Estadistica De Los Accidentes

⦁ Introducció. Concepte de Accident de Treball.

Definició (article 115 del Reial Decret Legislatiu 1/1994): Entenem per accident i/o incident de treball a totes aquelles lesions corporals que el treballador pateix com a causa directe o indirecte de unes determinades condicions del treball i que esta executant per compte d’un altre. En la majoria dels casos, aquest accidents i/o incidents de treball són per falta de polítiques de prevenció laboral en les empreses de treball.

La finalitat de d’investigació d’accidents de treball es descobrir tots els factors que intervenen en la gènesis dels dolents nomenats “accidents”, buscant causes i no culpables. L’objectiu de l’ investigació ha de ser neutralitzar el risc des de la seva font u origen, evitant assumir les seves conseqüències com inevitables.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) en el seu art. 16/3 obliga l'empresari a "investigar els fets que hagin produït un dany per a la salut en els treballadors, a fi de detectar les causes d'aquests fets”.

⦁ Quins elements són necessaris per a que es produeixi un accident de treball des del punt de vista legal?

⦁ Que el treballador/a pateixi una lesió corporal ( la lesió no constitueix per si mateixa accident de treball, han de donar-se totes les circumstàncies ). Entenent per lesió tot mal corporal causat per una ferida, cop o infermetat. S’assimilen a la lesió corporal les seqüeles o infermetats psíquiques o psicològiques.

⦁ Que el treballador/a executi una feina per compte aliè ( els autònoms, les empleades de llar, no estan inclosos en la definició legal ).

⦁ Que l’accident es produeixi amb ocasió o conseqüència del treball, es a dir que existeixi una relació de casualitat directe entre treball-lesió.

⦁ Es consideraran accidents de treball:

⦁ Els accidents que pateixi el treballador/a a l'anada o a la tornada del lloc de treball (accidents in itinere). 

⦁ Els accidents que pateixi el treballador/a amb ocasió o com a conseqüència de l'acompliment de càrrecs electes de caràcter sindical així com els que tenen lloc a l'anada o a la tornada del lloc on s'exerceixen les funcions pròpies d'aquests càrrecs.

⦁ Els que tenen lloc amb ocasió o per conseqüència de tasques que tot i ser diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador/a en compliment de les ordres de l'empresari/ària o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa. 

⦁ Els que tenen lloc en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, quan, uns i altres, tinguin connexió amb el treball.

⦁ Les malalties, no incloses com a malalties professionals, que el treballador pugui contraure amb motiu de la realització del seu treball sempre que es provi que la malaltia es va produir per l'execució d'aquest treball.

⦁ Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador/a que s'agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident.

⦁ Les conseqüències de l'accident que resultin modificades en la seva naturalesa, duració, gravetat o terminació, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l'accident mateix o que tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou mitjà en què s'ha situat el pacient per a la seva curació. 

⦁ No es tindran en compte com accident de treball:

⦁ Els accidents que tenen lloc degut a força major estranya al treball ( Art. 115.4 a) L.G.S.S. ) : Es a dir quan aquesta força major, sigui de tal naturalesa que no guardi relació amb el treballador que es realitza en el moment de sobrevenir l’accident. No constitueixen suposats de força major estranya, fenòmens com la insolació, el raig i altres fenòmens anàlegs de la naturalesa ( sí el treballador/a es a la intempèrie si es A.T.. En el cas d’atemptat terrorista que afecta al treballador/a en el lloc de treball no s’està davant d’un cas de força major sinó davant d’una actuació de un tercer.

⦁ Els accidents que siguin deguts a imprudència temerària del treballador accidentat ( Art. 115.4 b) L.G.S.S. ) : S’han utilitzat nombroses expressions per a definir l’ imprudència temerària ( falta de les més rudimentàries normes de criteri individual, precaució, prudència o cautela... ). Normalment es considera Imprudència Temerària quan l’accidentat desobeeix normes, instruccions o ordres donades per l’empresari de forma reiterada en matèria de Seguretat i Salut Laboral. Si coincideixen risc manifest, innecessari i greu, la jurisprudència ve entesa que existeix imprudència temerària, si no serà una imprudència professional.

⦁ Els accidents derivats del dol del treballador/a ( Art. 115.4 b) L.G.S.S. ): Es considera que existeix dol quan el treballador/a conscient, voluntàriament i maliciosament provoca un accident per a obtenir prestacions que es deriven de la contingència.

