Sistema Nerviós

SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós és una xarxa complexa d’estructures especialitzades, la funció de les quals és controlar i regular el funcionament de diversos òrgans i sistemes, coordinant-los entre si i amb el medi extern de l’organisme. El sistema nerviós detecta canvis en el medi intern o extern, avalua aquesta informació i crea una resposta motora o hormonal. Està dividit en dos subsistemes: el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP)

El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul·la espinal. L’encèfal està situat al crani i esta compost  per el cervell, el cerebel i el tronc encefàlic. La medul·la espinal esta situada a la columna vertebral i està connectada amb l’encèfal  a través de l’orifici occipital del crani, ubicat a la part posterior d’aquest. També, el SNC fa possible els nostres pensaments, emocions i records.

El sistema nerviós perifèric està format per els nervis que connecten l’encèfal i la medul·la amb la resta del cos.  Els nervis, o fibres nervioses, són fibres formades per la unió de diverses cèl·lules del sistema nerviós, que poden ser de dos tipus: neurones o neuròglia o glia. Les petites acumulacions d’aquest teixit s’anomenen ganglis que es connecten al SNC a través de la xarxa nerviosa.

ELS NERVIS I LES FIBRES NERVIOSES

Els nervis són òrgans del sistema nerviós format per fibres nervioses, teixits protectors i vasos sanguinis. Aquestes fibres estan formades per dos tipus de cèl·lules: les neurones i la neuròglia o glia.

NEURONES

Aquestes cèl·lules són les responsables del funcionament del sistema nerviós, i ho fan mitjançant el que anomenen impulsos nerviosos.

Les neurones tenen formes molt diferents i complexes, a més de diferent mida, però tot i així, tenen una estructura bàsica comú. consten de tres parts: cos neuronal, dendrites i axó.

1. El cos neuronal és la zona de la cèl·lula on trobem el nucli i tots els orgànuls cel·lulars envoltats per la membrana plasmàtica.
2. Les dendrites són prolongacions ramificades que surten del cos neuronal que augmenten la superfície d'aquest per tal d'augmentar la superfície a través la qual la neurona rep els estímuls.
3. L'axó és una prolongació única a través la qual la cèl·lula transmet l'impuls nerviós des del cos neuronal fins a altres cèl·lules o als diferents òrgans del cos. La seva mida varia segons on es trobi.  Està recobert de la mielina, que és una substància complexa formada per proteïnes i fosfolípids, la funció de la qual és actuar com a capa aïllant i assegurar que l’impuls nerviós es transmeti correctament i amb més velocitat. Al llarg de tota la longitud de l’axó hi ha interrupcions de la baina de mielina, anomenades nòduls de Ranvier. Els axons envoltats de mielina s’anomenen mielínics, i els que no tenen aquesta s’anomenen amielínics.

Podem classificar les neurones segons diferents criteris.

Segons la forma les podem dividir en tres tipus:

• Monopolars: només tenen una prolongació que està bifurcada. Normalment, aquesta prolongació funciona com un axó; excepte en els extrems ramificats en que rep senyals i funciona com a dendrita, transmetent l’impuls sense que aquest passi per el citoplasma ni el nucli. Aquest tipus de neurones són molt estranyes en humans.
• Dipolars: posseeixen una dendrita i un axó que es localitza en pols oposats de la cèl·lula.
• Multipolars: es caracteritzen per posseir un axó i dos o més dendrites. Són comunes al sistema nerviós central i les més comunes als éssers humans.

Segons la funció es poden classificar també en tres tipus:

• Neurones sensitives: condueixen l’impuls nerviós des de els receptors sensitius fins al òrgan del sistema nerviós central corresponent (encèfal o medul·la).
• Neurones motores: condueixen l’impuls nerviós des del sistema nerviós central fins l’òrgan efector.
• Neurones d’associació: són les encarregades de relacionar les distintes neurones entre si.

NEURÒGLIA O GLIA

La neuròglia és el conjunt de cèl·lules, més petites que les neurones, que les envolten. Són les següents:

• Astròcits: Són petites cèl·lules en forma d’estrella que es troben en tot el SNC. Tenen moltes funcions importants, com ara la de mantenir la integritat de la barrera homeoencefàlica, que és una densa capa de cèl·lules que recobreixen els capil·lars del cervell, protegint el cervell de qualsevol substància nociva des dels capil·lars cerebrals fins a l’espai extracel·lular.
• Oligodentròcits: són cèl·lules més petites, la funció principal de les quals és la síntesi de la mielina. La mielina es posa al voltant dels axons formant varies capes protegint-los.
• Micròglia: Són cèl·lules petites amb funció fagocitària, que consisteix en la destrucció de microbis o cèl·lules danyades, importants en la mediació de la resposta immune dins del SNC.
• Cèl·lules ependimàries: Són cèl·lules ciliades mòbils que contribueixen al flux del líquid cefaloraquidi, que és un líquid de color transparent que recobreix l’encèfal i la medul·la espinal protegint-lo de traumatismes.
• Cèl·lules de Schwann: són cèl·lules de la neuròglia situades en el sistema nerviós perifèric, les quals sintetitzen la mielina que recobreix los axons a aquest nivell. Cada cèl·lula envolta a un solo axó.
• Cèl·lules satèl·lit: són cèl·lules de suport de les neurones dels ganglis, que són petits cúmuls de teixit nerviós situats en el SNP.  

TRANSMISSIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS  

Les neurones tenen principalment dos funcions, la propagació de l’impuls nerviós (potencial d’acció) a través de l’axó i la seva transmissió a altres neurones o cèl·lules efectores per induir una resposta.  

Quan la neurona condueix l’impuls d’una part del cos a una altra, estan tenint lloc fenòmens químics i elèctrics. Quan l’impuls viatja al llarg de l’axó, està tenint lloc un procés elèctric, i quan l’impuls nerviós es transmet a l’altra costat de la sinapsi, està tenint lloc un procés químic, tot i que hi ha casos que la sinapsi és elèctrica. 

...