Desenvolupament sexual

                                                                        Paula Zapata Pagan

Desenvolupament cognitiu i motor

UF3: INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU

El desenvolupament cognitiu i la intel·ligència

• El desenvolupament cognitiu fa referència a l’evolució de les funcions i les facultats intel·lectuals de la persona.
• La intel·ligència es pot definir com la capacitat que té una persona per memoritzar, comprendre, raonar, resoldre problemes, desenvolupar un llenguatge i/o crear.

Desenvolupament cognitiu en els infants:

• Desenvolupament cognitiu de 0 a 2 anys → abans de l’aparició del llenguatge. Coincideix amb l’Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu
• Desenvolupament cognitiu de 2 a 6-7 anys, és a dir, a partir del moment en què la funció simbòlica es manifesta a través del llenguatge. Coincideix amb l’Estadi 2. Intel·ligència preoperatòria.

TEORIES EXPLICATIVES

El conductisme → parteix del principi segons el qual l’ésser humà té una conducta determinada perquè prèviament algú o alguna cosa externs la hi han provocat.

El conductisme es concentra en dues formulacions:

• El condicionament clàssic → John B. Watson → Tota resposta es deu a un estímul i a tot estímul el segueix una resposta. (Associació)

Hi ha dos tipus d’estímuls:

• Estímul condicionat → Resposta condicionada a causa de d’un estímul neutre que fa que una persona associa l’estímul a l’estímul neutre.
• Estímul incondicionat → Resposta incondicionada. Es dona un estímul i té una resposta natural, no hi ha un estímul neutre que condicioni tant l’estímul com la resposta.

• El condicionament operant o instrumental → B. Frederic Skinner → Un organisme, davant d’una situació, pot tenir diferents reaccions o emetre diferents respostes. El desenvolupament és el procés d’acumulació d’experiències que, reforçades positivament o negativament, determinen la conducta d’un individu. (premi/càstig)

• Reforç negatiu → tendirà a evitar-se.
• Reforç positiu → tendirà a repetir-se.

L'aprenentatge social o per observació→ A. Bandura → Les conductes s’aprenen sense necessitat de dur-les a terme, sinó, simplement, a través de l’observació.

• A més, les accions poden ser reforçades a través de premis i càstigs.
• Processos interns que cal tenir en compte:

• L’atenció als models i situacions.
• La memòria per retenir el que s’observa.
• La imitació o reproducció d’una conducta observada.
• La motivació que empeny a executar la conducta.

Teories de processament de la informació → Gagné → El desenvolupament és el procés d’aprenentatge que adquireix l’individu a través de:[pic 1]

• La recepció d’informació (estímuls).
• L’emmagatzematge.
• La recuperació per donar respostes.

• Memòria a curt termini → oblides molt ràpid

la informació.

• Memòria a mig termini → recordes el més important.
• Memòria a llarg termini → amb la pràctica i repetició

recordes tota la informació.

TEORIES DE DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE

L’aportació de Vygotski → Interaccionisme social (aprenentatge de fora a dins)

• L’infant, per actuar necessita d’uns instruments o mediacions que altres persones li proporcionen i que poden ser:

• Materials → recolzen l’aprenentatge
• Psicològics

• L’aprenentatge es facilita mitjançant la mediació d’altra persona si s’ opera en zona de desenvolupament pròxim.

• Zona de desenvolupament potencial → El que una persona pot ajudar a fer amb l’ajuda d’altres persones. Allò que l’infant pot fer amb l’ajuda d’altres en un moment determinat. Exemple: Nedar
• Zona de desenvolupament real → Tot allò que és capaç de fer l’infant per si sol en un moment determinat. Exemple: Camina, té força d’autonomia, ja s’ha banyat i per tant juga amb l’aigua.
• Zona de desenvolupament pròxim → (distància entre la ZDP i ZDR) Situacions d’educació i aprenentatge. Interacció i ús d’instruments materials (suro, xurros, en el cas de nedar) o psicològics (donar ànims i motivació). Actuació perquè es produeixi l'aprenentatge i ensenyament, allò al que se l’ajuda acabi fent-ho ell sol.

