El casamiento como ritual de paso.

EL CASAMIENT

RITUALS DE PAS

[pic 1]

Laia Iglesias Torres

NIU 1430956

Història de la comunicació

Aquest treball es centrarà en explicar i diferenciar els rituals matrimonials més diferents o extranys als que ja són sabuts i practicats actualment a la nostra societat. És per aixó que es tractaran temes genèrics com la ritualització màgica de tots els matrimonis relacionats amb diferents religions, o per exemple la utilització de símbols de unió o de bona sort com ara els anells, corones de flors o l’arroç que es tira als nuvis. També s’explicaràn diversos casos dels rituals matrimonials que s’allunyen més de la religió cristiana, tal com els rituals joeus o hinduus.

Pràcticament tot el que esdevé entorn del ritual del matrimoni està dotat d'un halo de màgia quan no de superstició, un exemple d'això ho veiem en l'establiment de la data de les noces. Entre els budistes existeix el costum d'establir un estudi astrològic que determini amb claredat els dies en què les energies còsmiques beneiran millor la unió. En diverses tribus de Polinèsia veiem que l'establiment de la data adequada és a càrrec del xaman o bruixot que és l'encarregat de consultar als esperits dels avantpassats per al moment precís.

Hem de contemplar el matrimoni com un ritual d'unió en el qual les energies de les famílies i també dels avantpassats s'apropen i quedaran foses i unides per a tota la vida a partir de la fertilització de la unió amb els fills, per això l'organització de les noces no pot ni ha d'improvisar-se. Totes les parts afectades en unes noces han d'assegurar-se que gens fallarà a última hora, i no estem parlant precisament de qüestions de protocol. Entorn d'aquesta “seguretat” veiem que tant abans com durant o després de la cerimònia se succeeixen similituts rituals.

LA SIMBOLOGÍA MÀGICA DELS CASAMENTS

El ritual més conegut del matrimoni és la cerimònia en si, la qual cosa cridem vulgarment noces. Es tracta d'una comunió alhora que una forma de practicar una mort ritual. Les noces genera una dissolució o trencament familiar per generar amb això una nova aliança, per tant parlem d'una mort i una resurrecció. Es creu que bona part de la tradició del lliurament de regals i de l'establiment de dots es deu no al fet de complimentar, sinó al de compensar la pèrdua d'un membre per part de cadascuna de les famílies. Al marge per descomptat que entre els regals del dot, sempre se suposa que existeix algun present dotat de caràcter màgic.

Dèiem que el matrimoni és un ritual de ruptura alhora que d'unió. Certament tant el nuvi com la núvia deixaran de pertànyer en exclusiva a la seva família. Segons la tradició on ens trobem, la núvia passarà a ser part del marit, de la família d'est o a l'inrevés. He aquí la ruptura. Clar que després tot quedarà en res ja que s'establirà una nova unió familiar i el més normal serà que l'energia dels dos clans, grups tribals o famílies quedin no només units sinó incrementats. Aquest increment serà encara més notable quan neixin els fills que seran els veritables artífexs de la simbiosi energètica que representa la unió familiar. La ruptura o la mort que representa el matrimoni hem de veure-ho com un ritual de pas. Dues persones o dues individualitats passaran a compartir la seva vida amb una altra persona i d'aquesta forma “moriran” com a individus que tenien una vinculació anterior per renéixer, amb les noces una nova condició social. Hi ha un altre aspecte a ressaltar i és que el fet d'haver celebrat la cerimònia de les noces atorgarà la potestat de poder engendrar fills, és a dir, després de la mutació que significarà el ritual del matrimoni gaudiran d'un nou poder: el de la fecundació i la fertilitat.

Hi ha un últim aspecte que hem de ressenyar en el que al matrimoni es refereix, i és tot el relatiu al segell de la cerimònia, ja sigui mitjançant un intercanvi d'armes, anells, flors, elements d'aixovar familiar, etc. A través d'aquesta acció és quan es produeix el segellat definitiu de la unió, des d'aquest moment els *contrayentes formen part d'una nova entitat.

Mereix la pena que ens fixem en la simbologia dels anells, un dels elements més populars i utilitzats en totes les cultures. Els anells representen el cicle de la vida i la mort, el principi i la fi de totes les coses, la roda de l'etern esdevenir dels esdeveniments. Però també, com succeïa amb el cercle cerimonial en màgia, representa el terreny del sagrat.

Per descomptat després de la celebració del ritual ens trobarem amb l'arribada de les cerimònies rituals vinculades amb l'alimentació. Els banquets cerimonials, són esment a part no només en les noces, sinó també en totes les cultures en general. De fet en aquest cas ja no estem parlant d'un ritu de pas sinó d'un de caràcter social. El banquet és la màxima expressió de *confraternización i d'unió entre les persones, tant és així que ho veurem en naixements, noces, després de rituals fúnebres, en els rituals de coronació, etc.

Els més rellevant del ritual gastronòmic que és el banquet és que pretén reforçar l'energia del conjunt. En el cas dels banquets de noces, la finalitat és que la famílies puguin ostentar el poder econòmic o material que posseeixen, però també el màgic, d'aquí els aliments, lluny de ser encarregats en un restaurant com fem en l'actualitat, hauran de ser cuinats per persones molt reunides a la cerimònia. Hauran de ser els millors i més selector *manjares i des d'un punt de vista litúrgic alhora que màgic i per tant gastronòmic. Si les noces ha anat bé i les cerimònies s'han desenvolupat amb total normalitat deixant de costat als esperits dolents, no es pot permetre que en les celebracions (que en alguns casos duren diversos dies i fins i tot setmanes) l'harmonia acabi trencada en una àgape per ofendre als esperits familiars. Per això no és d'estranyar que fins i tot els bruixots o sacerdots de les tribus siguin els encarregats de cuinar alguns dels plats més màgics que se serviran durant la festa.

LA RELACIÓ ENTRE ELS RITUALS MATRIMONIALS I L’ARROÇ

Seguim amb els costums curiosos. Avui dia llancem arròs sobre la parella de jovençans i creiem que en fer-ho els estem desitjant fertilitat i bona sort. Doncs sí, certament és així, però el que no sap,us és que executem una antiga cerimònia oriental que tenia per objecte espantar el nefast ja que als esperits els molestava i irritava i els deixava sense poder la presència de l'arròs.

La tradició exigia que un sacerdot al costat d'un representant de cadascuna de la famílies acudissin a ritualitzar arròs que si pot ser havien de recol·lectar directament. Una vegada recollit l'arròs havia de ser purificat amb la sang dels presents els qui al seu torn invocaven als seus avantpassats per obtenir així la protecció. Aquest arròs preparat en cerimònia seria després llançat sobre els nuvis, abans i després de contreure matrimoni, pels mateixos que la nit anterior a les noces ho havien ritualitzat.

...