⦁ Els accidents derivats de l’actuació d’una altra persona ( Art. 115.5 b) L.G.S.S. ): Els accidents que son conseqüència de culpa civil o criminal de l’empresari, de un company de treball o d’un tercer constitueixen autèntics accidents de treball sempre i quan guardin alguna relació amb el treball. L’element determinant és la relació causa-efecte.

Així les bromes o jocs que poden originar un accident succeït durant el treball o els soferts al separar una baralla seran A.T.

⦁ Altres suposats d’accidents de treball:

⦁ Les prestacions personals obligatòries.

⦁ Diputats o senadors en els accidents derivats a la funció parlamentària.

⦁ Presidents, vocals i suplents de les taules electorals. En el exercici d’aquestes funcions es consideraran assimilats a treballadors/es per compte aliè ( no es accidents el succeït in itinere a l’exercir el dret de vot ).

⦁ Realització d’activitats no professionals. En alguns casos la jurisprudència ha permès incloure com A.T. els soferts durant la pràctica d’esports organitzats per l’empresari, els succeïts en cursos de formació professional de interès per l’empresa i en l’in itinere. També els alumnes assistents a cursos de formació professional ocupacional in itinere cobert al risc d’A.T. quan aquest es produeixi en relació a esmentats cursos.

⦁ S’estableix l'obligació de comunicar a l'autoritat laboral:

⦁ Els accidents de treball amb baixa. 

⦁ La relació d'accidents de treball sense baixa mèdica. 

⦁ La relació d'altes o defuncions. 

⦁ La comunicació urgent d'accidents de treball.

*(Normativa complementaria a aquest apartat a l’Annex 1)

⦁ ELS ACCIDENTS DE TREBALL DES DEL PUNT DE VISTA PREVENTIU.

A banda de la visió legal dels accidents de treball, existeix una visió basada en la prevenció d’aquest accidents. Per això, els tècnics han elaborat una definició del concepte que difereix del que entén la legislació que es necessari que es doni per a que es produeixi un accident de treball des del punt de vista legal.

⦁ Que es necessari per a que es doni un accident de treball des del punt de vista preventiu?

Es un succés anormal, no volgut ni desitjat, que es presenta de forma brusca i inesperada, normalment es evitable, interromp la continuïtat del treball i pot causar lesions a les persones treballadores del lloc.

Analitzat amb profunditat els accidents es confirma que els accidents son una seqüència de una sèrie infinita de causes i circumstàncies.

⦁ Quants tipus de accidents de treball hi ha?

Quan succeeix un accident de treball, les conseqüències que d’aquest es deriven poden ser:

⦁ Danys materials: objectes, útils de treball, pèrdues de producció.

⦁ Danys a la salut: lesions personals, danys físics i/o psíquics a les persones.

Segons les conseqüències podrem classificar els accidents de treball tal com s’esmenta en la següent taula:

⦁ Per a que serveix registrar i controlar els accidents de treball succeïts?

Si bé es cert que la seguretat absoluta no existeix, i menys en quan a treball laboral es diu, també ho és el fet de que existeixen indicadors que ens adverteixen de la probable immediatesa de l’accident. Aquest indicadors son els incidents, si actuem sobre ells estarem complint amb l’objectiu fonamental de la L.P.R.L., la protecció eficaç en matèria de seguretat i salut al treball.

Estudis realitzats per HENRICH, BIRD y PEARSON posen de manifest la relació entre l’accident i l’incident.

Així Pearson, a l’any 1975, va fer un estudi sobre una mostra de 1.000.000 d’accidents de treball en l’ indústria Britànica i va observar, tal com es mostra a la següent figura, que per cada accident greu, es produïen 3 lleus amb baixa laboral, 50 lleus sense baixa laboral, 80 accidents amb danys materials i 400 incidents de treball.

⦁ Que significa la piràmide de Pearson?

Tant la piràmide establerta per Pearson, com la de Bird o la de Heinrich, posen de manifest que abans de que succeeixi un accident de treball es molt probable que tinguem evidències que ens presentaran situacions que hem de millorar per a que els accidents no arribin a succeir.

L’objectiu final de qualsevol actuació en matèria de prevenció de riscos laborals es la de protegir la salut dels treballadors/es, per tant si abans de que es produeixin els accidents existeixen uns indicadors que ens adverteixen de que aquest van

...