La Esquizofrènia

ESQUIZOFRÈNIA

L' esquizofrènia és una malaltia mental amb varietat de símptomes. En sentit literal, esquizofrènia significa "ment dividida", però tot i el concepte que es té d' aquest trastorn no es produeix cap separació de la personalitat.

Aquells que tinguin la desgràcia de patir perdran el contacte amb la realitat, ja que s' altera el seu pensament, la seva percepció i les seves emocions.

Aquest trastorn va ser identificat el 1896 per Emil Kraepelin un metge Alemany qui ho va cridar "demència precoç".

Aquesta malaltia apareix sobretot al final de la adolescència.

L' esquizofrènia apareix en l 'interior del nostre cervell on es troba unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors que són els que transmeten els missatges que rebem o enviem. Doncs bé, en un cervell d' un malalt d' esquizofrènia es troba un excés d' alguns neurotransmissors: la dopamina i la serotonina. Llavors els missatges no són rebuts correctament (sentirem veus que no existeixen Esquizofrènia

, percebem olors estranyes, etc.) I tampoc són correctament manats (pensarem i direm coses rares, plorarem i riurem a deshora sense motiu els nostres pensaments i comportaments hauran canviat.)

Però tampoc se sap de quina manera exacta actua en l' esquizofrènia.

CAUSES

Encara no s 'ha descobert que és el que porta a aquesta malaltia. Es creu que apareix després de la combinació de factors biològics, psicològics i culturals.

Algunes de les causes pel que sol aparèixer aquesta malaltia són:

-L 'esquizofrènia aquesta relacionada amb la família ja que es presenta majorment en famílies amb familiars ja esquizofrènics. El risc mitjà de patir-la és del 1%. I el 10% en els nens nascuts de pares esquizofrènics. Encara no se sap si aquest elevat percentatge es deu a la transmissió hereditària, o a les alteracions psicològiques del nen ja que aquesta educat per un progenitor amb trastorns mentals.

-També apareix pels diversos factors biològics, psicològics i ambientals, però no se sap si existeix algun que sigui el més important.

Els trastorns de comunicació entre els diferents membres de la família pot ser un dels factors, encara que no se sap asta que punt pot ser la causa que tingui la malaltia un determinat membre de la família. També la falta d' organització de la vida diària i ambients de pobresa porten a desenvolupar aquesta malaltia. Se li pot afegir que les mares de famílies poc afavorides tenen amb freqüència problemes de salut que poden afectar als seus fills o futurs fills.

-Una altra causa seriosa per successos vitals estressants: Com pot ser la mort d' un ser estimat, drogues, perdudes d' un treball, etc.

I possiblement aparegui en persones especialment vulnerables davant determinats fets estressants.

L' esquizofrènia es desenvolupa a poc a poc de tal manera que al principi ningú s' adona que alguna cosa va malament. A això l' hi crida començament o inici insidiós, es caracteritza per diversos símptomes com: el jove aquesta tibant, nerviós, és incapaç de dormir, no menja amb els altres o perd l' apetit, no va al treball o deixa d' estudiar, no es cuida es vas veure de forma excèntrica, se li nota sempre despistat, abusa de drogues, parla de coses rares...

També s' han donat casos en què la malaltia s' ha desenvolupat de sobte, apareixent en dies o setmanes, llavors la hi crida començament o inici brusc.

Malgrat aquests casos la malaltia també pot afectar a tota classe de persona, no respecta sexe, raça, classe social, ni nivell econòmic - cultural. Solament manifesta la seva preferència per la gent d' edats compreses entre els 15 i els 30 anys.

SÍMPTOMES

SÍMPTOMES POSITIUS

→ DELIRIS

"Una creença que la major part dels membres de la societat considerarien com una mala interpretació de la realitat es diu un trastorn del contingut del pensament o deliri".

Tipus de deliris:

o Deliri de grandesa: idees delirants d'exagerat valor, poder, coneixements, identitat, o relació especial amb una divinitat o una persona famosa.

o Deliri de persecució: idees sobre que els altres estan intentant atrapar-lo.

o síndrome de Capgras: la persona creu que algú que coneix ha estat reemplaçat per un doble.

o Síndrome de Cotard: la persona creu que una part del seu cos ha canviat a una forma impossible.

Una possibilitat inquietant és que els deliris potser serveixin per a un propòsit en el cas de les persones amb esquizofrènia que d'una altra manera estarien molt alterades pels canvis que tenen lloc dins d'elles. [Els individus delirants manifestaven un major propòsit i sentit de la vida i menys depressió].

→ Al · lucinacions

"L'experiència de successos sensorials sense cap estímul del medi circumdant es diu al · lucinació aquestes poden implicar qualsevol sentit, encara que sentir coses que no estan presents (al · lucinacions auditives) és la forma comuna en l'esquizofrènia".

Les persones amb aquest trastorn solen experimentar les al · lucinacions de forma més freqüent quan està desocupada o limitada quant als estímuls sensorials (deixen qualsevol activitat quan pateixen al · lucinacions)

Per mitjà de la tomografia computada d'emissió de positrons (TCEP) aplicada per estudiar el flux sanguini cerebral d'homes amb esquizofrènia que també tenien lucinacions auditives revela que la part del cervell més activa durant les al · lucinacions és l'àrea de Broca (àrea associada a la producció verbal). Això és sorprenent perquè pel comú les al · lucinacions auditives comprenen entendre la parla dels altres, i caldria esperar més activitat en l'àrea de Wernicke.

Aquestes observacions recolzen la teoria que les persones que estan al · lucinant de fet no escolten la veu d'altres sonar el seu propi pensament o la seva pròpia veu i no poden reconèixer la diferència. Poden tenir dèficits en el processament de la parla que generen aquestes distorsions.

...