La Elegia

ELEGIA

Introducció: A Grècia, l’elegia és tota composició escrita en dístics elegíacs(hexàmetre + pentàmetre), sense tenir en compte el tema. Al s.III aC. els poetes alexandrins fan elegia amb tema amorós, no personal. Canten els amors dels herois mitològics. A Roma els poetes neotérics com per exemple Catul també fan aquest tipus d’elegia. El poema de Catul és “La cabellera de Berenice”. Ja és en època d’August que apareix la gran elegia romana: composicions amb dístics elegíacs, de tema amorós personal. Finalment Ovidi crea l’elegia de tema dolorós, que es el concepte actual de l’elegia.

Tibul: fou cavaller romà, va col•laborar amb August, malgrat que seguia mantenint les seves idees republicanes. La seva obra s’anomena “Corpus Tibullianum”, formada per 3 llibres d’elegies. Llibre 1: té com a musa Dèlia, però realment es deia Plània. Són 10 elegies on el tema principal és entre l’amor i la natura, i en contra de la guerra. Llibre 2: Són 6 elegies i 3 d’elles dedicades a una nova amant que es diu Nèmesis. Llibre 3: té 6 elegies, però són molt diverses.

Properci: Entra també dintre del cercle Mecenes, 4 llibres d’elegies. La seva musa inspirada és Cíntia, però realment es deia Hòstia. Llibre 1: 22 elegies amb barreja d’exaltació amorosa, amb gelosia, infidelitats i baralles. Llibre 2: comença amb un poema dedicat a August. Llibre3: on ens diu que segueix el gran poeta grec Calima alhora de fer els seus poemes. Llibre4: Morta Cíntia, la seva poesia passa a ser civil o patriòtica. Són les grans elegies romanes de Properci anomenades Patriòtiques, amb les que col•labora amb el programa d’August igual que Virgili amb l’Eneida i Horaci amb les Odes Romanes.

Publius Ovidius Naso (43aC-17): Nascut a Sulmona en una família adinerada de l’ordre Eqüestre. Marxa a Roma a estudiar dret i oratòria i a preparar-se per a la carrera política, però la seva passió i facilitat per a la poesia(“tot allò que intentava escriure em sortia en vers” va dir) fa que es dediqui a ella, agafant ràpidament fama

...