• Quan ja sàpiga nedar per si sol, tornarem al punt de partida ZDR (control total: crol, papallona, braça…).
• L'aprenentatge segons Vygotski és la zona entre la ZDP i ZDR.
• Paper que té l'educador/a en el procés d’aprenentatge → bastida (al principi cal suport, poc a poc es va retirant).

Teoria de l'aprenentatge per descobriment (experimentació) → Jerome S. Bruner

• Els infants han de construir el seu coneixement a través del descobriment.
• Atorga molta importància a la manera com es planteja la resolució de problemes, que ha de ser motivadora.
• L’important són les estructures que es van formant a través del procés d'aprenentatge i que permeten l’acomodació de noves informacions.
• L’educador haurà de conciliar diferents elements per a que es doni l’aprenentatge:

• Predisposició de l’infant.
• Manera com es transmet el coneixement.
• Ordre de dificultat.
• Tipus d’esforç.
• Ritme individual

Teoria del desenvolupament i l’aprenentatge → Ausubel (constructivista)

L'aprenentatge significatiu → útils, significatius…

Es fonamenta en la incorporació de nous continguts de manera significativa a l’estructura cognitiva de l’alumne, relacionant-los amb els que ja posseeix.

Estructuració de les diferents maneres de aprenentatges en dos dimensions.

• Es parteix d’uns coneixements previs.
• Hi ha interès/motivació.
• L’infant és protagonista del seu aprenentatge, construeix el seu propi procés d'aprenentatge.
• Perdura en el temps

El cognitivisme / Epistemologia genètica → J. Piaget (constructivista)

• La intel·ligència és la capacitat d’adaptació.
• Són intel·ligents aquells éssers que sobreviuen malgrat els canvis que es produeixen en el seu entorn.
• Teoria del desenvolupament de les funcions cognitives

↓

Estadis de desenvolupament.

Subjecte → Entorn

“De dins a fora”

• Estadi 1: Intel·ligència sensoriomotriu (de 0 a 2 anys aprox.)

• Intel·ligència pràctica, sense representació mental i sense llenguatge.
• L’infant pot descobrir, en un pla sensorial i motor, propietats de les coses.
• Adquireix la noció de permanència d’objecte. (Entendre que una cosa malgrat desapareixi de la nostre vista, segueix existint).
• Se li formalitzen els esquemes (pautes de comportament i acció):

• D’acció → Pautes de comportament sobre les coses que es van repetint constantment fins dominar-se. Van creant la nostre estructura mental de sobre com funciona el món. Donen pas als esquemes mentals. (Exemple: sacsejar, apilar)
• Mentals → Conceptes de les coses, la idea que tenim de les coses que ens envolten. (Exemple: que és una taula, un gos…)

• Estadi 2: Intel·ligència preoperatòria (de 2 a 7 anys aprox.)

• Intel·ligència verbal o intuitiva, amb representació mental (funció simbòlica, llenguatge).
• Adquireix la funció simbòlica: a través de la imitació diferida, la imatge mental, el joc simbòlic, el dibuix i el llenguatge.
• Pot associar fenòmens o situacions amb relacions lògiques de causa-efecte.
• Gràcies al llenguatge pot pensar l’efecte de les seves possibles accions sense necessitat d’actuar-les.

• Estadi 3: Intel·ligència operatòria concreta (de 7 a 12 anys aprox.)

• Surt de l’egocentrisme: pot tenir un pensament més objectiu i raonar d’una manera més lògica.
• Pot fer operacions referides a una realitat concreta.

• Estadi 4: Intel·ligència operatòria forma (de 12 a 16 anys aprox.)

• Pot realitzar operacions formals de caràcter hipotètic-deductiu.
• Pot conceptualitzar els seus resultats.
• Pot fer hipòtesi i raonar, tant sobre les coses reals com sobre les coses possibles.

La construcció del pensament.

...