Dades Sector Agrícola Català

Principals produccions agroforestals i pesqueres. Distribució de les superfícies de conreu i les produccions agrícoles, ramaderes i produccions ramaders. Distribució de les superfícies forestals, espècies i produccions. Modalitats de pesca i captures.

1. DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE

1.1. Distribució general

1.2. Terres de conreus

1.2.1. Distribució per demarcacions

1.2.2. Superfícies i produccions agrícoles

1.2.3. Cereals per a gra

1.2.4. Conreus farratgers

1.2.5. Hortalisses

1.2.6. Lleguminoses

1.2.7. Conreus industrials

1.2.8. Altres herbacis

1.2.9. Fruita fresca

1.2.10. Fruita seca

1.2.11. Vinya

1.2.12. Cítrics

1.2.13. Olivera

1.2.14. Altres llenyosos i vivers

2. RAMADERIA

2.1. Censos i distribució geogràfica

2.1.1. Porcí

2.1.2. Boví

2.1.3. Oví

2.1.4. Cabrum

2.1.5. Aviram

2.1.6. Conills

2.2. Produccions

3. DISTRIBUCIÓ DE LES SUPERFÍCIES FORESTALS, ESPÈCIES I PRODUCCIONS

3.1. Distribució

3.2. Espècies

3.3. Produccions forestals

3.3.1. Fusta

3.3.2. Llenya

3.3.3. Suro

4. MODALITATS DE PESCA I CAPTURES

4.1. Modalitats de pesca

4.2. Captures. Volum i espècies.

4.3. Aqüicultura

5. BIBLIOGRAFIA

6. WEBGRAFIA

1. DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE

1.1. Distribució general

L’aprofitament agrari de la superfície de Catalunya està condicionat per factors físics (orografia, sòl i clima), per la disponibilitat d’aigua, per la pressió demogràfica i urbanística sobre el territori i per les diferents orientacions de les polítiques regionals i sectorials (PAC). Catalunya és eminentment forestal, més de la meitat del territori (62%) és superfície forestal, que no vol dir que siguin boscos. La llei forestal de Catalunya 6/1988 considera terreny forestal o superfície forestal tot aquell que no és agrícola, ni urbà, ni xarxa viària. És per tant una definició molt amplia i poc concreta ja que algunes estadístiques inclouen també com superfície forestal les aigües continentals. En el cas de l’estadística de distribució d’usos del sòl del DAR, es considera superfície forestal la suma de boscos, bosquines i altra vegetació, sense incloure les aigües continentals (estan dins del grup d’àrees sense vegetació). Pel que fa a la resta del territori, les terres de conreu representen el 28% del territori, la superfície urbanitzada i infraestructures el 6% i les àrees sense vegetació el 4%.

Font: DAR.

Bosc: tot terreny poblat per arbres. Bosquines: màquies, garrigues, arbust, matollars i situacions de transit entre bosc i matollar. Altra vegetació: prats, pastures, vegetació zones humides, erms pasturats. Àrees sense vegetació: sòls nus roquissars, escarpaments, llacs, embassaments i rius. Conreus: terrenys sembrats, plantacions d’espècies anuals o plurianuals, sempre amb forta intervenció humana (cultius herbacis, llenyosos i guarets). Territori urbanitzat i infraestructures: nuclis urbans, zones industrials i comercials, infraestructura viària.

1.2. Terres de conreus

1.2.1. Distribució per demarcacions

Lleida és amb diferència la demarcació amb més superfície de terres de conreu, amb 399 milers ha representa el 43% la superfície conreable de Catalunya. En canvi, si s’analitza en termes relatius, Tarragona és la que dedica, percentualment, més superfície del seu territori a l’agricultura. Per contra, Girona és la demarcació amb menys superfície conreable (12%).

Terres de conreu % terres de conreu dins la demarcació

ha %

Barcelona 141.902 16% 18%

Girona 106.524 12% 18%

Lleida 398.977 43% 33%

Tarragona 260.189 29% 41%

La incidència del regadiu a Catalunya és relativament petita, només el 29% de les terres de conreu són en regadiu (263 milers ha) i el 71% restant en secà (644 milers ha). Predomina el reg per gravetat, més de tres quartes parts de la superfície regable es per reg tradicional. En els darrers vuit anys la superfície en regadiu ha crescut un 4% i des del Departament s’està impulsant la modernització de regadius ja existents. En termes relatius Catalunya té més superfície regable que l’Estat Espanyol, ja que en aquest les terres en regadiu només representen el 14%.

