Càncer De Pulmó

Índex

Descripció 2

Història 3

Tipus 4

Símptomes 6

Tractament 7

Prevenció 9

Descripció

El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement maligne de cèl•lules del tracte respiratori, en particular el teixit pulmonar, i un dels tipus de càncer més freqüents a nivell mundial. Acostuma a originar-se a partir de cèl•lules epitelials, i pot derivar en metàstasi i infiltració a altres teixits del cos. S'exclou del càncer de pulmó metàstasis al pulmó que provenen d'altres parts del cos. És el tumor maligne més letal i causa 3 milions de morts anuals a tot el món.

El diagnòstic primerenc del càncer de pulmó és el principal condicionant per a l'èxit del seu tractament. En estats primerencs, el càncer pot, en el 20% dels casos, ser tractat mitjançant resecció quirúrgica amb èxit de curació. Tanmateix, degut a la seva virulència i a la dificultat per a la seva detecció precoç, en la majoria dels casos de diagnòstic ja hi està havent metàstasi; el càncer de pulmó presenta, juntament amb el càncer de fetge, pàncrees i esòfag, els pitjors pronòstics, amb una esperança de vida mitjana d'aproximadament 8 mesos.

La causa més comú de càncer de pulmó és el tabaquisme. El primer en descobrir relació entre el tabac i aquest tipus de càncer fou l'alemany Fritz Lickint, la qual cosa va iniciar un moviment antitabac al Tercer Reich. Més tard, Sir Austin Bradford-Hill demostrà una correlació entre fumar i el càncer de pulmó, sent el 95% de pacients amb càncer de pulmó fumadors i ex fumadors. En les persones no fumadores, l'aparició del càncer de pulmó és resultat d'una combinació de factors genètics, exposició al gas radó, asbest, i contaminació atmosfèrica, incloent fum secundari (fumadors passius).

El càncer de pulmó és una de les malalties més greus i un dels càncers amb major incidència en l'ésser humà, responsable dels majors indicis de mortalitat oncològica a escala mundial. És la primera causa de mortalitat per càncer en l'home i la tercera de la dona, després del càncer de còlon i de mama, causant més d'un milió de morts cada any en el món sencer. Al Regne Unit (2004) i als Estats Units (2006) representa la primera causa de mort per càncer en homes i dones. A Espanya són diagnosticats anualment uns 20.000 casos, el qual representa el 18,4% dels tumors entre els homes i el 3,2% entre les dones.

Història

El càncer de pulmó era molt poc freqüent abans de la difusió de l'hàbit tabàquic i, almenys fins 1791 amb els informes de John Hill, no era considerada com una entitat patològica de importància. No va ser fins 1819 quan es van publicar les característiques ressaltants del càncer de pulmó, una malaltia que per llavors resultava difícil distingir de la tuberculosi. Al 1878 les troballes malignes de pulmó representaven només l'1% dels càncers observats durant autòpsies. La xifra es va elevar a un 10-15% en la primera part del segle XX. Fins 1912 només es comptava amb 374 casos publicats a la literatura mèdica sobre el càncer de pulmó. En 1926, el càncer pulmonar de cèl•lules petites va ser reconegut per primera vegada com una entitat de malaltia maligna, diferent a tots els altres tipus de càncer pulmonar. En revisar aquests estudis es demostra un augment en la incidència de càncer de pulmó durant les autòpsies d'un 0,3% en 1852 a un 5,66% el 1952.

El metge alemany Fritz Lickint reportar el 1929 la primera prova estadística que relacionava el càncer de pulmó amb el consum de cigarretes.

La connexió amb el radó va ser reconeguda per primera vegada en la regió de les Monts Metàl•lics al voltant de Schneeberg. La presència de grans quantitats d'urani i radi va donar lloc a una intensa i contínua exposició al radó, un gas radioactiu amb propietats cancerígenes. Els miners van desenvolupar una quantitat desproporcionada de malalties pulmonars que, en fer un seguiment epidemiològic, va comportar en 1870 al descobriment de certs trastorns variats i per llavors no reportats, que coincidien amb les característiques, descrites anys després, del càncer de pulmó. S'estima que al voltant del 75% d'aquests miners van morir de càncer de pulmó.

La primera operació amb èxit de pneumonectomia (extirpació quirúrgica total o parcial d'un o tots dos pulmons) per al carcinoma de pulmó es va fer el 5 d'abril de 1933. La radioteràpia en els casos de cures pal•liatives s'ha utilitzat des dels anys 1940, mentre que la radioteràpia radical (un intent de radiació a dosis més altes) es va començar a utilitzar des de la dècada de 1950 d'ara endavant com terapèutica en persones amb càncer de pulmó, però sense indicació de cirurgia. El 1997 la radioteràpia accelerada i contínua va suplantar la radioteràpia convencional radical per a una neoplàsia pulmonar. En quant al càncer de pulmó de cèl•lules petites, els abordatges quirúrgics inicials en 1960 i la radioteràpia radical van donar resultats decebedors. Els règims de quimioteràpia satisfactòria no es van desenvolupar fins a la dècada de 1970.

Tipus

La gran majoria dels tipus de càncer de pulmó són carcinomes, és a dir, tumors malignes que neixen de cèl•lules epitelials. Hi ha dues formes de carcinoma pulmonar, caracteritzats per la grandària i aparença de les cèl•lules malignes vistes sota un microscopi: els tumors de cèl•lules no-petites (80,4%) i els de cèl•lules petites (16,8%).

Càncer pulmonar de cèl•lules no-petites (NSCLC)

Els carcinomes pulmonars de cèl•lules no-petites s'agrupen perquè el seu pronòstic i tractament són molt similars. Hi ha tres subtipus principals:

-Carcinoma de cèl•lules escamoses: Representen prop d’un 31% de tots els carcinomes de pulmó. En general, comença prop d'un bronqui central. Comunament es veu necrosi i cavitació al centre del tumor. Aquells tumors de cèl•lules escamoses ben diferenciades sovint creixen més lentament que els altres tipus de càncer.

-Adenocarcinomes: Representen un 29,4% de tots els tipus de càncer de pulmó. En general s'originen al teixit pulmonar perifèric. La majoria dels casos d'adenocarcinoma de pulmó estan associats a l'hàbit de fumar cigarrets

...