Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil (1936-1939) és el fet més rellevant i tràgic que ha marcat la hist ria contemporània d’Espanya i de Catalunya. En aquesta guerra es van concentrar molts dels problemes que la societat espanyola contemporània arrossegava des del segle XIX. Ara bé, la insurrecció militar del 18 de juliol del 1936 va ser el resultat de l’oposició dels sectors conservadors a la democratització política i al reformisme social de la Segona República perquè posava en perill la seva posició social i els seus interessos econ mics. Els militars insurrectes van plantejar un cop ràpid i efectiu, per no havien previst una llarga guerra civil. D’altra banda, alguns sectors del govern republicà ja tenien sospites de conspiracions militars abans del cop d’Estat. Tot i aix , el fracàs del cop d’Estat va dividir el país i va desencadenar l’esclat de la Guerra Civil. A tota la zona fidel a la República es va produir un intent d’autèntica revolució social. Per la Guerra Civil també va ser el resultat de la difícil situació econ mica europea durant la dècada del 1930 i el creixement del feixisme italià i el nazisme alemany. Des del principi la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional i es considera el primer gran enfrontament entre el feixisme i la democràcia i el preàmbul de la Segona Guerra Mundial. De fet, Espanya va servir com a laboratori d’experimentació d’armament i estratègies militars.

La Guerra Civil va dividir la societat espanyola en dos bàndols antag nics i va fer aparèixer dos models d’Estat diferents en les dues zones en conflicte: d’una banda, una dictadura militar inspirada en els feixismes europeus i, d’altra banda, un règim republicà d’esquerres on un sector dels socialistes, els comunistes i els anarquistes protagonitzarà una autèntica revolució social. D’aquestes dues Espanyes (alguns historiadors en parlen de tres) guanyarà la franquista, que va imposar els seus valors durant gairebé 40 anys (1939-1975).

El règim republicà va intentar fer molt en poc temps i els atacs simultanis als privilegis de l’Església, l’exèrcit i els terratinents van provocar la hostilitat de totes les forces polítiques conservadores del país, que ja de bon començament van començar a conspirar contra la República.

Els militars insurrectes afirmaran que el seu moviment era un moviment contrarevolucionari de caràcter preventiu i que s’havien avançat a un altre d’inspiració comunista i maç nica1,

1 Maçoneria: sectes secretes que defensen l’ús de la raó, la ciència i el progrés.

és a dir, que volien salvar Espanya del perill del contagi revolucionari comunista.

Ara bé, aix no era cert per tres motius: - La representació parlamentaria del Partit Comunista d’Espanya (PCE) era molt reduïda. - EL PCE responia a les directrius de Moscou (aliança amb la resta de formacions d’esquerres seguint l’estratègia del Front Popular per aturar l’avenç del feixisme). - Mai van existir contactes de conspiracions entre el PCE i la maçoneria.

El febrer del 1936 guanyen les eleccions les esquerres agrupades al voltant del Front Popular i comença una nova etapa caracteritzada per la represa de totes les reformes del Bienni Reformista (reforma agrària, amnistia política, restauració de la Generalitat i l’Estatut

...