Destaca Lleida per sobre les altres demarcacions ja que representa casi el 58% (152.795 ha) de la superfície de regadiu de Catalunya. Per comarques és diferencien dos grans zones, Plana de Lleida i Delta de l’Ebre. Les cinc comarques amb més superfície en regadiu són: Pla d’Urgell (10%), Noguera (10%), Montsià (7%), Baix Ebre (7%) i Urgell (6%). Altres zones importats són l’Empordà i l’Alt Camp.

Per grans grups de conreus, el herbacis són el que més superfície ocupen, representen el 61% de les terres conreables. El conreu predominant és el dels cereals (38,25%), seguit dels farratges (12,6%). La superfície ocupada pels conreus llenyosos representa el 39% i el conreu amb més superfície és l’olivera (13,8%). El segueixen la fruita seca (9%), la vinya (7%) i la fruita fresca (6%).

1.2.2. Superfícies i produccions agrícoles

(1) A l’enllaç següent es poden consultar les dades provisionals de l’any 2007. No s’han agafat aquestes dades per desenvolupar el tema perquè la informació d’alguns conreus i la distribució secà/regadiu i per comarques del 2007 encara no està disponible. Gabinet Tècnic preveu tenir les dades definitives del 2007 cap al mes de juny.

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=6543361d78b24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6543361d78b24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

1.2.3. Cereals per a gra

A Catalunya es conreen 347.000 ha de cereals, de les quals tres quartes parts es troben en secà. Destaca en primer lloc l’ordi (181.200 ha i 400.300 milers de Tn), seguit del blat (76.000 ha i 200.000 Tn) i el blat de moro (36.000 ha i 344.000 Tn).

El cereals es concentren majoritàriament a la província de Lleida (53%). Les comarques amb major superfície són: Noguera (14%), Segarra (12%), Urgell (8%) i Segrià (7%). Aquestes quatre comarques representen el 41% de la superfície.

El conreu de l’arròs es localitza principalment a la zona del Delta de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià) i una mica (4%) a la zona de Pals (Baix Empordà). La superfície total conreada és d’unes 22.000 ha i la producció d’unes 135.000 Tn.

A l’enllaç següent es pot descarregar el mapa de distribució de les superfícies de cereals: http://www.gencat.net/darp/c/dades/eag/ceag03.htm

1.2.4. Conreus farratgers

La superfície cultivada de farratges a Catalunya és de 115.000 ha i la producció 3.032 milers de Tn en verd. El 95% de la superfície es recol•lecta i la resta es pastura. En conjunt, un 62% es cultiva en secà i un 38% en regadiu. L’alfals és amb diferència el principal conreu farratger (43.000 ha i 1.854 milers de Tn en verd). El 64% de la producció es destina a deshidratació, la resta és fenifica (28%), s’ensitja (11%) o es consumeix en verd (5%). Altres conreus farratgers importants són: cereals d’hivern per a farratges (23.000 ha i 302.000 Tn en verd), praderes polifites (12.300 ha i 185.000 Tn en verd), raigràs (8.400 ha i 199.000 Tn en verd) i blat de moro farratger (7.200 ha i 199.000 Tn en verd). Els cereals d’hivern i el blat de moro farratger es destinen majoritàriament a ensitjar, 61% i 85% de la producció respectivament. Les praderes polititzes es destina meitat a consum en verd i meitat a fenificar i el raigràs meitat a consum en verd i meitat a ensitjar.

La superfície de farratges es concentra a les zones amb forta presència de remugants. Per demarcació destaquen Lleida (52%) i Girona (26%) i per comarques:

- Segrià (12%) - Pla d’Urgell (8%)

- Noguera (11%) - Alt Empordà (7%)

- Osona (11%) - Baix Empordà (6%)

Aquestes sis comarques representen més del 50% de la superfície total. Les comarques amb major superfície d’alfals són el Segrià, Pla d’Urgell i Baix Empordà. Pel que fa al Blat de moro farratger les més importants són Osona i Garrotxa.

Mapa distribució superfície: http://www20.gencat.cat/docs/DAR/Documents/Arxius/farratge%202006.pdf

1.2.5. Hortalisses

...