar aquesta assignatura, podíem intuir que

l’essència de la matèria estaria en aprofundir en la llengua catalana. Si més no, en els

seus tecnicismes i variants especialitzades. Però en concertar cites amb la tutora,

varem veure que tindríem via lliure per acotar les línies d’un hipotètic treball. Així

doncs, després de parlar-ho amb calma, estàvem d’acord en que si se’ns donava la

oportunitat d’escollir, ens adreçaríem a fer quelcom que ens apassionés. I tant a l’un

con l’altre ens apassiona el futbol. I en ambdós casos podem afirmar que un dia vàrem

decidir cursar aquests estudis per dedicar-nos al periodisme esportiu. I si era parlant

de futbol, encara millor. D’aquí la idea de treure suc a tots els tecnicismes que

s’utilitzen en aquesta temàtica, adobat a més amb una mica d’història i aproximacions.

A més, aquesta iniciativa no naixia perquè sí. Tenia motius i raons de ser.

I és que a l’hora d’asseure davant el televisor a veure un partit de futbol, no tothom

entén de seguida les expressions que fan servir els comentaristes. És una actitud

pròpia dels qui seguim aquest esport habitualment creure que els tecnicismes estan a

l’ordre del dia. Sempre existirà el típic dubte del fora de joc, que genera interrogants

més aviat de concepte, no pas de definició. Però més enllà d’això, sempre és necessari

per a un neòfit una explicació del que és una obertura a banda o un gol olímpic.

Per això aquest treball. Per apropar una mica l’argot futbolístic a l’espectador que no

el domina plenament. Però no només per aquest motiu. Que el futbol tingui avui dia

un llenguatge tan extens és fruit de molts fets.

El futbol i, sobretot els seus seguidors, han estat històricament segmentats en un perfil

que els titllava de fanàtics o poc reflexius. No es pot negar que hi hagi components que

compleixen aquestes característiques. Però són molts els que veuen aquest esport des

d’un punt de vista més acurat. I tot això va en augment en els nostres dies. Poc a poc la

població va entenent que el futbol és molt més que vint-i-dos paios corrent darrere

una pilota. Bill Shankly, mític entrenador del Liverpool, digué en una ocasió una frase

que forma part del ideari popular: “El futbol no és una qüestió de vida o mort. El futbol

és molt més important que això”. Vujadin Boskov, altre preparador que es va fer un

nom en aquest esport, pronuncià en una ocasió allò de “futbol es futbol”. Aquestes

frases, tan plena de virilitat i transcendència una, tan aparentment buida de significat

l’altra, poden obrir moltes interpretacions. Però de ben segur que amb els anys han

guanyat en prestigi, posat que en moments on el joc genera situacions inexplicables,

els periodistes solen recórrer a elles, o a unes altres del mateix estil.

Aquestes frases també amaguen una altre realitat. I ens expliquen que el futbol és més

que un esport. El futbol és història, es passió, es unió de cultures, és un fenomen de

masses i, sovint també és política. I el que resulta molt esperançador per als qui un dia

ens volem dedicar a comunicar el que passa en aquesta disciplina, és que recentment,

en els últims anys, hi ha hagut un moviment important per part de molts periodistes

que han volgut apropar el futbol a una vessant més intel·lectual.

4

Com s’apuntava anteriorment, abans, el que en una reunió parlava de futbol, era

considerat com el que tenia poc interessant a dir. Diferent al que passa avui en dia.

José Luis Rodríguez Zapatero, per exemple, va declarar al llibre Yo soy Español del

periodista esportiu Orfeo Suárez, que en moltes cimeres amb caps d’Estat, la primera

qüestió sobre la qual li preguntaven era la selecció espanyola. Zapatero, que tot i haver

reconegut ser aficionat del Barça, també ha dit sempre que el que li agrada és el

bàsquet, explica més endavant, entre rialles i admiració, com va haver d’aprendre de

cop i volta els ets i uts de l’actualitat futbolística per a tenir quelcom a dir als seus

poderosos interlocutors.

Evidentment, a aquesta situació no s’ha arribat de la nit al dia. Una de les primeres

personalitats –ens atreviríem a dir a que la primera- relacionades amb em món de la

cultura que va llançar-se a parlar de futbol, i no amb poc èxit, fou el famós escriptor

Manuel Vázquez Montalbán. De fet, el seu fill va recollir, després de la mort de

Montalbán, un seguit d’articles i de relats en un llibre que es va convertir en un

supervendes. El llibre portava per títol: Fútbol: una religión en busca de un Dios.

Després d’aquesta petita divagació, i centrant-nos en el llenguatge futbolístic en

llengua catalana, veurem en aquest treball que tot respon a una lògica. De fet, tot s’ha

anat forjant en base a préstecs per part d’altres llengües –sobretot l’anglès-, de

curiositats i de l’aportació que han fet professionals de la comunicació, sent Joaquim

Maria Puyal el més important i conegut, principalment perquè va ser el primer que va

narrar un partit per la ràdio en català.

5

2. EL LLENGUATGE FUTBOLÍSTIC

Tal com passa en molts àmbits dels sectors professionals, el món del futbol, en concret

el que utilitza el periodisme esportiu per explicar-lo, es caracteritza per tenir un

llenguatge especialitzat, utilitzat només per parlar d’aquest esport i conegut més o

menys directament per jugadors, aficionats, directius, periodistes, etc.

El fet que el futbol sigui l’esport més seguit al nostre país, i en bona part d’Europa, fa

que el seu llenguatge específic sigui conegut per un gran nombre de persones.

Així, el llenguatge futbolístic especialitzat és aquell que incorpora els termes tècnics i

tàctics del món del futbol, que és utilitzat de manera oral o escrita, expressat de forma

espontània i totalment expressiu per tal d’aconseguir explicar amb la màxima precisió

el que passa sobre el terreny de joc.

Com hem comentat, tot i poder ser considerat un llenguatge tècnic (utilitzat

teòricament en un àmbit reduït) és utilitzat per un gran nombre de persones, a causa

de la popularitat de la qual gaudeix, fins al punt que una gran quantitat de termes i

expressions han passat a formar part del llenguatge prop de la vida quotidiana,

perdent d’aquesta manera el seu significat futbolístic:

estar en orsai o quedar-se fora de joc,

passar-se la pilota l’un a l’altre,

guanyar

...