Trabajo social individual.

[pic 1][pic 2]

ÍNDEX

1. Casos individuals
2. Casos grupals
3. Casos comunitaris

1. EL TREBALL SOCIAL INDIVIDUAL.

EL CAS DE  LA MARÍA

“Primer, es concerta una entrevista amb la María i el treballador social del Centre Cívic del seu barri, a través del personal administratiu. La demanda inicial és econòmica, per pagar el lloguer.”

Segons la teoria del treball social individual, la persona que necessita ajuda ha d’anar al centre on es troba el treballador/a social per sol·licitar l’ajuda. Majoritàriament, les persones que van a demanar l’ ajuda ho fan per motius materials, com per exemple la paga del lloguer. La porta d’entrada del client és responsabilitat de tots els professionals del centre.

Primerament, és realitza la acollida de la persona afectada que pot ser de forma humanitària,o mitjançant un sistema telefònic (administració, secretaria...). El treballador/a social en aquesta fase ha de fer sentir al client còmode, dins un espai simple i no burocràtic.

“Després de les primeres entrevistes, el treballador social realitza un diagnòstic social en el que estableix què la María és una dona amb capacitats personals i laborals positives què poden permetre-la una ràpida autonomia del nucli de convivència, afavorint així la seva independència i millorant, d’aquesta manera, la seva situació familiar.”

El treballador/a social, un cop ha acollit a la persona afectada, realitza diverses entrevistes (obertes i flexibles) per arribar a conèixer i entendre la situació en la qual es troba la persona, i alhora, el motiu pel qual s’ha arribat a aquesta situació. Durant l’entrevista, no s’ha de donar la sensació a la persona entrevistada què es vol obtenir informació de la seva vida, sinó que l’objectiu principal és aconseguir establir un vincle de confiança entre aquesta i el professional.

Un cop realitzat el procés d’entrevista, es realitza un diagnòstic ( també anomenat pronòstic) on s’escriuen les conclusions de la informació obtinguda a l’ entrevista, realitzant una valoració objectiva. En el diagnòstic s’anoten diverses dades del client: la relació que manté amb la família i si compta amb algun recolzament familiar, que espera de la vida, els seus hobbies, quins valors considera que té, les condicions del seu habitatge, les seves habilitats, hàbits... Aquest diagnòstic es va modificant al llarg del procés d’acompanyament de la persona afectada.

“Un cop realitzat el diagnòstic, la María i el professional és plantegen els diversos objectius:

• Proposar una ajuda econòmica pel lloguer de la vivenda, amb l’objectiu d’aconseguir la emancipació del nucli familiar.
• Respectar el ritme de la intervenció que María requereix.
• Enfortir la relació de ajuda entre el treballador social i María amb el fi d’establir les bases per una futura intervenció familiar
• Treballar la inserció laboral orientades cap la formació ocupacional i el manteniment dels hàbits laborals.”

Seguidament, després de realitzar el diagnòstic, es fixen els objectius que es volen aconseguir. Per fixar aquests objectius, primerament, s’han d’identificar quins aspectes de la família cal millorar i ordenar-los per ordre d’importància. També, s’han de conèixer els recursos què obtenim i la intensitat d’ajudar. Un cop assolits aquests criteris es fixen els objectius, ordenats per ordre d’importància i adquisició a curt, mitjà i llarg termini.

Una vegada establerts els objectius, aquests es comparteixen amb el client i aquest decideix si vol portar-los a terme o no. Si decideix portar-los a terme, tant el professional com el client han de tenir un compromís amb els objectius.

“El treballador social li va proposar a María que es posés en contacte  amb el psicòleg de la escola infantil per valorar conjuntament la gravetat de la situació i el recolzament què pot prestar des de la seva labor d’acompanyament.”

A vegades, el treballador/a social pot demanar l’ajuda per un altre professional mitjançant un procés de coordinació que pot ser: intern (ajuda d’un professional de la mateixa empresa) o extern (ajuda d’un professional d’una empresa diferent).

“Al llarg de tot el procés, els treballadors socials, acompanyem a María per donar-li suport en la seva dinàmica del curs, els seus aprenentatges, les relacions que estableix,etc. L’acompanyament continu tracta de recordar i mantenir en la mesura possible les seves capacitats i incorporar aquestes al restabliment de les relacions de la família.”

El treballador/a social realitza mitjançant la acollida, el diagnòstic, la fixació dels objectius i l’execució( valoració pròpia del treball realitzat) un procés d’acompanyament cap a la persona afectada, ja que considera que aquesta persona no pot sortir de la situació en la qual es troba, sola i sense rebre ajuda.

El rol del treballador/a social al llarg del procés és de: receptor de problemes ( a vegades amb labor administrativa), orientador per la gent que vol resoldre els seus problemes, gestor (intermediari entre usuaris i institucions), proveïdor de serveis, consejer, i a vegades fins i tot terapèutic. A més, per poder afrontar diverses situacions, utilitza diverses actituds professionals: empatia, creativitat, improvisació, racionalitat, espontaneïtat, flexibilitat, rigor metodològic, tecnicisme, paciència...

1. EL TREBALL SOCIAL GRUPAL.                                                   EL CAS DE LES DONES GITANES

“El treballador/a social decideix formar un grup de dones gitanes amb la intenció de capacitar-les en diversos aspectes bàsics relacionats amb la salut, escolarització dels fills, planificació familiar, hàbits alimentaris...”

El treballador/a social decideix el conjunt de persones que han de formar part del grup, que sol ser com a màxim de 12 persones. El grup es forma amb la intenció d’ajudar als individus a millorar el seu funcionament social a través d’experiències constructives tractades al grup, i alhora, a enfrontar-se als seus problemes socials, de una forma afectiva. Aquests grups, es formen quan el problema no pot ser solucionat de manera individual. A vegades, el treball en grup no soluciona el problema, però ajuda  a millorar la vida de la persona afectada.

Els motius per formar un grup poden ser d’aïllament, canviï de rols i creences de les persones... Davant d’aquestes situacions, l’objectiu del treball en grup, és crear un vincle entre les persones, de manera que, estableixin relacions entre elles. D’aquesta manera, cada individu què forma part del grup, rep ajuda, dóna ajuda i no es sent sol davant la seva situació. Per tant, l’individu, per primer vegada, és sent acceptat per la societat.

A l’hora de formar el grup s’apliquen diversos criteris: l’horari ha de ser adequat per les persones, la sala ha de ser adequada a l’activitat a realitzar, qui dirigirà el grup i els objectius, tant específics com generals, s’han d’aconseguir.

“En aquest cas, l’objectiu fonamental és iniciar un procés de canvi en les participacions, partint del anàlisis del seu propi context de vida, que els permetrà una millora activa en la integració social.

Els objectius específics són:

• Afavorir la participació activa de les dones en el funcionament del grup.
• Desenvolupar un clima de tolerància, comprensió i respecte entre els membres del grup.
• Potenciar l’ anàlisis i la reflexió individual del propi context social.
• Afavorir actituds de millora personal,familiar i social.”

Seguidament, comença el procés dins el grup:

Durant les primeres sessions del grup, cada membre del grup, es presenta i explica la seva situació a la resta de persones del grup, com per exemple, el seu nom, amb quin viuen, la seva afició, desig...  

...